Mentre que els arquitectes i els urbanistes més agosarats aposten per grans edificis singulars que, a Barcelona, marquin la singularitat de determinades zones i reforcin la imatge de la ciutat com a gran capital econòmica de l'arc mediterrani, el moviment veïnal que ha de conviure amb aquestes moles de ciment aposta sempre per les seves rebaixes. En aquesta pugna sempre hi ha vencedors i vençuts. L'últim episodi s'està vivint al voltant de la futura estació del TAV a la Sagrera. L'Ajuntament, que ja va rebaixar les pretensions inicials quant a alçades, està negociant una nova rebaixa amb les associacions de veïns de la zona, que temen que la nova arquitectura es converteixi en un mur que tanqui en si mateixos els 'barris' antics de la ciutat.

La silueta de Barcelona està canviant. Vista de lluny, a la ciutat li està sortint al sector de Diagonal Mar i el 22@ un districte de negocis amb edificis alts d'entre 100 i 150 metres d'altura que contrasta amb tot el pla de l'Eixample i els barris antics de la ciutat. Sense arribar a les alçades i les densitats de les àrees de negocis de París o Londres, el sector de llevant del Poblenou, la futura plaça Europa de l'Hospitalet o el sector d'hotels i oficines que s'ha programat construir els pròxims anys al corredor ferroviari de la Sagrera, estan trencant esquemes en la manera de veure la ciutat. I això no agrada a tothom.

El moviment veïnal és el més refractari a aquests canvis. Al sector de la Sagrera, al voltant de l'estació del TAV, l'Ajuntament havia previst inicialment un edifici de 24 plantes (uns 80 metres d'altura) com a complement a la futura estació del TAV. Davant del neguit que això provocava entre les entitats, finalment es va decidir distribuir l'edificabilitat de l'entorn de l'estació, amb una alçada màxima de 19 plantes. Així es va aprovar en el pla de millora urbana Entorns Sagrera. Però tot i així, l'Ajuntament ha acceptat ara discutir-ho amb les entitats, que encara recelen d'aquesta alçada màxima. En un comunicat conjunt signat per totes les associacions del barri, criticaven el pla i l'excés de densitat que les noves edificacions d'oficines i habitatges poden ocasionar al barri, tancant en si mateix el nucli antic de la Sagrera.

Ara, l'Ajuntament i Adif estan enllestint el disseny urbà del sector de l'estació del TAV. Segons fonts municipals, en cap cas se superarà l'alçada de 19 plantes ja programada a l'entorn de la Sagrera.

També hi ha hagut moviments de protesta contra algunes alçades previstes al 22@, com ara l'edifici de més de 50 metres previst a l'entorn de Can Ricart per compensar al propietari l'obligació de mantenir algunes de les velles naus industrials. En altres zones de la ciutat, com al carrer Eusebi Planas de Sants, on s'està alçant un edifici d'11 plantes, l'anomenada Torre Malaia, en un carrer on les altures no superen les sis o set plantes, cada projecte d'alçada desperta una gran controvèrsia veïnal.

CIUTAT MEDITERRÀNIA
«S'estan aixecant autèntics gratacels que trenquen l'harmonia dels barris i no tenen res a veure amb el model de ciutat mediterrània que és Barcelona», opina Antonio Fortes, vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i responsable de l'àrea d'urbanisme d'aquesta entitat. Segons Antonio Fortes, l'Ajuntament «s'ha deixat anar» els últims anys cap a un model urbanístic «que no és presentable, que no es correspon amb la nostra història ni necessitats i que es limita a aixecar edificis imponents sense tenir en compte el context dels barris on estan situats». El districte 22@, Diagonal Mar, l'àrea d'ampliació de la Fira de Barcelona a l'Hospitalet i el corredor ferroviari de Sant Andreu i la Sagrera són, segons aquest dirigent veïnal, alguns dels indrets on l'Ajuntament ha estirat els últims anys per sobre dels límits raonables les alçades dels projectes urbanístics.

A Diagonal Mar s'hi han aixecat uns quants edificis d'oficines, habitatges i hotels d'entre 80 i 100 metres d'altura. Comparat amb altres grans ciutats, no es tracta d'alçades gaire importants. Però Diagonal Mar representa el primer lloc en la història de la ciutat en què es dissenya un conjunt d'edificis d'alçada com a nucli d'un nou centre de negocis, en lloc d'aixecar-se edificis alts de manera aïllada per la ciutat, que és el que s'havia fet fins llavors. Vinculats al districte 22@ hi ha, al costat d'alguns edificis de gran alçada, com ara l'hotel Habitat, de 150 metres, i la nova seu de Telefónica, situada ja dins de Diagonal Mar i la zona Fòrum, nous edificis d'oficines que tenen majoritàriament alçades «normals» per a l'àrea d'eixample, amb sis o set plantes a tot estirar, o fins i tot més baixos encara.

«SÍ» A LES TORRES AÏLLADES
Les edificacions altes però aïllades, com ara la torre Agbar, les torres Mapfre i hotel Arts, no han trobat tanta contestació veïnal com les noves àrees d'oficines agrupades: «Nosaltres estem d'acord amb tores singulars aïllades, dues o tres. Però no pas amb l'acumulació que s'està donant a les noves zones de creixement i que perjudiquen els 'barris' veïns.» Segons el vicepresident de la FAVB, aquestes noves àrees de pisos alts i d'arquitectura singular «van en contra de la continuïtat social de la ciutat, que històricament ha tingut sempre els barris amb les mateixes alçades».

