..Després de repartir petons entre la Teresa, el Huari, la Montse i l'Isaac, el Narcís i l'Ivan deixen les seves coses en l'habitació. Contents per tornar a veure als dos germans, ningú pot evitar tenir també, cares de preocupació. Narcís surt i seu al sofà. Ivan es queda dret.
- Ens ho hem passat tan bé, mama... L'any vinent repetirem. I potser podrà venir ja l'Isaac, no?
- Igual sí, Narcís... -diu la Montse dissimulant l'alegria.
- Narcís, fill, vols banyar amb mi a l'Isaac? T'ha trobat a faltar... -diu Teresa.
- De debò m'ha trobat a faltar? Què xulo!! Jo a ell també!! -diu rient.
- Anem, doncs.
Teresa agafa al petit i marxa amb el Narcís. Quan es queden sols:
- Mare, que us passa? Heu estat fent veure davant del Narcís que tot va bé, però crec que no. Ha passat res?
- Fill, te'm d'explicar una cosa -diu la Montse acostant-se a ell -. Divendres, la Natàlia...
- Què? L'ha passat res a la Natàlia?
- Ivan..., divendres algú va violar a la Natàlia...
Ivan es queda quiet, impressionat, sense reaccionar.
La Montse l'abraça i l'Ivan comença a plorar:
- On està? Com es troba? Vull anar a veure-la...
- Ai..., Déu meu... -diu Montse sense deixar d'abraçar al seu fill.

Dilluns pel matí, al bar, la Paquita prenent-se el cafè en una taula, comenta el succés amb el Peris:
- La Marta està molt afectada. Ella, la Núria i la Natàlia estaven a La Fusteria. Sembla que la Natàlia va marxar sola a casa...
- Quant fill de puta hi ha pel món... Si l'enxampessin i li tallessin els collons, ja veuries com no violava a cap més dona!
- Ja tens raó, ja!

Cecília entra i busca la Lola que esmorza sola en una taula. Peris l'atura:
- Enhorabona... Mira que tens sort, punyetera!
- Sí que en tinc... perquè a mi mai m'havia tocat res... Bé, si em perdones...
La perruquera seu a la taula amb la Lola que ni tan sols la saluda. Cecília se la mira.
- És pot saber què et passa?
- A mi, res... Ja has fet les maletes?
- No fotis que estàs emprenyada perquè he guanyat el viatge?
- I com vols que estigui?! Em vas dir aquí mateix que no tenies cap intenció de concursar i ves per on, ara la que marxa de creuer ets tu!
- Lola, només és un joc... No t'has de posar així... a més...
- Que no et vull sentir! -diu tallant-la -. Sempre fas el mateix. Em veus il·lusionada, sabies quant m'agradava el viatge... i un cop més, m'has fotut.
- Si no hagués estat jo, t'hagués guanyat un altre, què no ho entens?
- I tant que t'entenc! Però l'has guanyat tu! Sembla que ets tu qui no entens res!
Dit això, Lola s'aixeca de la taula i se'n va sense pagar ni res.

Just la Lola surt, entra el Quim que s'apropa a la barra on és la Cinta:
- Quina mala cara fas, germanet. Et trobes bé?
- Em poses un cafè, si us plau?
- Saps això que l'ha passat a la Natàlia, l'amiga de la Marta...?
- No..., què?
- Divendres per la nit, l'ha van violar -diu en veu baixa.
- Què dius? -contesta atabalat -. Divendres... nit?
Quim s'aixeca. L'ha canviat el color de la cara.
- Et trobes bé, Quim?
- Cinta, marxo a casa. Si veus al Huari li dius que no em trobo bé... Tinc l'estómac regirat.
- Vols que t'acompanyi a casa?
- No, no cal... Adéu...
Quim surt una mica marejat del Peris detenint-se en la porta...
- Divendres..., a la nit... - murmura -. Què vaig fer divendres per la nit...?

Al pis de la Mari, Cecília parla per telèfon:
- Vinga, Lola, no siguis tossuda. Abans m'he quedat molt malament i no t'he dit tot el que et volia dir. Quedem aquesta tarda al Peris i arreglem les coses... va... Molt bé, així quedem, doncs. Fins després, Lola.
Cecília penja i li diu a l'Alba:
- Torno ara mateix. He d'anar a l'emissora de ràdio. La Desi està dormida. No facis soroll...
- No en faré, avia. Estaré aquí, xatejant.
- Què sinó! -diu resignada -. Fins ara...

Cecília marxa i l'Alba es queda sola, quan en el xat, s'obre una finestra:
--Pinoxo- Hola, Alba_9!
--Alba_9- Hola! Divendres passat vaig quedar-me esperant-te.
--Pinoxo- Ho sento. Vaig sortir a comprar amb la meva mare. Tenia ganes de xatejar amb tu.
--Alba_9- I jo. Ets amb el primer noi que parlo. Com et dius?
--Pinoxo- Marc, i tu?
--Alba_9- Alba, com el meu nick. Saps? M'he quedat sola. La meva àvia ha hagut de sortir. No pots ni imaginar-te com m'avorreixo.
--Pinoxo- I jo. Els dies en casa se'm fan eterns. Els meus pares no van voler que anés de colònies, per les males notes...
--Alba_9- Doncs jo m'he hagut de quedar aquí per culpa del meu pare. La meva mare em volia portar a Disney World, al de Florida.
--Pinoxo- Ostres, què bé! Tant de bo els meus pares m'emportessin algun dia.

