Barcelona La conversió dels vells barris industrials de Barcelona en nous centres residencials i de negocis viu aquests dies un nou capítol al carrer de la Sagrera. Allà han començat els treballs d'enderroc de la fàbrica Inoxcrom. L'edifici té els seus orígens en una vella farinera aixecada cap al 1877, en plena revolució industrial al pla de Barcelona. Inoxcrom l'ha fet servir els últims anys fins que s'ha traslladat a unes naus modernes al Bon Pastor. Al lloc de la fàbrica s'hi aixecarà un bloc de pisos, una zona verda i un carrer que connecatarà amb els accessos a la futura estació del tren de gran velocitat (TGV) de la Sagrera.

El vell ferrocarril és el que va provocar que la fàbrica s'emplacés allà. I el futur TGV i la transformació que això comportarà a la Sagrera és el que ara la condemna a desaparèixer. Aquests dies han començat els treballs interiors de desmuntatge, i ahir ja es veien a l'exterior els primers indicis del pròxim enderroc. Fonts del districte de Sant Andreu calculen que en un mes la històrica fàbrica de plomes i estilogràfiques Inoxcrom s'haurà convertit en un solar buit.

El negoci és segur. Aquest solar està situat davant de l'antiga estació de mercaderies, que també serà enderrocada per aixecar-hi la futura estació central del TGV a Barcelona, un complex hoteler i d'oficines que connectarà amb les rondes i transformarà per sempre aquest sector de la ciutat. Es tracta d'un caramel immobilari en una zona d'imminent rellançament.

Tot queda a casa. El propietari dels terrenys és la immobiliària Cevasa, fundada pel creador d'Inoxcrom, el desaparegut Manuel Vaqué, quan als anys seixanta va voler passar del reeixit negoci dels bolígrafs a l'encara més prometedor dels immobles i la construcció.

Inoxcrom s'hi estava de lloguer i Cevasa va comprar el solar l'abril passat amb la intenció de tirar endavant la pròxima operació immobiliària. La compra va costar als hereus de Manuel Vaqué 15,5 milions d'euros i ha aconseguit una edificabilitat de 9.500 metres quadrats. Inoxcrom ha anat traslladant la producció de la Sagrera a una nau aixecada al Bon Pastor.

No fa gaires anys que la fàbrica funcionava nit i dia i d'allà en sortien els bolígrafs Inoxcrom. Els últims mesos estava habitada per una família que la vigilava tot esperant l'enderroc.

La història de l'empresa té l'origen en un petit taller familiar de plomins fundat per Manuel Vaqué el 1942. Tretze anys després va inventar un tipus de ploma que va anomenar Inoxcrom 55 -nom format pels mots inoxidable i cromat-. Va ser un invent revolucionari que va traspassar fronteres. Als anys 80 les seves estilogràfiques de disseny eren el regal més freqüent en comunions dels infants i altres compromisos. Avui ven uns 150 milions de bolígrafs en 75 països diferents.

Adéu a La Esperanza
Abans d'Inoxcrom, l'edifici havia estat una farinera de nom La Esperanza, fundada el 1877 per tres mestres moliners. Formava part del seguit de farineres que es van anar fent seguint el recorregut del ferrocarril al llavors municipi de Sant Martí de Provençals, tant la línia del Poblenou que portava cap al Maresme com la del Clot i la Sagrera que portaven cap a un Vallès també en plena transformació industrial.