Barcelona Set quilòmetres. És el que hi ha construït, ara mateix, del túnel de la nova línia 9 de metro. Set quilòmetres del gran tub subterrani, de dotze metres de diàmetre, que han perforat a més de vint metres sota terra les dues tuneladores de la L9. És un túnel amb dos ramals, un que surt de Santa Coloma i l'altre de Badalona, i que conflueixen a l'estació del Bon Pastor. En aquest punt de trobada una de les màquines s'ha desmuntat per traslladar-la a la Via Trajana, a la Sagrera, des d'on farà el tram de connexió amb la línia 4. L'altra continua el seu recorregut fins a arribar a l'estació de Sagrera-TGV, tot i que ara està aturada a Sant Andreu perquè els fonaments d'un edifici són més profunds del que es pensava i obligaran a modificar lleument el recorregut.

L'antic escorxador de Badalona és la «base d'operacions» del túnel de la L9, l'obra d'infraestructura més important, en dimensió i pressupost, de les que hi ha en marxa a Catalunya. Els set quilòmetres construïts són un tram discret, si es compara amb els 43 que ha de tenir la línia un cop s'acabi del tot. La previsió és que això no passi abans del 2012, però el primer tram de la línia, els dos ramals des de Can Zam (Santa Coloma) i Gorg (Badalona) i el tram comú fins a Sagrera-Meridiana hauria de començar a funcionar el 2008, segons el darrer calendari que ha donat el Departament de Política Territorial. La inversió final serà de 3.160 milions d'euros.

A la superfície de l'antic escorxador es veuen magatzems i tallers en plena activitat. Però fins que no es baixa sota terra no es perceben les veritables dimensions d'aquest projecte. Des de l'accés del gran pou a cel obert que es va construir per començar a perforar el túnel a Badalona, un ascensor d'estructura metàl·lica baixa els treballadors -i, aquest cop, també els periodistes- fins a l'inici del túnel, a uns 20 metres de profunditat. La línia acabarà anant molt més avall quan arribi a les zones de muntanya de Barcelona. «L'estació de Sanllehí, a 65 metres sota terra, marcarà una fita perquè serà la més profunda de la xarxa, tot i que hi haurà trams a més de 70 metres», explica el tècnic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Jordi Jubany.

Vint metres sota terra
De moment, però, som a uns 20 metres de profunditat, just a l'entrada del túnel. Una capella improvisada dedicada a santa Bàrbara -patrona dels miners- dóna la benvinguda i beneeix qui vulgui ser beneït abans d'entrar. Queda clar, però, que res en aquesta obra es deixa en mans de la providència. Pràcticament tota la lína es fa amb tuneladora, el mètode de perforació subterrània que es considera més segur. A més, les dues màqunes que es van adquirir per construir la L9 són veritables monstres tecnològics. Avancen amb un capçal de 12 metres que mossega el subsòl i s'adapta al terreny. Cada 170 centímetres col·loquen unes grans dovelles, formant arcs de formigó de 65 tones de pes que tanquen tota l'estructura del túnel.

La velocitat de perforació depèn del tipus de sòl que s'estigui excavant, però és d'uns 10 metres al dia de mitjana, comptant-hi les múltiples aturades que s'han de fer per raons de manteniment o per imprevistos en el traçat. És el que va passar quan una de les tuneladores estava perforant sota el riu Besòs i va topar amb graves abrasives que van desgastar més aviat del compte les eines de tall. «Aquestes màquines necessiten un treball de manteniment molt important», diu Jubany, que afegeix que «el més habitual és que estiguin aturades un 70% del temps».

La tuneladora que va travessar el Besòs va estar més de set mesos parada, fins que es van canviar les peces desgastades i va tornar a funcionar a l'abril. Ara, però, ens trobem altre cop dins el termini del 70% de temps que no s'avança. És sota el barri del Bon Pastor, a Sant Andreu, i aquest cop s'ha interromput el recorregut perquè a uns 300 metres del túnel ja construit hi ha un edifici amb fonaments més profunds del que indicaven els plànols que es van fer servir per al projecte. Encarà s'ha de decidir com se salvarà aquest obstacle, però, segons Jubany, «probablement caldrà donar més profunditat al túnel i inclinar-lo lleugerament». Però si la tuneladora està aturada, no hi ha cap signe d'inactivitat ni a dalt ni a dins del túnel. La màquina que va sortir de Badalona i que ara ha de continuar fins a l'estació de la Sagrera ha perforat 2.900 metres.

Túnel de dos pisos
En aquest túnel s'hi estan col·locant ara les lloses que el divideixen horitzontalment. El resultat és un tub amb dos pisos, per on circularan metros tant a la part superior com a l'inferior, i que serà únic al món. Paral·lelament als treballs del túnel, s'estan construint les estacions. Ara mateix n'hi ha una quinzena en obres al llarg de tot el recorregut. Les estacions no es fan amb tuneladora sinó obrint, des de la superfície, grans pous que van a parar just al costat d'on passa el túnel de la línia, i després es comuniquen. Com que són a molta profunditat, totes les estacions tindran ascensors d'alta velocitat que, a més, estaran coordinats amb els temps d'arribada del metro.

I si la tuneladora que va sortir de Badalona ha travessat 2.900 metres, l'altra màquina, que va fer el ramal des de Santa Coloma, es va trobar amb la primera a Sant Adrià de Besòs després d'haver perforat més de quatre quilòmetres. Ara s'ha desmuntat peça per peça i s'hi estan fent tasques de manteniment abans de portar-la a la Via Trajana, perquè faci el túnel que connectarà la línia 4 amb la nova L9 a la Sagrera.