Carme Bosch
"Recordo el dolor... Recordo com vam trencar a plorar tots d'un en un, quan va sortir el metge dient que la Teresa havia patit una aturada cardiorespiratòria. La Montse va cridar"

Marta Vendrell
"El cor se'm va trencar al veure a la Montse com queia de genolls al terra cridant: no! La seva parella va intentar agafar-la però no va poder. Recordo la cara de por del Narcís i com s'abraçava a la Neus. Recordo que vaig mirar a l'Ivan just quan una llàgrima relliscava per la seva galta"

Núria Vidal
"Al arribar a casa, el Marcel m'ho va avisar. Estava veient una pel·lícula a la televisió quan la van interrompre per donar un avanç informatiu. Ell em va dir que seiés que aviat ampliarien la informació. I sobretot el que recordo, és el que em va dir: "no t'espantis, hem de tenir calma". Això em va posar nerviosa"

Carme Bosch
"Després dels primers minuts caòtics, vaig intentar reaccionar. Li vaig demanar al Santiago i al Borja que ens deixessin sols. També vaig pensar que el més convenient era que marxessin a casa la Neus i el Narcís, per això li vaig demanar als pares d'ella que se'ls enduguessin. Jo encara no havia rebut la trucada de la Núria"

Marta Vendrell
"Angoixada, vaig anar a buscar aigua per la Montse que semblava no recuperar-se. La Carme va estar parlant-li molta estona fins que la va poder tranquil·litzar. Molt poc després, li sonà el mòbil. Va ser llavors, quan va rebre la trucada de la Núria"

Paquita Miralles
"No sé exactament què estava fent quan em van trucar a la pensió. Era dijous, cap a les nou una cosa així. La policia em va preguntar per la Remei i els vaig explicar que treballava amb mi però que estava de vacances"

Núria Vidal
"Un avanç de les notícies més ampli confirmava el que Marcel m'havia explicat per tal de posar-me en situació. L'autobús on tornaven de Granada la Pilar i l'Eliseu havia bolcat a l'autovia, prop d'Alacant"

Carme Bosch
"El primer que vaig fer després de rebre la trucada de la Núria va ser anar al pis a veure la Roser. Però ella no estava veient la televisió. Sense explicar-li res, vaig portar-la al pis de la Núria on estava el Marcel intentant trucar al número de telèfon que havien facilitat pels familiars que volguessin saber alguna cosa. Havien mort molts passatgers a l'accident, però també van poder salvar a d'altres. Quan li vam explicar a la Roser, li agafà un atac de nervis"

Paquita Miralles
"Jo què havia de fer? Anar-hi. M'acabaven d'explicar un fet terrible sobre la Remei... I quan ho vaig confirmar, a més, hagué de trucar als seus pares. Mai ho havia passat tan mal"

Francisco Luque
"De la Pilar només puc dir que era una persona molt generosa. Ho donava tot per aquell que ho necessités. Ho va demostrar amb el Iassir. Jo no vaig saber res fins que vaig arribar a casa, sense el premi"

Pere Peris
"La Teresa era tota una dona. Al seu enterrament no hi cabia ni una agulla de cap a l'església. Al cementiri el seu nínxol va quedar ocult darrere d'un munt de corones i rams de flors. Tenia molt caràcter. Només una dona com ella podia ajudar a morir al seu company sentimental. Amb la mort de l'Alfons, una part d'ella també va morir"

Fede Pardo
"Una amiga. Amb ella mantingué xerrades molt personals. Em va donar molt bons consells, tot i que no li vaig fer cas. I quan vam mantenir relacions íntimes... buf! Mai m'ho he passat tan bé al llit com amb la Remei. Si arribo a saber que havia decidit operar-se per perdre pes, l'hauria tret aquesta idea del cap immediatament. O en tot cas, l'hagués aconsellat que anés a un centre especialitzat. Però va anar a un d'aquests que ni tan sols tenia llicència mèdica i tot per estalviar-se uns calés. No l'oblidaré mai"

Eliseu Castro
"No recordo molt d'aquell accident... Quan vaig obrir els ulls estava a l'hospital. Al veure a una infermera, vaig preguntar on estava i ja em va explicar alguna cosa. També vaig preguntar per la Pilar. La noia no sabia res en aquell moment. Més tard va tornar amb males notícies"

"Els Cors de tots els personatges tornaran a bategar el 13 de setembre. De tots!"


Channing