..Roser deixa sobre la taula el sucre i seu mentre la Pilar parla per telèfon.
- ... Molt bé, maca... No vols dir-li res?... Molt bé doncs, fins demà... Adéu, Núria, adéu.
Quan Pilar penja, seu en l'altre costat de la taula i també es prepara un cafè.
- Aquesta néta teva s'hauria de prendre les coses amb calma.
- Què li passa res a la Núria?
- No..., no. Volia venir avui per veure't però sembla que la Carme la va trucar i avui havia d'anar a Figueres a dur no sé quins papers. Et dóna molts records i un petó ben fort.
- No m'agrada gens que s'hagi quedat tota sola...
- Ja és gran, i segur que se'n sortirà prou bé.
- I tu avui què faràs? -li pregunta la Roser.
- Avui? Doncs avui aniré a veure al meu fill.
- Al Ramon? Per què? Perquè es ven la parada? L'hauries de deixar tranquil.
- Potser sí, però em té amoïnada.
- Pateixes massa per aquest...
- I tu gens pel teu... No penses anar a veure al Jordi a la presó?
- Ja saps què en penso del Jordi. I ara menjat la torrada o se't quedarà dura...

Narcís surt de la seva habitació portant només uns pantalons curts i fregant-se els ulls amb una mà.
- I l'Ivan, iaia? -li pregunta a la Teresa que l'està posant l'esmorzar en la taula.
- T'has rentat la cara?
- No, encara no. I l'Ivan?
- Ja ha marxat.
- Tan d'hora? Ha anat a l'hospital?
- Ja saps que sí, rei... Vinga, rentat la cara i seu, que ja tens l'esmorzar a punt.
- Ahir es va passar tot el dia a l'hospital. Avui també... Encara no he pogut parlar amb ell.
- I de què li vols parlar?
- De res, de res... Avui aniré a la lampisteria. Vull ajudar al Huari.
- Doncs com cada dia et llevis a aquestes hores, poc podràs ajudar-lo.
Teresa riu i Narcís amb cara de molest per aquest comentari, entra en el bany.

La Lola està parlant amb la Isabeleta.
- Així va anar... Quan la Cecília em va dir que volia que l'acompanyés al viatge em vaig quedar que no sabia com reaccionar...
- Et felicito, Lola. Al final sí que podràs tenir unes bones vacances... Nosaltres ens haurem de quedar aquí tot l'estiu. No tenim un duro...
- Heu de fer alguna cosa amb aquest tema -li diu la Lola amoïnada -. No us podeu esperar fins al setembre per aclarir-ho.
- Lola, el Rafa i jo havíem pensat en treballar aquí tot el mes d'agost... Què et sembla? Els diners del sou ens aniran molt bé...
- Jo havia pensat tancar durant l'agost... Si vols treballar ho faràs sola...
- Rafa m'acompanyarà. No ens podem permetre estar un mes sencer sense tenir cap ingrés...
- Ai... com ens hem de veure per aquest maleït negoci del Jordi. Mira, Isabeleta, deixa que m'ho rumiï i ja et dic alguna cosa.
- Sí, és clar...

Pilar toca al timbre de la porta i obre Ramon, sense afaitar i amb un aspecte desastrós.
- Ah! És vostè... Què vol?
- Fill, puc passar?
Ramon se la mira amb aquella cara de fàstic que té i entra en una habitació del pis. Pilar el segueix sense perdre's res del que l'envolta.
- Encara no m'havies convidat a venir... -diu ella molt tova.
- I si no ho he fet, per què ha vingut?
Pilar fa com que no l'ha escoltat.
- Fill, no fas bona cara... Et trobes bé? Hauries d'obrir les finestres, que entrés la llum, que es ventilés la casa una mica...
- Em trobo perfectament. I deixi les finestres tranquil·les, collons! Ara que ja m'ha vist, vagi-se'n!
- Sé que et vens la parada...
- Sí. No en vull saber res. No en vull saber res de ningú.
- T'ha passat res?
- La gent de Sant Andreu em tracta com si fos una merda... No m'hauria d'haver quedat per aquí.
- Tot s'arreglarà, fill. La gent pot fer mal al principi però ja veuràs com de mica en mica obliden i perdonen...
- Això, que m'oblidin, que m'oblidin d'una puta vegada... I ara marxi's...
Pilar el mira aturada davant d'ell.
- Que foti el camp d'una vegada, cony!! -crida Ramon.
- Molt bé, ja me'n vaig. Si necessites res, fill... ja saps que pots comptar amb mi.
Ella se'n va quedant-se Ramon sol en mig d'aquella depriment habitació.

Per la tarda, a La Fusteria, el Fede xerra amb la Cecília i l'Alba:
- Quina sort vas tenir, no? Mig Sant Andreu intentant aconseguir el creuer i vas, i te l'emportes tu. Com t'ho vas fer?
- La teva filla va tenir la culpa. Em va buscar per internet la lletra de la cançó i jo només la vaig llegir. Per alguna cosa l'havia de servir a la nena estar-se enganxada a aquell aparell tot el matí!
- També faig amics -diu l'Alba.

