pàgina inici Cor Estiu 2009
Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici del tram final de la 9a. i última temporada
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 05
d'El Cor de l'Estiu 2009
de dimecres 29 de Juliol del 2009
~ I ~
"Quan la Paquita va venir a fer-me una visita a la presó mai hagués pogut imaginar que seria per explicar-me que sortia amb un home, i que aquest home era el Paco Pardo. Mai me n'havia parlat en d'altres ocasions en les que havia vingut a visitar-me i resulta que ja portava enamorada molt de temps. I la veritat és que jo me n'alegro molt perquè mentre parlava d'ells dos, la trobava radiant, com feia temps que no la veia. Perquè la Paquita, com tots sabeu, les ha passat de tots colors. Mai ha tingut sort amb cap home. I el Paco no és que sigui la joia de la corona, però pel que m'ha explicat la Paquita, se'l veu més centrat, més pendent de viure una vida al costat d'ella plena, feliç, lluny de mal de caps i paranoies.

Jo haig de confessar que quan m'ho va dir pensava que estava boja però la veritat és que la vida son dos dies i que si ells s'atrauen i s'estimen el millor que poden fer és estar junts. El que la Paquita no sabia molt bé era com li diria a la Marta. Però estic segura que trobarà la manera i que la seva filla ho entendrà.

Respecte a mi, poca cosa a dir. Em sento sola i aïllada, ara més que mai després d'assumir que el Sergi ja no forma part de la meva vida. Passaré el temps que calgui aquí dins, i intentant vivint el millor que sigui possible. La Núria m'escriu sovint. I la Carme molt de tant en tant ve a visitar-me. Trobo molt a faltar al Max però em truca algun cop i així puc saber d'ell. També enyoro la gent de Sant Andreu. Espero poder veure'ls a tots, ben aviat."



~ II ~
"Que què vaig dir quan la meva mare em va explicar això del Paco? Doncs la primera cosa que li vaig respondre va ser: mamà, tu t'has begut l'enteniment o què et passa? Clar, la meva mare després del moc inicial meu em va començar a explicar com havia sorgit tot. Que si va ser de mica en mica, sense voler, que mai ho hagués fet expressament... I a veure, parlant clar, tots coneixem la trajectòria del Paco però si realment s'han enamorat i son feliços junts, no sóc ningú per ficar-me entre ells. La meva mare ja és grandeta com per saber què sent i què es fa. I jo tampoc sóc precisament un model a seguir. El David ha estat també una peça però tothom té el dret a canviar. I pel que em diu la meva mare, el Paco ha volgut aprofitar l'oportunitat que la vida li ha donat per canviar.

De moment els hi donaré un vot de confiança. Degut al meu embaràs, m'estimo més no viatjar per això els he convidat a tots dos a que passin uns dies amb nosaltres a Paris. Estic segura que em resultarà molt estrany veure'ls junts. Fa temps que conec al Paco i passar de tenir-lo com amic a parella de la meva mare, deu ser... rar. Pot ser, fins i tot, més fàcil del que imagino. Al cap i a la fi, el més important és que la meva mare sigui feliç. Ara, pobre del Paco com se li acudeixi ficar-la en alguns dels seus embolics...! Em sembla que no me'n refio gaire encara, de que el Paco hagi canviat del tot...

Pel que respecta a mi, a nosaltres, estem molt bé a París. Tenim unes bones feines, ho tenim tot preparat per quan vulgui nàixer la nena i de moment, sense cap tipus d'intenció de tornar a Sant Andreu. Preferim que la família i els amics vinguis a visitar-nos. La meva mare ho fa quan pot al igual que el Peris, la Carolina i l'Àngela. La vida per fi ens somriu i no volem perdre per res del món, aquesta estabilitat que hem aconseguit després de tot el que hem viscut. Ens estimem. Estem tranquils. Tot va bé."



~ III ~
"Mireu, l'altre dia arriba el Paco al Peris i em diu que vol parlar amb mi d'un assumpte molt important. Jo ja vaig començar a tremolar. Em demanava seure un moment a la taula. Jo pensava que s'havia ficat en algun embolic dels seus. De fet, quan vaig saber de què es tractava aquest pensament el continuava mantenint. Bé, la cosa és que vam seure i sense anar-se'n molt per les rames em surt amb que està vivint amb la Paquita a la pensió i que s'estava rumiant de demanar-li d'anar-se'n a viure junts a un altre pis. Jo vaig al·lucinar. Sabia per ell que la història amb la Paquita anava de debò però anar-se'n a viure junts tan ràpidament a mi em semblava una bogeria! Però quan més l'escoltava, més sincer em pareixia.

Estava realment enamorat de la Paquita i estava completament segur del que volia proposar-li... Després de la impressió inicial i de pair-ho bé, no em va quedar altre remei que recolzar-lo i animar-lo a que tirés endavant amb la seva idea. Feia temps que no trobava a un Paco tan il·lusionat. No com quan se li va ficar al cap embolicar-se amb aquella joveneta del gimnàs, o amb l'actriu del Vides... Ara té un brillo als ulls que mai havia vist abans. Espero de tot cor que aquesta felicitat els hi duri molt de temps i sobretot, que el Paco no es fiqui en cap embolic dels seus, que ja el coneixem!

Per la meva part, res, n'ha fent. L'Àlex i la Zoe han marxat a San Sebastià uns dies i a la Mercè sembla que tot li va bé amb el Nelson. Els meus fills, afortunadament, tenen més bona sort que jo en l'amor. Des que la Patrícia va marxar jo només tinc ganes de descansar, de treballar i gaudir del temps lliure fent qualsevol cosa que m'agradi. No perdo l'esperança de que algun dia, trobi una dona amb la que em pugui entendre. Però pel moment, no em desespero. Necessito recuperar-me de l'any tan dolent que he passat i així afrontar tot el que vingui després."



