..El Gonzalo estava al llit, de costat, mirant a l'armari. Quan es gira al sentir a algú entrar a l'habitació:
- Pren, l'aigua.
- Gràcies, Tinet.

El Gonzalo seu al llit per beure el got d'aigua que l'havia portat el Tinet, un noi de la mateixa edat que l'altre, ros, cos de gimnàs i un somriure enlluernant. Ell també seu al llit.
- Com estàs? -pregunta Tinet.
- Bé, bé... Millor.
- La teva trucada m'ha agafat per sorpresa. Jo pensava que passaves de mi. I quan m'has demanat si podies venir a casa meva, m'he quedat mort. Jo creia que tu eres dels fidels, dels que mai se n'aniria amb un altre tenint parella. Això era el que sempre em deies quan et llençava els trastos.
- Sí, és cert..., sempre t'he rebutjat perquè estava amb algú.
- Amb el noi de la parada de fruites, oi? Com es diu...?
- Iago. Però tranquil, ja no estem junts -diu prenent un glop d'aigua.
- Ah, ja no? I què us ha passat?
- Res..., bé, de fet..., ha estat culpa del passat, que sempre acaba tornant.
- Noi, com no t'expliquis millor... Si vols parlar, és clar. No et sentis obligat...
- No, tranquil, si potser em vindrà bé desfogar-me. Tot va començar fa uns dies. El Iago i jo havíem estat sopant en un restaurant molt bo i volíem prendre les postres a casa, ja m'entens. Però quan vam arribar...

El Gonzalo abraçava al Iago:
- Com em continuïs portant a restaurants d'aquest tipus, acabaré fent panxa.
- Tranquil Iago, en quant arribem al teu pis, faré que perdis totes les calories necessàries perquè continuïs mantenint aquesta tableta de xocolata que em torna boig.
- Ah, sí? I què em faràs...?
- És una sorpresa... -diu rient -. Eh, però segur que el Beni no hi és, oi?
- Que sí, que ha marxat un parell de dies a una trobada de "moteros". No has de patir per res. Tindrem el pis per nosaltres sols.

Es fan un petó abans d'obrir la porta. Però no cal que ho facin perquè la porta s'obri i algú els enxampa en ple petó. Sorpresos, es separen:
- Max, què hi fas tu aquí? -diu atònit el Iago.
- I tu? Què estàs fent amb el Gonzalo?
- T'ho puc explicar, Max...
- No calen explicacions, Iago. Deixa'm en pau!
- Max, espera!
- Ves-te'n a la merda, Iago!

I el Max passa pel mig dels altres dos i surt del pis del Beni deixant a la parella totalment descol·locada.
- No sabies que hi seria?
- És clar que no. No tenia ni idea! L'haig de trucar, haig de parlar amb ell -diu el Iago entrant al pis.
- I tu i jo què?
- Gonzalo, ara no... Haig de trobar al Max com sigui i parlar amb ell.

- Quina putada per tu -diu el Tinet.
- Sí. I tant! Em vaig quedar a la porta del pis amb la sensació de ser un absolut imbècil. Estava allí, mirant com el Iago trucava pel mòbil al Max i com que no li agafava, li enviava missatges. Tot semblava estar clar. Passava d'ell però quan el Iago estava a punt de deixar-ho córrer, rep una trucada i surt corrent.
- Que seria de l'altre noi...
- Sí, del Max.
- Però aquest Max, qui és?
- La seva parella. Però va començar a venir amb mi quan l'altre se'n va anar a l'Àfrica i el Iago no va poder aguantar la distància que els separava. Jo havia estat fent-li costat en tot moment i finalment, ens vam enrotllar. I així hem estat fins ara, fins la tornada del Max.
- Però heu parlat després de que el Iago marxés darrere de la seva parella?
- No, encara no. Sé perfectament que ha fet les paus amb el Max. Era d'esperar per altra banda que acabessin així.
- I com n'estàs tan segur?
- Perquè ahir, el Rafa, el cap del Iago en la parada, em va explicar una cosa que ho confirmava...

El Gonzalo es dirigia al seu negoci passant pel mercat quan el Rafa el va cridar.
- Gonzalo, que tens un moment?
- Sí, clar. Tu diràs, Rafa -diu l'altre acostant-se a la parada.
- Mira, tio, que ho sento molt. Suposo que deus estar molt fotut amb això de que el Max hagi tornat.
- Ja us heu assabentat, no sé ni per què m'estranyo.

