'SALVACIÓ'

..Moltes vegades quan vivia, m'he preguntat qui sabria per tot el que estava passant. Qui se n'adonaria dels problemes que tenia, de tot el que patia, de totes les vegades que he plorat amargament quan les dificultats em derrotaven. Han estat tantes les vegades que he necessitat ajuda i tan poques les ocasions en que l'he demanada... I ara que des d'on estic ho veig tot d'una altra manera, me n'adono que persones com jo n'hi ha moltes, que tenen problemes, dificultats i que pateixen esperant que algú els pugui salvar de tot el que estan vivint.

El Francisco parla amb la Remei en un parc de Sant Andreu mentre ella vigila al seu fill que juga amb altres nens:
- Que dius que va anar on? -diu ella sorpresa.
- Al casino. Quan vaig veure que era allí on va anar quan sortí de casa, no m'ho podia creure.
- Però des de quan? Com és que...?
- No ho sé, Remei, no puc respondre't a cap pregunta amb seguretat. Però diria que m'ha estat posant alguna cosa perquè dormís profundament i així no assabentar-me de les seves sortides. I si això és cert, ho fa des que vam fer el creuer.
- I tots els diners..., les joies..., ho ha perdut en el casino?
- Suposo que sí, tampoc ho sé. No he volgut parlar amb ella encara. No sé com dir-li, com afrontar aquest problema.
- Doncs pensa una manera ràpidament, Francisco. La Trini pot estar ficada en qualsevol embolic. I has de fer alguna cosa abans que sigui massa tard.

El Francisco manté la mirada perduda, rumiant sobre aquest problema al que s'ha d'afrontar.

Mentrestant, a casa dels Benjumea, tot son nervis. Arriba l'Òscar:
- L'has trobada? Algú t'ha dit res?
- No, Sandra. Ningú ha vist a la Pepa.
- Lo siento tanto, niña...
- No te preocupes, abuelo. Tarde o temprano la encontraremos.
- Jo vaig a tornar a fer un vol. I després pengem més cartells a veure si algú l'ha vist -diu l'Òscar.
- Sort...

L'Òscar torna a marxar i la Sandra seu al sofà al costat del senyor Juan:
- ¿Quieres que te prepare algo para almorzar? Anoche no cenaste casi nada...
- Da igual, no tengo hambre. Me siento fatal con la torpeza que he cometido. Lo siento mucho, de verdad.
- No quiero oirte decir lo siento nunca más, ¿vale? Voy a prepararte algo.
- Oye, Sandra, ¿cómo es que el Nico no ha aparecido estos días por aquí? Es raro que no esté echándonos una mano para encontrar a la perra...
- El Nico y yo hemos discutido, hace unos días, y desde entonces, no hemos vuelto a hablar.
- ¿Le comentaste lo que te preocupaba?
- Sí, y me dijo que me metiera sólo en mis asuntos.
- Ese muchacho tiene problemas en casa, y no ha querido involucrarte en ellos.
- Pues si no ha querido, no lo haré, abuelo.
- Niña, si tú le quieres, deberías ayudarlo con todas tus fuerzas, igual que él te ha estado ayudando a tí para que volvieras a dibujar.

Sandra es queda pensant i s'aixeca:
- Voy a la cocina y cuando vuelva, quiero que te comas todo lo que te haya preparado.

L'avi se la mira frustrat perquè sent que no ha pogut fer res.

El Francisco torna a casa quan es deté al passar pel bar del Peris trobant-se al Fidel:
- Bon dia, Francisco!
- Hola, què tal? Ja us queda poc per obrir, oi?
- Sí, en una setmana volem que això ja estigui en marxa. Farem una gran festa de benvinguda. La Trini i tu esteu convidats, eh?
- No ens perdríem per res del món la inauguració un altre cop del bar del Peris. Per cert, no hi és?
- No, ha anat amb l'Àngela i la nena al seu pis, per acabar de recollir unes coses. Han trobat un pis per aquí prop i es traslladen.
- Ah, què bé...
- Et passa res, Francisco? Et noto una mica capficat. Si puc donar-te un cop de mà...
- Gràcies, Fidel, però no sé jo...
- Va, passa. Em sembla que tenim la cafetera engegada. Que et pareix si et preparo un carajillo i m'expliques això que et té tan amoïnat? Segur que té a veure amb la Trini.
- Com ho saps?
- Perquè als homes només li donen mal de caps dues coses, o les dones o el futbol. I el Barça ho està fent massa bé com per donar mal de caps!

