'ATRACCIÓ'

..Conec al Francisco Luque des de fa molts anys, des del primer dia que vaig començar a treballar al bar del Peris. Ell tenia el seu lloc al taulell del bar i el Peris ja sabia què prendria: el seu inseparable carajillo. Llavors, quan jo començava a treballar al bar, ell era l'encarregat d'un cinema, el Chicago, propietat del Carles Torres, tot un senyor que es va enamorar de la Paquita.

Quan el Chicago va ser incendiat i on per poc no mor el meu fill David, el Francisco es va quedar sense feina i va d'haver-se de jubilar. Tot el seu món, el seu temps dedicat a la feina, quedava ja reduït a passar una estona al bar del Peris, al seu lloc habitual prenent-se el seu carajillo habitual.

Un dia però, ell va acompanyar al Peris a fer un càsting pel 'Vides de lloguer' i oh, sorpresa!, va fer també la prova i el van escollir per fer un paper que va durar molts mesos i que, tot i que finalment el van matar, però va poder treballar al costat de grans actrius com la Teresa Gimpera. Recordo d'una manera molt divertida tota aquella època i el Peris encara deu tenir guardada la fotografia que es van fer plegats. I és que aquests anys a Sants han estat menys durs gràcies a les visites del Francisco.

D'amors mai l'havia conegut cap fins que un dia vam saber que estava enamorat de la Lola, la de la parada de fruïts secs i herbes de tota mena al mercat de Sant Andreu. Però no va sortir bé ni tan sols quan ell es va convertir en una celebritat gràcies al serial. Suposo que no devia ser la dona de la seva vida més que res perquè finalment la va trobar a Sants i de la manera més rocambolesca.

La Trini Gonzàlez tampoc podia presumir d'anys de contínua felicitat. Divorciada, havia treballat a moltes feines fins que es va instal·lar al pis de Sants on també vivien els Benjumea. Aquí, treballà de dona de fer feines fins que el propietari del pis la va fer fora. Sense res, al carrer, finalment va ser acollida pel Fidel i després trobà al Felip que buscava companys de pis. Però la Trini conegué realment a la seva ànima bessona, a una dona amb qui s'entén, amb qui es fica en tota mena d'embolics i per la que ha estat treballant fins ara, la Remei. Gràcies a ella, la Trini es va adonar que estava enamorada i en un obrir i tancar d'ulls, es va tornar a casar amb un bon home que li faria costat sempre i estaria per ella.

I com no podia ser d'una altra manera, va arribar el dia de fer el creuer que la Trini volia en lloc d'anar a Roma exclusivament. La cara de felicitat de la dona ho deia tot, i la d'ell que assaboria cada dia al costat de la seva esposa.

Mentre la Trini i el Francisco entraven al vaixell disposats a trobar la seva cabina, ella taral·lejava...
-" Love, exciting and new, come aboard. We're expecting you..."
- Què cantes tan baixet?
- No ho reconeixes?
- Ho hauria de fer...?
- "The Love Boat soon will be making another run..." -canta en veu més alta.

En Francisco continuava sense saber què era això tot i que li sonava. La Trini, finalment, li diu:
- "Love Boat"..., "Vacaciones en el Mar"..., no te'n recordes?
- Ostres sí! Déu ni do la d'anys que fa que no la veig... I com és que saps pronunciar tan bé l'anglès?
- Res, xato. Cops amagats que té la teva dona -diu fent-li un petó.
- T'estimo, Trini -diu el Francisco somrient.
- I jo a tu, amor meu! I vull que ho sàpiga tot el vaixell! -diu rient tots dos després.

Quan arriben a la cabina i deixen l'equipatge dins, ella agafa un folletó amb tota la informació sobre el creuer:
- Benvinguts al "Sky Wonder". Aquest buc que agafa una velocitat de creuer de 21 nusos, té una capacitat per... bla, bla, bla..., 11 cobertes, idioma espanyol... bla, bla, bla... Ostres, Francisco, mira tot el que té: restaurants, cabaret, buffets, botigues lliures d'impostos, saunes, piscines, spa, jacuzzis, sala de massatges... Com m'agrada aquest vaixell, carinyo!!!
- No t'emocionis tant i ajuda'm amb l'equipatge.
- ... centre de bellesa, perruqueria, solarium... sala de jocs, casino... Haig d'inspeccionar el vaixell de l'amor, rei meu. Vaig a fer una ullada i torno ara mateix.
- Ara te'n vas? Ho tenim tot per endreçar!
- Quan torni et dono un cop de mà, t'ho prometo! Fins ara!!! -diu sortint corrent de la cabina.