El moviment veïnal està posant actualment fre a les alçades programades a la Sagrera, però també es troba, gràcies als processos de participació iniciats per l'Ajuntament, dient-hi la seva pel que fa a la futura configuració de la plaça de les Glòries Catalanes. La limitació de les altures dels futures edificis d'equipaments i habitatges que es faran a la banda de ponent de la plaça han estat una de les reivindicacions de les associacions de l'entorn de la plaça de les Glòries Catalanes.

L'OPINIÓ DELS ARQUITECTES
La posició del moviment veïnal contrasta amb les veus que, des del món professional, demanen una arquitectura singular. «El que hem de fer és perdre la por del creixement en alçada», sentencia Luis Alonso, un dels arquitectes barcelonins més partidari de les edificacions altes. De fet, ell és autor de dues torres de Diagonal Mar, quatre torres més a la plaça Europa, i del flamant Hesperia Tower de l'Avinguda Granvia de l'Hospitalet. Les posicions dintre de la professió són molt variades, i de fet les crítiques al model de Diagonal Mar s'han estès de manera majoritària al Col·legi d'Arquitectes, però Alonso, en tot cas, encapçala el grup de professionals més intensament partidaris dels edificis alts. «No podem créixer com una taca d'oli ocupant per inundació un territori que ja hem esgotat: ara el que hem de fer és anar cap a una ciutat més compacta i créixer en alçada.» «Des del punt de vista de gestió de sòl, estalvi energètic i rendibilitat social, l'urbanisme en alçada és molt millor que la ciutat difusa.» Segons Alonso, la població de Catalunya ha crescut un 30% en 25 anys, però la superfície urbanitzada s'ha doblat: ha crescut el 100%. Això, argumenta Alonso, és insostenible i mereix un canvi de mentalitat respecte al model urbanístic.

El terme mitjà seria el model de l'Eixample, d'una alta densitat però amb alçades que rarament superen les set o vuit plantes. Alonso va més enllà, i defensa els edificis de gran altura com els de Diagonal Mar perquè concentrar l'edificabilitat de manera vertical en un edifici alt permet «alliberar espais en superfície per a dotacions públiques», com ara el parc de Diagonal Mar. Precisament el baix ús del parc és una de les crítiques que es fa del model d'urbanització d'aquell sector, ja que les edificacions altes però aïllades no generen prou intensitat d'ús. Alonso es defensa amb l'argument que el conjunt del sector encara no està enllestit i que, de fet, encara hi ha moltes empreses que s'han d'instal·lar a la zona.

CAPITAL D'UN MÓN GLOBAL
Un altre argument a favor dels pisos d'alçada i d'arquitectura singular és que donen «prestigi» a la ciutat on són i, igual que situa en primera línia la imatge de l'empresa o corporació que presenta una arquitectura avançada, «situa Barcelona entre les ciutats importants en un món globalitzat». Allà on no hauria de caure Barcelona, sosté Alonso, és en el l'error dels EUA de diferenciar aquestes noves àrees segons la seva funció: una àrea per treballar, una altra per dormir, i una altra per a l'oci. Segons Alonso, el creixement en altura de Barcelona hauria d'anar agafat per la mà de la barreja d'usos, amb habitatge, oficines i oci al mateix conjunt d'habitatges. «Aquesta és l'essència de la ciutat, l'essència de l'Eixample: la promiscuïtat d'usos.» El 22@, Diagonal Mar, la plaça Europa de l'Hospitalet i altres projectes són, per Alonso, models que contenen aquesta «promiscuïtat».

EL PAPER DE L'AJUNTAMENT
I entre uns veïns contraris a les edificacions en alçada, i unes empreses i professionals partidaris de la gran arquitectura monumental és on ha de navegar l'Ajuntament de Barcelona. I dirigint la sala de màquines de l'urbanisme de Barcelona es troba l'arquitecte en cap de l'Ajuntament, Oriol Clos. «D'entrada, l'Ajuntament no és contrari a l'edificació en alçada. El que cal és que aquesta edificació especial tingui un argument: és a dir, que no sigui un bolet aïllat i inconnex, sinó que sigui una singularitat relacionada amb el conjunt que l'envolta.» Amb aquesta premissa, l'Ajuntament diu estudiar cas per cas la bondat d'una edificació en alçada. A la Diagonal, per exemple, la torre Agbar, l'edifici Habitat i la futura seu de Telefónica, tots tres edificis de prop de 150 metres, formaran un conjunt que vertebra l'eix del 22@. «En tot cas, el que fem abans de tot és una valoració perquè un conjunt no malmeti el que ja existeix», diu, esmentant concretament el cas del corredor ferroviari de la Sagrera. «Una concentració d'altures grans com la que hem dissenyat allà permet alliberar sòl públic en superfície, i una millor distribució de les edificacions; però amb limitacions, per no crear desequilibris amb els 'barris' existents». La Sagrera tindrà, això sí, una gran icona arquitectònica a la zona del Triangle Ferroviari, a l'altura de Prim, on s'aixecarà una gran edifici de 150 metres dissenyat per Frank Gehry, autor del Guggenheim de Bilbao. A prop d'allà, els edificis de l'estació del TAV i dels nous entorns d'oficines i habitatges de la Sagrera i Sant Andreu no destacaran gaire en alçada.

Clos també subratlla que les alçades importants han anat a les àrees de nou creixement, com ara la façana marítima, la Diagonal i la Sagrera, però en cap cas es planteja l'Ajuntament cap mena de creixement vertical a l'Eixample o a l'interior de barris consolidats. Les operacions de renovació interior es realitzen, afirma Clos, seguint les pautes d'altures existents.