El Cor de l'Estiu i el premi a VilaWeb StAP

NO a la guerra
~ IV ~
"La Paquita està boja si vol estar amb el meu pare. Aquesta dona sembla que no el conegui. És que no sap que acabarà ficada en algun dels seus embolics?! Haurem d'estar tots a sobre d'ell perquè no fiqui la pota una altra vegada. De totes maneres, si us haig de ser sincers, a mi em sembla collonut que hagi trobat una dona com la Paquita: forta, amb caràcter i que el sàpiga posar-lo ferm. Fa poc l'ha demanat a ella si volien anar-se'n a viure junts a un pis fora de la pensió, però la Paquita que és una dona ben assenyada li ha dit que no cal tenir més despeses de les necessàries tenint un lloc com la pensió per viure. Però clar, també entenc al meu pare. Per la pensió passa tothom i no hi ha la intimitat d'una casa pròpia.

Em vaig fer un tip de riure fa poc quan vaig trobar-me a la Paquita pel carrer i li vaig dir: hola, mama! Ella em va fotre un cop de ventall que quasi em treu un ull! Però vam riure moltíssim tots dos. Era la meva manera de dir-li que me n'alegrava molt per ella i pel Paco. Costa tant en aquesta vida trobar l'amor que a vegades el que menys importa és amb qui sigui. No ens posarem tiquismiquis a aquestes alçades, oi?

L'Alba també està contenta, pel seu avi i per la Paquita, que li cau molt bé. I també estem contents per la Cecília. Després d'assumir que la seva història amb el Paco s'havia acabat va decidir fer un viatge a Mallorca i retrobar-se amb un home amb qui mai hagués pensat ella que acabaria: el Sisset, l'amic del Paco mig tarambana però amb qui la meva mare s'ho va passar de conya quan va estar a Sant Andreu.

I ara que ho penso, com que jo estic enamoradíssim de la Sara, es pot dir que per primer cop en molt de temps, a la família Pardo li va tot molt però que molt bé. Quina gràcia, no?"


~ V ~
"M'ho juren fa un any i m'hagués rigut en la cara de qualsevol que m'hagués dit que acabaria amb el Paco Pardo. Però sí, així és. N'estic completament enamorada. És una d'aquestes sorpreses que la vida et dóna quan menys t'ho esperes. I sé que ell també ho està de mi. Què més es pot demanar? Bé, sí, m'ha demanat d'anar-nos-en a viure junts, però ara ja no estic jo per aquestes coses. A la pensió estem bé, i no ens cal tenir més despeses de les necessàries. I que també fa res que estem junts! Però la veritat és que si no fos per la pensió, l'hagués dit que sí.

Jo no pensava que el Paco fos un home tan detallista. Fa uns dies, em va portar al Correfoc de Tivissa. Quan m'ho va proposar vaig dir-li - de conya, quin excés de romanticisme, Paco! Però quan vam arribar i vaig viure tota aquella bogeria de foc i música... se'm posen els pèls de punta quan ho recordo. Els timbals marcant el ritme davant del polvorí, les colles de diables amb les seves màscares..., el Paco em va fer que em fixés en unes més concretes, dels Diables de Sant Andreu... Jo mai havia vist un espectacle semblant, i això que visc al poble de tota la vida! Tothom estava implicat, mantejant als diables, participant en aquell enrenou de pólvora, fum i mascletàs... Va ser una sortida totalment diferent que em va omplir d'emoció i energia. Mai hagués pensat que el Paco fos així. Vam riure tant...

Quan ho penso, no em puc creure que estigui amb ell. Però és que sóc tan feliç... Avui també em té preparada alguna. Ja m'ha dit que m'arregli perquè em té una sorpresa preparada. I coneixent-lo, segur que serà una de ben grossa.

També tenim moltes ganes de marxar a Paris uns dies. Ell diu que mai ha estat així que espero que sigui un viatge molt especial. Quan em sento parlar és com si tingués vint anys i estigués vivint el meu primer amor. No sé per què tinc la sensació que amb el Paco, tot serà diferent."


~ VI ~
- Paquita, espero que t'hagi agradat el sopar que t'he preparat. Però ara m'has de deixar que et digui unes quantes coses agafats de la mà. Paquita, no sé què m'has donat. M'he passat molts mesos anant darrere de jovenetes buscant una mena d'elixir de la joventut, quan tenia un més a prop del que jo pensava. Em fas sentir jove, dinàmic, amb ganes de fer un munt de coses, de viatjar, de compartir-ho tot amb tu. Em fas tant feliç, Paquita... I per això he muntat tot això aquesta nit. Per demostrar-te quant t'estimo. Entenc que no sigui adient viure en un altre lloc que no sigui la pensió, però no podré entendre que em diguis que no a una altra proposta. I pensa sobretot, que no estic boig. Estàs preparada...? Paquita, vols casar-te amb mi?



-CONTINUARÀ ...-






Channing

Setmana 02 d'Estiu 2009
- Capítol 004 - Capítol 005 - Capítol 006

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2009
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix

i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com
la Història de STAP
les Entitats de STAP
el 20 d'Abril
el Terme Municipal de STAP
WEB STAP - Pàgina Inici
Guia del Comerç Andreuenc
imatges de STAP
participa
Tornar