L’opció del TGV pel litoral, que al final va ser rebutjada per les administracions que participen en el procés de construcció d’aquesta infraestructura imprescindible per al país, és l’opció més raonable si considerem tot el que s’ha viscut a la ciutat de Barcelona durant els últims mesos. Cal que els poders públics reflexionin i tirin enrere les decisions adoptades.

Els veïns dels barris de la capital catalana per on han de passar el tren d’alta velocitat estan preocupats per les conseqüències futures d’aquesta obra sobre casa seva, i ho han manifestat omplint de pancartes els balcons. Tenen raons objectives per manifestar la seva desconfiança envers les decisions preses per les administracions.

L’esvoranc del Carmel va ser un toc d’alerta molt clar per als poders públics: va posar de manifest els problemes de fer túnels a la ciutat i les greus conseqüències que poden comportar si es produeix qualsevol imprevist o si hi ha una errada tècnica. Centenars de ciutadans van haver de viure fora de casa durant mesos, i la desconfiança envers l’actuació dels poders públics es va estendre per bona part de la ciutadania.

Com a conseqüència d’aquest estat d’ànim, van augmentar les queixes i les denúncies dels veïns afectats per les obres del metro a diversos barris de la ciutat. La infraestructura més desitjada per qualsevol ciutadà, el ferrocarril subterrani, es va transformar en una font de desconfiança i conflicte.

No hi ha seguretat que no es produiran nous esvorancs, o incidències, que afectin la solidesa dels edificis de les zones afectades per la construcció del TGV. L’esfondrament a la Sagrera per les obres del metro és un altre avís que es poden produir nous incidents a una ciutat tan perforada com Barcelona.

Per això cal que l’opció del TGV pel litoral sigui reconsiderada, perquè Barcelona no es pot permetre més ensurts, i si tenim en compte els ajornaments que ja ha patit aquesta infraestructura, no importa esperar una mica més si es garanteix la màxima seguretat per als ciutadans i els seus béns.