- A mi em té amoïnada... No deu ser bo que estigui tan enganxada a l'ordinador -diu la Cecília.
- Jo la veig bé -diu el Fede despreocupat -. A més, la tens distreta tot el matí mentre fas de mainadera. Per cert, quan plegues?
- El 31. Si fa no fa pel que queda, la Mari ja em substituirà fins que la Montse tanqui per vacances. I com la mà encara trigarà uns dies en estar curada del tot...
- Ei, mira papa... La Sílvia! -diu l'Alba.
- Hola família -diu la guionista fent-li un petó a la nena -. Com esteu?
- Jo bé, però una mica avorrida. Si hagués fet la pel·lícula...
- D'això vull parlar amb el teu pare, si és que té un moment per mi -li diu al Fede.
- Eh, clar que sí... Apa, noies... No heu de fer res? - diu a la seva mare i a l'Alba fent-les fora.
- Anem, Alba... El teu pare ja està en zel!
L'Alba i la Cecília s'acomiaden de la Sílvia i de la Remei que està en l'altra punta de la barra fregant gots.
- Això que diu la teva mare és veritat? Estàs en zel...? -insinua Sílvia.
- Cada cop que et veig sí. És una reacció que qualsevol home té davant d'una dona com tu...
- Doncs abaixa aquests fums! -diu seriosa -. He vingut a dir-te que mai més em tornis a demanar cap favor, m'has entès?
- Però què t'empatolles ara? Què coi he fet?
- Em vas demanar que li busqués a l'Alba un paper en una pel·lícula i quan ho aconsegueixo m'assabento que l'Alba els ha deixat penjats! Ells ja contaven amb ella i ara m'has deixat malament...
- Ho sento, però la Tona...
- Calla, i deixa't estar a la Tona! La propera vegada que vulguis ajuda, truca al telèfon de l'esperança! Adéu!
Fede es queda parat. Mira a la Remei que abaixa la vista. Fede es posa una canya de cervesa i després de prendre un glop diu:
- Dones! No hi ha qui les entengui...
Es mira a la Remei i somriu recordant-se de temps passats.

Montse saluda al Narcís i al Huari quan arriben a casa.
- Hola, rei... Com t'ha anat el dia?
- Molt bé, molta feina. Com que el Quim aquest matí no ha vingut...
- I això?
- Ell ha salido para faena en Badalona. Però aquesta tarda ya ha vuelto.
- Narcís, l'Ivan és a la vostra habitació -diu la Teresa.
Narcís es posa content i entra. Ivan es vesteix.
- Hola... com et trobes?
- Bé, Narcís.
- Tornes a sortir?
- Sí, només he vingut per dutxar-me i canviar-me. Vull estar al costat de la Natàlia. Ho està passant molt malament.
- Quan sortirà de l'hospital?
- Espero que aviat...
- I nosaltres tornarem a anar junts a tot arreu?
- Ja veurem, Narcís. Ens veiem a la nit. Ara me n'haig d'anar.
Narcís és queda una mica ensopit. Ivan marxa i Narcís es reuneix amb la resta de la família.
- Este chico es muy trabajador -diu el Huari en veu alta.
- Sí que ho és -diu la Montse.
- L'Ivan quan se'n torna als Estats Units?
- No ho sé... Per què ho preguntes?
- No vull que se'n vagi, mama...
Emocionat, el noi s'abraça a la seva mare que el consola.

Un cop que La Fusteria ha tancat, Remei comença a escombrar el terra. Fede s'acaba una cervesa i posa la ràdio. Comença a sonar el tema "No Ordinary Love", de la Sade.
- Aquesta cançó no sortia en la pel·lícula que van fer la Demi Moore i el Robert Redford?
- És veritat... "Una proposició indecent". No em va agradar. Mai oferiria diners a cap dona perquè ho fes amb mi. Qui em vulgui que sigui de franc.
Remei riu, metre Fede la mira pel darrere.
- Quina calor fa, no? -diu ell traient-se la camisa.
- Vols que posi l'aire acondicionat?
- No...
Remei es gira i veu com el Fede s'apropa a ella que es queda paradíssima.
- Te'n recordes d'aquell dia que vam anar de festa tu i jo? Ens ho vam passar bé, oi...?
- No crec que sigui el moment per parlar d'aquestes coses...
Fede, una mica begut, li treu l'escombra a la Remei. La mira amb desig.
- No sé que em passa, Remei, però vull repetir allò que vam fer aquella nit...
- Fede, no saps què dius... -diu com espantada.
- No em desitges? -diu ell abraçant-la -. No tens ganes de passar una bona estona? Només serà això..., passar una bona estona...
I dit això, ell li fa un petó. Remei de mica en mica es va deixant portar fins que cauen al terra enduts per la luxúria....

Channing