El Francisco somriu i accepta la invitació del Fidel, entrant tots dos al bar.

La Sandra tanca la porta del dormitori entrant al menjador, mentre l'Òscar recull la taula:
- Per fi he aconseguit que l'avi s'estiri una estona.
- Me n'alegro molt de com estàs per ell.
- Només ens té a nosaltres. Escolta, tu aquesta tarda no treballes, oi?
- No.
- És que necessito sortir per anar a un lloc. Has fet més fotocòpies dels cartells per trobar a la Pepa?
- Sí, aquí els tens, a l'armari.
- Me'n duc uns quants i els enganxaré de pas. A veure si tenim sort i aviat la trobem.
- No triguis, d'acord?
- Molt bé... Fins després.

La Sandra agafa els cartells, se'ls fica en una bossa i se'n va, dirigint-se a casa del Nico.
Quan arriba toca al timbre un parell de cops.
- Qui és? -sent la Sandra des de fora.
- Hola, em dic Sandra. Que hi és el Nico?
- Sandra? Ves-te'n, si us plau! Marxa't abans que ell no torni! -crida la dona.
- Com diu? Es troba bé?

La Sandra pica en la porta amb la mà, insistint:
- Escolti'm? Es troba bé, senyora?

La porta s'obre molt lentament i la Sandra es troba a la dona amb un blau a la cara, un parell més als braços i la mà embenada. Sandra es queda atònita, sense saber què dir:
- Es molt important que te'n vagis... -li diu la senyora -, abans que ell no torni.
- Ell? El Nico? El seu marit? Qui?
- El meu marit va morir fa uns anys...

La dona es queda en silenci, amb la mirada fixa. La Sandra se n'adona que mira alguna cosa i es gira trobant-se al Nico:
- Mare, què estàs fent? I tu, què hi fas aquí?
- Nico...
- Mare, entra -diu ell obrint-se pas entre la paret i la Sandra per entrar a casa seva -. Ves-te'n, Sandra! Tu i jo no tenim res a parlar.

El Nico tanca la porta d'un cop fort i la Sandra es queda parada.

La Trini seu al sofà, al costat del Francisco, mentre es pren una infusió:
- La tele a l'estiu no val res -diu ella.
- No.
- Tot son repeticions.
- Sí.
- Francisco..., et passa res? Portes tot el dia molt callat, quasi no has obert la boca en tot el dinar. I et noto absent.
- Estic pensant.
- Pensant? En què, si es pot saber?
- Pensant en com afrontar un problema.
- No sabia que en tinguessis un... Explica-m'ho que igual puc ajudar-te.
- Potser, Trini, ets tu qui necessitis la meva ajuda.
- Jo? I això per què? Si a mi no em passa res, estimat.
- Trini, què faries si descobrissis que la persona amb la que t'has casat, surt d'amagat de casa per les nits i se'n va al casino a jugar?

La infusió li cau al damunt a la Trini:
- Oh, Deu meu! Mira què has fet! -crida ella.
- Jo?

La Trini, nerviosa, s'aixeca i surt del saló, tancant-se a l'habitació.

La Sandra està a punt de marxar quan es gira i torna a plantar-se davant de la porta de la casa de Nico, començant a donar-li cops amb la mà:
- Obre'm! Fes el favor d'obrir la puta porta! Nico!
- Marxa't! Ves-te'n! -crida ell des de dins.
- Vull que m'obris o trucaré a la policia!

La porta s'obre i surt ell molt emprenyat:
- Per què no em fas cas, eh?
- Què estàs fent, eh?
- Deixa'm passar!
- No em dóna la gana!

