pàgina inici Cor Estiu 2009
Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici del tram final de la 9a. i última temporada
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 06
d'El Cor de l'Estiu 2009
de divendres 31 de Juliol del 2009
..Mai heu pensat com deu ser la vida del Marino, el mosso d'esquadra company del Sergi Frias, quan no està treballant? O fins i tot, sabeu quin és el cognom d'aquest home? Doncs ara ho sabreu...

Marino Pàmies Bou. 36 anys. Nascut a Mataró. Solter. Porta sis anys treballant com a mosso. Un de company d'en Sergi. Passa moltes hores patrullant o desenvolupant tasques administratives. La feina ocupa la majoria del seu temps. La raó és ben senzilla: el Marino fora de la feina no té vida.

Quan té temps lliure el passa a casa. No surt amb cap colla d'amics, ni tan sols amb el Sergi excepte algun moment quan acaba el torn que es prenen una cervesa. Treu només una miqueta de temps per anar a comprar al mercat. Li agrada molt el cine, té una ampla videoteca composta per dvd's originals. Està en contra de les descàrregues per internet tot i que el fa servir molt per xatejar.

No se li coneix cap relació, ni amant, ni nòvia..., ni nuvi. La seva vida sentimental és nul·la, prefereix abocar-se a la feina. Sexualment és molt autocomplaent.

La seva vida és pot resumir en definitiva, com a rutinària i avorrida. Expert en sudokus i mots encreuats, només es dedica a anar de casa a la feina i de la feina a casa la majoria de dies.



El Marino, però, no s'arribava ni a imaginar que la seva vida canviaria un matí que tenia lliure i que el va aprofitar per anar al mercat a fer una mica de compra. Estava dret esperant el seu torn a la parada del Rafa quan se n'adonà que per la dreta entrava un noi transportant en un bolquet un munt de caixes de plàstic amuntegades. Per la part esquerra del mercant, entrava una despistada Remei portant un centre de flors. La col·lisió era imminent. Però aquí hi era el Marino, per apropar-se ràpidament per on venia la Remei i fotre-li una bona estirada del braç impedint que xoqués amb el noi de les caixes però provocant que li caigués al terra a ella, el centre que portava.
- Merda! Però què fas?? Has vist el que has fet? -diu ella escridassant-lo.
- Ho sento, venia el noi aquell i se't veia tan distreta que he pensat que si no feia alguna cosa... et caurien les caixes a sobre...
- Ara em toca recollir tot això...
-diu ella ajupint-se.
- Ho sento, de debò. Deixa'm que t'ajudi.

El Marino també s'ajup per donar-li un cop de mà a la Remei i és en aquell moment quan ajunten les seves mans intentant agafar el mateix grapat de terra i es miren fixament. Durant un segons, ell va mirar-la fixament a ella. Ella va repassar el rostre d'ell i tots dos van començar a sentir alguna cosa per dins que els incitava desig.

- Deixa això i vine! -diu ella agafant-lo de la mà.

La Remei estira del Marino i se l'emporta al magatzem de la parada de la Marga on es tanquen i comencen a despullar-se . El mosso, se n'adona de que és ella qui porta la batuta, la que dirigeix l'encontre. Li obri la camisa, li treu els pantalons, li baixa els boxers, i s'agenolla. El Marino es deixa endur pel plaer, un moment que mai hagués imaginat. I això només eren els preliminars...



Quan al cap d'una estona surten, la cara de la Remei era normal, somrient, i es pentinava amb la ma. El rostre del Marino estava desencaixat completament, distret, extasiat. S'havia entregat al plaer com mai ho havia fet. Sortia amb una sensació que mai havia experimentat, en canvi per ella no era la primera vegada.
- Bé, ja pots continuar fent la compra. Jo vaig a posar-m'hi amb la feina.
- Molt bé...


Però no, no va esperar al seu torn i el Marino se'n va anar del mercat.





El Cor de l'Estiu i el premi a VilaWeb StAP

NO a la guerra

Durant uns dies, el mosso no va deixar de pensar ni de recordar el que havia fet amb la Remei. Fins i tot, el Sergi s'havia adonat que a la feina el seu rendiment havia baixat i un dels cops que feia la ronda pel mercat, va anar a veure a la Marga a la parada i li va comentar. I com sol passar, quan el Sergi va marxar...
- Què li passava al Sergi? -pregunta la Remei.
- Res, estava amoïnat pel Marino. Des de fa uns dies, el veu estrany, com més despistat..., desconcentrat. Com si tingués al cap una altra cosa. Fins i tot, pensa que evita passar pel mercat. Últimament espera al Sergi al Peris quan es vol passar per aquí.
- I ja li ha preguntat a ell què és el que té?
- No, diu que el Marino és massa reservat per parlar de les seves coses i no s'atreveix a preguntar-li.
- Ai, els homes nena... Són tots tan complicats...
- Alguns més que d'altres. Bé, vaig a portar això a la senyora Puig. No trigaré. Quan torni, pots marxar a prendre alguna cosa.
- D'acord...


La Marga se'n va i la Remei escriu en un tros de paper alguna cosa. Després, s'acosta a la parada del Rafa:
- Rafa, maco... Vigila'm la parada una estona. Haig de sortir un moment però vinc de seguida.

La Remei es presenta al Peris just quan el Sergi i el Marino sortien...
- Hola nois... Hora d'esmorzar un mica -diu somrient.
- Molt bé -diu el Sergi -, que aprofiti. Nosaltres anem passant. Fins després.
- Adéu...
-diu el Marino tímidament.

Quan aquest passa pel costat de la Remei, ella aprofita per ficar-li el paper a la butxaca de darrera dels pantalons assegurant-se que només ell se n'adoni. Ella marxa corrent a la parada i ell s'espera a girar la cantonada per comprovar què és el que la Remei l'ha ficat. Al tros de paper apareixia escrit un número de telèfon i un missatge: truca'm.

El Marino va sentir com alguna cosa es movia dins seu, com sentia unes pessigolles per l'estómac. La cara li va canviar i no va trigar molt a fer cas del que deia el missatge.

Aquella mateixa nit, va quedar amb la Remei a casa seva i allí van passar unes quantes hores repassant postures, fent servir les manilles, jugant amb l'uniforme, i gaudint molt del sexe.

Perquè el Marino ni tan sols sabia que en aquesta matèria era tan bo com ella. I la Remei no es podia ni imaginar que trobaria a algú que estigués al seu nivell.

El millor de tot és que aquella va ser la primera nit de moltes i que el fet que només ells dos sabessin el que feien, els hi donava més morbo. Aviat van experimentar en nous llocs, tancats i a l'aire lliure. Van deixar-se anar, van compartir coses molt íntimes. D'una manera inexplicable, van connectar i des d'aquest estiu, res més va tornar a ser igual ni en la vida de la Remei, ni en la monòtona i insulsa vida del Marino.






-CONTINUARÀ ...-









Channing

Setmana 02 d'Estiu 2009
- Capítol 004 - Capítol 005 - Capítol 006

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2009
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix

i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com
la Història de STAP
les Entitats de STAP
el 20 d'Abril
el Terme Municipal de STAP
WEB STAP - Pàgina Inici
Guia del Comerç Andreuenc
imatges de STAP
participa
Tornar