- Bé, jo és que els vaig veure ahir a la tarda xerrant i mira, igual no t'ho hauria de dir, però es van fer un petó. I clar, ja vaig suposar que aquests dos tornaven a estar junts.
- Doncs sí Rafa, imagino que suposes bé. Però en el fons m'ho mereixo per ser tan imbècil i pensar que el Iago sentia alguna cosa per mi.
- Home, no..., no diguis això. Tot i que si t'ha deixat en quant ha vist al Max, la veritat és que és de ser una mica capullo...
- Bah! Que faci el que vulgui, que jo també ho faré. I ara marxo, que haig de portar això al càtering i el Nelson m'espera. Adéu, Rafa!
- Adéu... Ai...

- Doncs trobo que està molt malament que encara no t'hagi trucat per donar-te una explicació -diu el Tinet.
- A mi se me'n fot el que vulgui fer. Al dia següent tenia clar que no ho passaria malament pel Iago i mira, per això vaig trucar-te i ara estem aquí.
- I jo que me n'alegro... Això que hem fet abans..., com es deia...?
- Pinça alemanya. T'ha agradat? -diu el Gonzalo somrient.
- Uf! Ha estat espectacular!! Si tens encara forces per repetir...
- Clar, serà un plaer. Però abans deixa'm mirar el mòbil, no per res relacionat amb el Iago, sinó per si m'han trucat de la feina.

El Gonzalo surt del llit i agafa els seus pantalons. Fica la ma a la butxaca i quan treu el telèfon se n'adona que està apagat. Intenta encendre'l però no pot.
- Merda, no té bateria. Tens algun carregador que serveixi per aquest mòbil?
- Busca en el primer calaix d'aquella taula. Dins tinc uns quants carregadors que no faig servir.

El cuiner, busca pel calaix i acaba trobant un que li serveix. Encén el mòbil i no triga res en avisar-lo que el Iago l'ha estat trucant.
- Cinc trucades... i sis missatges!!
- I què et diu?
- Que on estic, que vol parlar amb mi, que vol explicar-se, que no haig de patir per res...
- Ara que has engegat el mòbil, rebrà un missatge avisant-lo de que estàs disponible. Potser, que et truqui.
- Sí, mira... ho està fent -diu el Gonzalo amb el mòbil sonant a la ma -. Digues, què vols?

- Gonzalo, què tens? -respon el Iago -. On estàs? Hem de parlar.
- No tenim res a parlar. Ho tinc tot molt clar.
- No, Gonzalo, no ho tens clar. Si us plau, quedem i em deixes que t'ho expliqui, d'acord? On estàs?
- Estic amb un client..., a Gràcia.
- Va, doncs quedem en algun lloc i vinc per aquí corrent.
- Molt bé..., d'acord...

Més tard, i després d'un acomiadament ràpid i fred del Tinet, el Gonzalo arriba al lloc on ha quedat amb el Iago.
- Ja sóc aquí.
- Ui, quina rebuda més freda. No em penses fer ni un petó?
- Clar, si és el que vols?
- És pot saber què coi et passa, Gonzalo?
- Després d'anar-te'n darrere del Max l'altre dia, encara m'ho preguntes? Fins avui, cap trucada, cap missatge... res. I la veritat, Iago, n'estic fart de ser sempre el segon plat. Si el que vols és estar amb el Max, deixa de jugar amb mi, i ves-te'n amb ell d'una vegada!
- Vols fer el favor de callar i escoltar-me?? -crida el Iago -. No he tornat amb el Max.
- Què??
- Et sorprèn?
- Clar que sí. Però què ha passat??
- Hem parlat. És cert que jo al veure'l pensava que havia tornat i que podria ser tot igual que abans, però d'aquí a unes setmanes tornarà a Moçambic i jo no vull seguir com fins ara. I menys en aquest moment que estic tan bé amb tu...
- Però si et van veure fent-li un petó al Max...
- Sí, bé, però m'estava acomiadant d'ell. La relació que teníem el Max i jo ja s'ha acabat. Ara estic amb tu, sóc feliç al teu costat, Gonzalo. I no vull renunciar a això. Però canvia aquesta cara, nen, que sembla que no te n'alegris gens...

La cara del Gonzalo no mostrava alegria perquè no deixava de pensar en la nit de sexe que havia compartit amb el Tinet. El Iago abraça al Gonzalo que portarà durant molt de temps, aquest sentiment de culpabilitat.
- I ara, si no vols dir-me res més, explica'm almenys com t'ha anat amb aquest client...
- Abraça'm de nou, Iago...

-CONTINUARÀ ...-

Channing