Davant la negativa del Nico, la Sandra pren una decisió ràpida i li clava un cop de peu als ous que fa que el noi caigui al terra de genolls. Ella entra al pis:
- Filla de puta... -diu ell entre dents.
- Senyora, em dic Sandra Benjumea... Ha estat ell qui l'ha fet tot això? -diu ella nerviosa.
- No li contestis, o te'n penediràs! -diu ell dolorit.
- Senyora, ha de fer alguna cosa, no tingui por, hi ha gent que la pot ajudar... Vingui amb mi si necessita ajuda... Confiï en mi.
- No soc jo qui necessita ajuda -diu la senyora tremolosa -, sinó ell.

La Sandra es mira al Nico que poc a poc es posa dret tancant la porta.

El Francisco pica la porta del dormitori i encara que no rep cap resposta, entra. La Trini està estirada al llit, de costat, amb signes evidents d'haver plorat. Ell seu a l'altra banda:
- Des de quan ho saps?
- Des de fa uns dies només. Què et passa, Trini? Què has estat fent?
- No ho sé... -diu ella, plorant.
El Francisco s'estira al llit, apropant-se a ella i abraçant-la:
- Volia recuperar-ho tot, i se'm va anar tot de les mans.. -diu ella.
- Te n'adones del que has fet? Dels diners que has perdut? I les joies..., les has estat venent?
- Perdona'm, Francisco... Confiava que me'n sortiria, que guanyaria com vam guanyar al creuer. Jo només volia deixar-ho tot com estava al principi...
- Ara ja no cal... No has de tornar a jugar més. I recuperarem els diners d'una altra manera.
- Ho sento, Francisco... ho sento tant!
- Tranquil·la...
- No deixis d'estimar-me, si us plau..., no deixis d'estimar-me...

Ella no el va poder mirar a la cara i ell la va abraçar tota l'estona.

Mentrestant, al pis del Nico...
- Deixa'ns sortir!
- Per què has hagut de ficar-te on no et demanaven?
- Estàs boig! Tu saps què li has estat fent a la teva pròpia mare?
- Pel que m'has explicat, tu tampoc vas ser un angelet amb el teu pare...
- Això ja ho tinc oblidat... I sé que tot va ser un error, que em vaig equivocar. I ho vaig pagar molt car -diu pujant el braç manc.
- Deixa-la marxar, Nico -diu la mare -. Farem com si aquí no hagués passat res... de debò.
- Com diu? I no vindrà amb mi? L'estic oferint la possibilitat de fugir d'ell i de tot el que li fa!
- És el meu fill... -diu la dóna amb llàgrimes als ulls -. No puc marxar.
- Però la maltracta -diu la Sandra sorpresa per la reacció de la dona.
- Ja ho veus! Ella es vol quedar amb mi. O sigui que surt de casa meva, i no tornis mai més!

La Sandra es mira a la mare del Nico molt entristida i quan assumeix les paraules d'ella, decideix marxar, passant pel costat del Nico que li obre la porta. Quan ho fa, ella es deté davant d'ell:
- Ets un fill de puta i tard o d'hora acabaràs pagant el que estàs fent.

Dit això, Sandra li llença una escopinada a la cara:
- Em fas fàstic -diu ella abans de sortir.

Quan surt, la Sandra sent darrere seu, el cop de la porta tancant-se i una tremenda impotència.

Tots el que pateixen d'alguna manera, desitgen en el fos de la seva ànima, rebre l'ajuda d'algú que els salvin. Però quan apareix aquest salvador, la por els pot obligar a deixar-lo marxar i continuen, així, enfonsant-se més en el seu pou de dolor, amargura i tristor.

Altres, reben impacients l'ajuda del seu salvador perquè saben que de no acceptar-la, mai podrien acabar amb el seu particular malson.

La Trini, acompanyada pel Francisco, arriba a recepció del casino:
- Hola, voldria que m'expliqués com puc sol·licitar que em prohibissin tornar entrar en aquest casino.

El Francisco l'agafa de la ma i es miren satisfets.



- CONTINUARÀ ...



Channing