CAPÍTOL
07 d'El Cor de l'Estiu 2009 |
..Després
de tants anys escrivint sobre els veïns de Sant Andreu de Palomar i també sobre
els de Sants, vaig pensar que ja havia arribat l'hora d'anar-los a conèixer i
passejar per aquells carrers que tantes històries han viscut. Al primer lloc on vaig voler acostar-m'hi va ser a la pizzeria dels Galiana, a Sants. Vaig seure en una taula i no va trigar gens en acostar-se una dona: - Hola, què voldrà? - Una pizza Loli, si us plau... i un refresc de cola. Segueix fent vostè la salsa? - Sí, és clar. Però..., com sap que la faig jo? Com coneix aquesta pizza? Tenim les cartes amb els nous preus a la impremta i la seva cara no em sona gens. - Res, sóc amic d'un vell amic vostre, el Juan Benjumea. M'ha parlat molt bé del vostre negoci i de la seva pizza. - No foti que és amic del senyor Juan? Fa tant de temps que no sabem res ni d'ell ni de la seva família... La Loli seu amb mi a la taula: - Com es troba? I si us plau, tracta'm de tu... - Doncs s'acaba de recuperar d'un càncer de pròstata. - Un càncer??? I com és que ningú ens ha dit res? Gabriel! Gabriel!! -crida. - Què vols ara? - Vine corrent! El Gabriel Galiana va sortir amb el seu davantal i el seu barret de cuiner, enfarinet i es va acostar a nosaltres: - Què passa, Loli? - Aquest noi, que és amic del senyor Juan. I m'acaba de dir que ha patit un càncer de pròstata. - Qui? Ell? Mira noi, ho sento... Ara torno dins que tinc feina. - No, burro, ell no. El senyor Juan... - No fotis? -diu el Gabriel seient amb nosaltres. - Però tranquils, ja s'ha sortit i es recupera força bé. - Menys mal... Ja feia temps que no sabíem res d'ell. - Això mateix li he dit jo, Gabriel. - Hauríem d'anar a Sant Andreu un dia, Loli. Tampoc estem tan lluny! - El que passa és que la pizzeria ens ocupa massa temps. I ara a més, amb una néta més a la família...! - L'Éric ja té un germaneta? -vaig preguntar jo. - No!!! I ara! La Iessi ja en té prou amb un. Ha estat la Juani la que ha tingut una nena. Fa un parell de mesos, de fet. - Ostres noi, veig que tu sí estàs al dia de les nostres coses! -diu el Gabriel. - Sí, bé, és que el senyor Juan me n'ha parlat de tota la gent que es va deixar a Sants quan es va haver de traslladar a Sant Andreu. O sigui que la Juani té una nena. - Sí, maquíssima. Però clar, soc la seva àvia, no puc dir una altra cosa. És diu Rosa. I fa una carona... - El senyor Juan no m'havia dit que la Juani s'hagués casat ni res... - Bé, de fet encara no s'han casat. I mira que jo la intento convèncer de que és el millor que podrien fer ella i el carallot del Jon! -diu el Gabriel. - Ostres!! O sigui que finalment la Juani i el Jon... -vaig dir content. - Sí, es van adonar que s'estimaven i que no podien estar l'un sense l'altre. Però es neguen a formalitzar res... Jo els deixo fer però el seu pare és tossut com una mula. - Loli, si us plau! No comencem, eh? Portem un mesos que no ens posem d'acord. Jo penso que el millor és que es casin i a ella tant li fa. Però escolta noi, tu voldràs prendre alguna cosa, no? - I tant, si m'ho ha demanat! Ens hem posat a xerrar i se m'ha anat el sant al cel! Vol un refresc de cola i una pizza Loli. - Marxant! I si vols alguna cosa més, demana-ho! Que convida la casa! - Molt amable! -vaig dir -. Però amb això i la conversa, en tinc prou. Gabriel es va aixecar i va portar-me la beguda i després es va ficar a la cuina per preparar la pizza. - I com estan la resta dels Benjumea? Em sap tan greu haver perdut el contacte... - Doncs els altres bé. L'Òscar viu a Santander amb l'Amèlia, la Canya que li deien. La Sandra ara volta per Sant Andreu però se n'ha anat a viure a València amb el Nico. Ara dóna classes de dibuix. I el Paco, bé..., del Paco el senyor Juan es va desentendre quan es va adonar que era un cas perdut després de tot el que li va passar. | -
Pobre home, mira que ha patit, eh?
|