No se sap quan funcionarà el TGV fins a Lleida, però tampoc quan arribarà a l'estació de Sants de Barcelona, i encara menys la data de l'entrada en servei de l'estació de la Sagrera. El ministeri de Foment ja no té calendari, sinó tan sols una "programació" que es va concretant en "unitats d'obra", i ja no té com a objectiu unir Barcelona i Madrid el 2004 sinó "construir una bona línia", segons va deixar clar ahir el secretari d'Estat d'Infraestructures, Benigno Blanco.

El número dos de Foment va ser a la Ciutat Comtal per rubricar, amb el govern català i l'Ajuntament, la constitució de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat i del consorci que ha de coordinar les infraestructures relacionades amb l'arribada del TGV a la ciutat. Segons l'acord de juny de l'any passat, el tren entrarà a Barcelona des de la Torrassa, pararà a Sants (una estació que doblarà la seva capacitat), continuarà per un túnel sota el carrer Mallorca, tindrà un baixador a passeig de Gràcia per a línies regionals, es desviarà per València per evitar la Sagrada Família i desembocarà a la Sagrera -la nova "porta nord" de la ciutat, segons la va definir l'alcalde, Joan Clos-, des d'on les vies continuaran cap al nus de la Trinitat en direcció a Girona i França.

Sobre els vells terrenys de Renfe a la Sagrera s'ha dissenyat una operació urbanística al voltant de la macroestació intermodal on pararan els trens de gran velocitat, els de rodalia, i les línies 4 i 9 del metro, a més d'encabir una estació d'autobusos i 4.000 places d'aparcament. S'hi han previst edificis comercials, habitatges, un hotel i un gran parc de 43 hectàrees. L'operació puja a 330 milions d'euros, 196 dels quals provindran dels aprofitaments urbanístics, primats amb un 20% més d'edificabilitat. Foment hi aporta 134 milions en infraestructura ferroviària, la Generalitat 105 milions per al metro i el municipi 18 milions més per a un dipòsit d'aigües pluvials.

La constitució formal de la societat i el consorci eren el pas necessari per tancar el finançament i encarregar les obres del TGV a Barcelona, però cap dels firmants es va atrevir a donar una data per a l'inici, i encara menys per a l'acabament. Només Clos va apuntar que "no es pot parlar de menys de dos anys" per a l'execució dels projectes. "Mirarem que no es retardi més del que ja s'ha retardat", va prometre. En la mateixa línia es va expressar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, al remarcar el compromís del govern per "resoldre els temes pendents" i deixar el camí lliure a l'arribada del TGV a Sants. El principal escull és encara el pas pel delta del Llobregat, en què un cop definida l'estació intermodal del Prat queda oberta la discrepància sobre el pas del riu. Blanco va indicar que ha remès a les parts implicades (govern, ajuntaments i consell comarcal) un esborrany de conveni que recull la seva posició a favor de fer el pas del Llobregat a cel obert, mentre que el Prat i l'executiu català volen el soterrament. El juliol serà el moment de "rematar" aquesta qüestió, segons Puig.

D'altra banda, Benigno Blanco va facilitar per primera vegada xifres totals de despesa en la línia del TGV Madrid-frontera francesa. Segons el secretari d'Estat, el cost fins ara ha estat de 6.259 milions d'euros, mig milió més del pressupost de licitació i 606 milions més del que marcaven les diferents adjudicacions de les empreses.