Ni una. El conseller Joaquim Nadal no en va deixar passar ni una als representants veïnals de la Sagrera i Sant Andreu que dijous el van anar a escoltar a un sopar col·loqui sobre el tren de gran velocitat (TGV) organitzat al centre cultural Nau Ivanow del barri barceloní de la Sagrera. Nadal va anar-hi amb un projecte tancat amb clau a noves demandes i millores veïnals. El calendari del TGV ja va amb prou retard. La sort de la Sagrera està tirada.

I això que la reunió portava el nom de «sopar col·loqui». Un s'imagina un «sopar col·loqui» com una plàcida sobretaula de copa i puro, de divagacions ocurrents i reflexions inofensives. Però la rèplica tallant del conseller de Política Territorial a les demandes veïnals era més pròpia d'una gèlida taula de negociació realitzada en dejú, d'una duresa capaç de fer indigestar les postres a algun comensal de bona fe.

El cas és que el conseller s'havia presentat al sopar amb poques coses per oferir als veïns: el resum d'un projecte importantíssim però que després de tants anys ja coneixen de sobres, i unes quantes anècdotes de la seva època d'alcalde de Girona per il·lustrar la importància d'un projecte públic a l'hora de transformar un teixit urbà com el de la Sagrera. Això va tenir gust de poc aper ls presidents de les associacions de veïns de la Sagrera i Sant Andreu.

Amb les seves intervencions van intentar arrencar-li almenys algun compromís d'aquells de quedar bé, d'«en prenc nota, a veure què es pot fer, ja ho estudiarem»: que el cobriment de les vies sigui total, que la llosa sigui prou consistent per soportar un autèntic parc amb arbres, que hi hagi un percentatge més alt d'habitatges de protecció i equipaments, que s'estudiï amb molta cura l'impacte del trànsit sobre la zona. Això sí: també van voler posar el dit a l'ull del finançament de l'operació, tot criticant la construcció de grans edificis d'hotels, oficines i habitatge privat en un sector que era púbilc en més d'un 80%.

Però Nadal no havia anat a buscar vots ni somriures. El projecte està fet, va dir, ara va de debò, tres administracions hi treballen i si a algú no li agrada «cada quatre anys es vota per enviar els polítics a casa». Tampoc es va comprometre en calendaris concrets. Només va recordar l'últim compromís de Foment: el 2007, el TGV a Sants. El 2009, a l'Estat francès.

L'organitzador del sopar era el pare del TGV a la Sagrera, Xavier Basiana: l'arquitecte del barri que als anys vuitanta va tenir la pensada de posar l'estació en aquest punt de la ciutat i l'audàcia de vendre-ho als polítics amb l'ajuda d'una signatura de prestigi, Norman Foster. Basiana va escoltar tothom amb un silenci pacient, i els va acomiadar amb el somriure comprensiu del viatger que ha sentit ja diverses vegades l'anunci d'un tren que encara no acaba d'arrencar.