El Francisco rebufa i aguanta pacient l'espera. Trini, mentrestant, continuava mirant el follet:
- Túnez, Malta, Sicília, Roma! Suposo que així el meu estimat també estarà content..., Montecarlo... Oh, Mònaco, el glamour, els Grimaldi! Que contenta estic d'haver fet el canvi!

I la Trini sola pel vaixell s'ho va recórrer tot gràcies també al mapa que venia al folletó.

Al cap d'unes hores, la Trini tornava a la cabina impressionada per tot el que havia vist però es trobà amb un Francisco una mica desesperat.
- No tornaves aviat?
- Ai, carinyo..., necessitava fer una ullada... Tot està ple de luxes i comoditat. Ja ho veuràs quan havem desfet tot l'equipatge.

Però la Trini mira al seu voltat i ja estava tot al seu lloc:
- Ostres, carinyo, tant he trigat que t'ha donat a fer tot això solet?
- Tu què creus?
- Va, no t'emprenyis... i pugem a una de les cobertes que el vaixell deu estar a punt de sortir del port. I quan tornem a la cabina, abans de sopar... inaugurarem l'habitació com cal. Saps que la Remei m'ha fet un regal molt útil per tots dos...?
- Ah, sí? Quin...
- Tu saps què és la pinça birmana?
- No...
- Doncs espera't una estona que ho descobriràs! -diu amb una mirada insinuant.
- Por em fas! Però va, pugem que si no...

I tots dos agafats de la mà, van sortir de la cabina i van pujar a una de les cobertes per veure salpar al creuer deixant de mica en mica enrere el port de Barcelona.

A la hora del sopar, van aparèixer molt ben vestits i el Francisco mostrava un somriure que no era capaç de treure's de la cara. Agafats de la mà, quan van seure a la taula, només li va dir una cosa a la Trini a cau d'orella:
- Visca la Remei!

Després de compartir el sopar amb un altre matrimoni que feien el creuer per plaer, van ballar una mica i es van retirar a la seva cabina. Però caminant per l'interior del vaixell cap a les escales que els conduirien a l'habitació, la Trini va escoltar un soroll que la va cridar l'atenció.
- Espera't, Francisco...
- On vas?

La Trini es va dirigir cap a un ample saló on cada cop que algú entrava o sortia, deixava sentir el soroll típic del seu interior:
-" Hagan sus apuestas, señores. Hagan sus apuestas".

La Trini va mirar impressionada l'interior del casino i el Francisco se li va acostar.
- "No va más!" -se sentia de lluny.
- Mira..., com a les pel·lícules, Francisco.
- Sí, però això és real, Trini.
- "Veintiseis, negro, par y pasa" -diu el croupier.
- Sempre he volgut sentir-me com una d'aquestes senyores que ho tenen tot, rodejada de luxe, de glamour, que beuen xampany mentre fan una aposta a la ruleta...
- Vols sentir-te així? Doncs entrem... Em faria l'honor d'acompanyar-me, madame? -diu el Francisco oferint-li el seu braç.
- Serà un plaer, 'monsier' -diu ella agafant al Francisco del braç.

Tots dos entren, ella molt contenta de veure's allí dins com si fos un personatge d'una sèrie de televisió. Però després de fer un pas, ella estira el braç del Francisco i li diu a l'orella:
- Però tenim diners per jugar?

El Francisco riu i li respon:
- Tu avui tens de tot el que vulguis.

I dit això van caminar entre les taules de joc i entre els altres assistents com dues persones de l'alta societat.

Ser important. Aquesta sensació era la que va envair el cos i el pensament de la Trini quan va començar a creuar per aquell gran casino. Però tot va deixar de tenir sentit quan ella va veure una taula. Quan va sentir el soroll d'unes fitxes i de la bola girant dins de la ruleta. La seva mirada es va detenir allí mateix i no va perdre detall del moviment del crupier retirant les fitxes apostades, ni de com aquest mateix noi pagava els encerts als guanyadors. Des d'aquell moment, la Trini, va sentir una especial atracció cap aquest joc... I més encara quan van tornar a la seva cabina amb el triple de diners dels que el Francisco va invertir perquè ella es sentís important.

-CONTINUARÀ ...-

Channing