CAPÍTOL
05 d'El Cor de l'Estiu 2009 |
Jo haig de confessar que quan m'ho va dir pensava que estava boja però la veritat és que la vida son dos dies i que si ells s'atrauen i s'estimen el millor que poden fer és estar junts. El que la Paquita no sabia molt bé era com li diria a la Marta. Però estic segura que trobarà la manera i que la seva filla ho entendrà. Respecte a mi, poca cosa a dir. Em sento sola i aïllada, ara més que mai després d'assumir que el Sergi ja no forma part de la meva vida. Passaré el temps que calgui aquí dins, i intentant vivint el millor que sigui possible. La Núria m'escriu sovint. I la Carme molt de tant en tant ve a visitar-me. Trobo molt a faltar al Max però em truca algun cop i així puc saber d'ell. També enyoro la gent de Sant Andreu. Espero poder veure'ls a tots, ben aviat."
De moment els hi donaré un vot de confiança. Degut al meu embaràs, m'estimo més no viatjar per això els he convidat a tots dos a que passin uns dies amb nosaltres a Paris. Estic segura que em resultarà molt estrany veure'ls junts. Fa temps que conec al Paco i passar de tenir-lo com amic a parella de la meva mare, deu ser... rar. Pot ser, fins i tot, més fàcil del que imagino. Al cap i a la fi, el més important és que la meva mare sigui feliç. Ara, pobre del Paco com se li acudeixi ficar-la en alguns dels seus embolics...! Em sembla que no me'n refio gaire encara, de que el Paco hagi canviat del tot... Pel que respecta a mi, a nosaltres, estem molt bé a París. Tenim unes bones feines, ho tenim tot preparat per quan vulgui nàixer la nena i de moment, sense cap tipus d'intenció de tornar a Sant Andreu. Preferim que la família i els amics vinguis a visitar-nos. La meva mare ho fa quan pot al igual que el Peris, la Carolina i l'Àngela. La vida per fi ens somriu i no volem perdre per res del món, aquesta estabilitat que hem aconseguit després de tot el que hem viscut. Ens estimem. Estem tranquils. Tot va bé."
Estava realment enamorat de la Paquita i estava completament segur del que volia proposar-li... Després de la impressió inicial i de pair-ho bé, no em va quedar altre remei que recolzar-lo i animar-lo a que tirés endavant amb la seva idea. Feia temps que no trobava a un Paco tan il·lusionat. No com quan se li va ficar al cap embolicar-se amb aquella joveneta del gimnàs, o amb l'actriu del Vides... Ara té un brillo als ulls que mai havia vist abans. Espero de tot cor que aquesta felicitat els hi duri molt de temps i sobretot, que el Paco no es fiqui en cap embolic dels seus, que ja el coneixem! Per la meva part, res, n'ha fent. L'Àlex i la Zoe han marxat a San Sebastià uns dies i a la Mercè sembla que tot li va bé amb el Nelson. Els meus fills, afortunadament, tenen més bona sort que jo en l'amor. Des que la Patrícia va marxar jo només tinc ganes de descansar, de treballar i gaudir del temps lliure fent qualsevol cosa que m'agradi. No perdo l'esperança de que algun dia, trobi una dona amb la que em pugui entendre. Però pel moment, no em desespero. Necessito recuperar-me de l'any tan dolent que he passat i així afrontar tot el que vingui després."
|
Em vaig fer un tip de riure fa poc quan vaig trobar-me a la Paquita pel carrer i li vaig dir: hola, mama! Ella em va fotre un cop de ventall que quasi em treu un ull! Però vam riure moltíssim tots dos. Era la meva manera de dir-li que me n'alegrava molt per ella i pel Paco. Costa tant en aquesta vida trobar l'amor que a vegades el que menys importa és amb qui sigui. No ens posarem tiquismiquis a aquestes alçades, oi? L'Alba també està contenta, pel seu avi i per la Paquita, que li cau molt bé. I també estem contents per la Cecília. Després d'assumir que la seva història amb el Paco s'havia acabat va decidir fer un viatge a Mallorca i retrobar-se amb un home amb qui mai hagués pensat ella que acabaria: el Sisset, l'amic del Paco mig tarambana però amb qui la meva mare s'ho va passar de conya quan va estar a Sant Andreu. I ara que ho penso, com que jo estic enamoradíssim de la Sara, es pot dir que per primer cop en molt de temps, a la família Pardo li va tot molt però que molt bé. Quina gràcia, no?"
Jo no pensava que el Paco fos un home tan detallista. Fa uns dies, em va portar al Correfoc de Tivissa. Quan m'ho va proposar vaig dir-li - de conya, quin excés de romanticisme, Paco! Però quan vam arribar i vaig viure tota aquella bogeria de foc i música... se'm posen els pèls de punta quan ho recordo. Els timbals marcant el ritme davant del polvorí, les colles de diables amb les seves màscares..., el Paco em va fer que em fixés en unes més concretes, dels Diables de Sant Andreu... Jo mai havia vist un espectacle semblant, i això que visc al poble de tota la vida! Tothom estava implicat, mantejant als diables, participant en aquell enrenou de pólvora, fum i mascletàs... Va ser una sortida totalment diferent que em va omplir d'emoció i energia. Mai hagués pensat que el Paco fos així. Vam riure tant... Quan ho penso, no em puc creure que estigui amb ell. Però és que sóc tan feliç... Avui també em té preparada alguna. Ja m'ha dit que m'arregli perquè em té una sorpresa preparada. I coneixent-lo, segur que serà una de ben grossa. També tenim moltes ganes de marxar a Paris uns dies. Ell diu que mai ha estat així que espero que sigui un viatge molt especial. Quan em sento parlar és com si tingués vint anys i estigués vivint el meu primer amor. No sé per què tinc la sensació que amb el Paco, tot serà diferent."
|