--Alba_9- Al final no aniré. Vaig dir-li que no a la meva mare pensant que em quedava per fer una pel·lícula.
--Pinoxo- Una pel·lícula? Ets actriu?
--Alba_9- Sí... Sortia al "Vides de Lloguer".
--Pinoxo- No m'ho crec! T'estàs quedant amb mi.
--Alba_9- És veritat! Surt la meva foto a la web del Vides... www.videsdelloguer.com. Jo feia el paper de Mònica.
--Pinoxo- A mi m'agradava molt aquest personatge... De debò ets tu? Què fort! És increïble! Estic xatejant amb una actriu del "Vides de Lloguer"! Quan li digui als meus amics no s'ho creuran!
Alba somriu després de llegir aquesta frase.
Van continuar xerrant d'això, de com es gravaven els capítols i d'anècdotes de la gravació. "Pinoxo" li feia moltes preguntes que l'Alba contestava amb molt de gust i interés.

Marta, Núria, Ivan i David estan en la sala d'espera de l'hospital, molt amoïnats.
- L'hauríem d'haver acompanyat... Ha estat culpa nostra.
- No diguis això, Marta... Mai havia passat res, sempre marxava sola... -diu Núria.
- Quan he entrat a veure-la -diu Ivan amb llàgrimes als ulls -... Maleït cabró! Com l'arribin a enxampar...
- Aquests tios no es mereixen ni respirar -diu el David -. A partir d'ara, no anireu enlloc soles. Jo us acompanyaré. Si ho ha fet un cop, pot repetir-ho...
- No fotis ara tu també amb això, David... Jo no penso tenir por -diu Marta.
- Jo no us penso deixar soles i em dóna igual el que digueu...
- Devia estar amb ella..., s'havia d'haver vingut amb mi... Per què la vaig deixar sola?? -diu l'Ivan plorant...
Marta l'abraça:
- Calma't..., va... La Natàlia ens ha de veure sencers...
- L'hem d'ajudar entre tots a sortir-se'n -diu la Núria.
David mira el rellotge:
- Jo hauria de passar... No puc deixar sols als meus pares. Quan vulguis marxar, Marta, truca'm i vinc.
- No sé si marxaré. Em vull quedar amb l'Ivan, la Natàlia i la seva família.
- Jo també em quedaré amb vosaltres -diu Núria.
- I la teva classe de piano? -diu Marta.
- Trucaré al Nacho i l'endarreriré. Segur que ho comprèn. Vaig a trucar-lo. Ara vinc.
- Ànims, Ivan... Intentaré venir aquest vespre -diu David que fa un petó a la Marta -. Adéu...
Marta es queda amb Ivan que es troba molt malament.

Pel vespre, Quim està a casa seva, assegut en una cadira i parlant amb el Max per telèfon. El seu to de veu es trist i apagat:
- Me n'alegro que t'ho estiguis passant tant bé... Jo? Enfeinadíssim, ja saps que la nova lampisteria ens corre presa a tots... La Clara, com està?..., ja, el Dani es porta molt bé amb ella. Ja has de penjar?..., es clar, el saldo se t'esgota. Bé Max, un petó, i truca més sovint, vols?... Adéu... Això, bye...
Quim penja el mòbil. Els seus ulls estan vermells, ell està emocionat i trist. Té la mirada malenconiosa.
Deixa el telèfon damunt la taula i s'aixeca. Va a la nevera, l'obre i treu una ampolla de vi negre. Agafa un got i torna a seure. Omple el got de vi i comença a beure... i a plorar.

Lola arriba al Peris on la Cecília l'espera. Té damunt la taula un sobre.
- Pensava que ja no vindries.
- He estat a punt de no fer-ho. No tinc ganes de pensar en el concurs aquest.
- Jo de tu hi pensaria. Mira, té! -diu la Cecília donant-li el sobre a la Lola.
- Què és?
- Si m'haguessis deixat aquest matí t'hauria explicat una cosa...
- És un passatge pel creuer... Què significa això? Ja em vols prendre el pèl?
- No, tonta. Calla i deixa'm que t'ho expliqui! Quan divendres em van demanar les dades personals fora d'antena, em van preguntar amb qui aniria al creuer. Per un moment vaig pensar en l'Alba o el Fede, però el meu fill i jo ens acabaríem tirant per la borda, i la nena ha de gaudir de pare ara que pot. O sigui que vaig donar el nom de la persona que realment volia anar a fer el creuer... Lola, vaig donar el teu nom...
- Què dius?? No pot ser... -diu contenta.
- I tant que pot ser... El dissabte 10 d'agost surt el vaixell del port de Barcelona... Encara falta, però és el que hi ha... Què et sembla? Ens anirem totes dues!
Lola s'aixeca i li fa una forta abraçada a la Cecília sense deixar d'agrair-li el gest que ha tingut.

Després de veure's tota l'ampolla de vi, Quim dorm la borratxera al sofà, però està molt intranquil... No deixa de moure el cap i les mans. Al seu cap arriben imatges fotogràfiques d'una noia que se li està oposant resistència i a la que ell vol besar... De sobte es desperta espantat...
- Déu meu? Què he fet? -diu abans d'anar-se'n corrent al bany per vomitar-ho tot.

Channing