..A La Fusteria, Montse està prenent-se un cafè mentre xerra amb el Murphy, quan entra la Carme i s'acosta a ells. El Rai es reuneix amb ells.
- Hola! Quan has tornat de Figueres? -pregunta el Rai.
- Doncs aquest matí. Porto tot el dia endreçant el pis.
- Tornes a instal·lar-te a Sant Andeu? -pregunta la Montse.
- Sí... Tinc aquí coses molt importants que necessiten la meva atenció -diu somrient mentre mira al Rai -. Ah, per cert, he estat una estona trucant per telèfon a casa teva, Montse. No ha contestat ningú. Ha sortit la teva mare?
- Em penso que no, no m'ha dit res...
- Espera que torno a trucar.
Carme agafa el seu mòbil i marca.
- Sona però no contesta ningú. Deu haver sortit.
- Ai, no ho crec. I a aquestes hores molt menys amb la calor que fa. Vaig a veure què passa.
- T'hi acompanyo -diu la Carme.

Quan arriben al pis Montse corre fins la Teresa que està asseguda al sofà, com dormida:
- Mama!! Mama!! -crida la Montse.
- Deixa'm, si us plau...
- Oh, Déu meu! No em facis això!! -diu presa d'un atac de nervis.
- Respira amb dificultat... -diu la Carme -. Truca a una ambulància, ràpid!
Carme estira a la Teresa al sofà i li descorda la brusa. Li comença a practicar com una mena de massatges perquè reaccioni.
En això que el Narcís i la Neus entren:
- Mama, què passa? He sentit crits i.. -diu el Narcís que veu a la Carme atenent a la Teresa.
- Narcís què passa? -pregunta la Neus.
- Què li passa a l'avia? Què l'esteu fent? -diu començant a plorar.
- Vinga Teresa... vostè és forta... -diu la Carme.
Montse penja i va a abraçar al seu fill. Tots dos ploren mentre veuen com la Carme no deixa de socórrer a la Teresa.

Dilluns torna a obrir el Peris el bar. En la barra està esmorzant el Francisco.
- Quin estiu portem més mogut a Sant Andreu -diu el Peris.
- No cal que ho juris... Ara, a mi qui em té més amoïnat és la Teresa.
- Sí, quina merda de vida! Primer l'Alfons i ara ella...
- La Montse no guanya per a disgustos.
- I tu què? Nerviós? Dijous és l'entrega del premi, no?
- Sí, però no em preocupa gens. Sé que no guanyaré, tinc una competència molt dura. Ja em conformo amb ser finalista.

La K entra a Cal Peris i seu amb la Mar i el Gus.
- Hola nois...
- Hola K, gràcies per haver vingut -diu el Gus.
- Què és això tan urgent que em volies comentar?
- Res, el Gus que a vegades és una mica gilipolles -diu Mar.
- Tu ja saps de què es tracta?
- Sí, m'ho ha explicat aquest cap de setmana en un atac de sinceritat que li ha donat. A vegades em pregunto com puc estar amb algú com tu! -diu mig alçant la veu.
- No comencem, Mar. I no em cridis, que tampoc estic sord del tot. Ja et vaig dir que no ho vaig poder evitar i que per això no vaig denunciar al Manu -diu el Gus
- Em voleu explicar d'una vegada què passa?
- Et volia demanar un favor... Pots parlar amb el Manu?
- Per què?
- Com ja saps, van escollir la meva proposta els de la tele. Però confesso que no tenia cap idea, no em sortia res... I quan vaig estar al pis del Manu i vaig llegir les partitures jo...
- El que vol dir és que va plagiar al Manu -diu Mar.
- Tio, ets un porc! -diu la K.
- Ja ho sé, però què n'opines d'això què he fet?
- Ves a la merda, Gus...
- Espera K, no marxis! Vull que parlis amb ell per mi. Jo avui mateix explicaré la veritat i renunciaré al contracte.
- Parla amb ell, K -diu Mar -. A més de gilipolles és un covard.
- Fa molts dies que no el veig. No em va agradar que et fes allò que et va fer...
- Si l'expliques tu, segur que s'ho pren d'una altra manera... Ho faràs?
Gus posa cara de pena i la K accepta, marxant tot seguit.
- Tens un morro... -diu Mar -. Vaig a la feina.
- No em fas un petó?
- Avui no... Déu.

Al mercat, la Roser parla amb el Rafa, la Isabeleta i la Lola:
- I quan torna la Pilar? -pregunta el Rafa.
- Doncs espero que dijous o divendres. Ja porta quasi dues setmanes a Granada. No sé què hi fa tant de temps allí.
- Dona, té moltes ganes de veure a la seva neta, la vol gaudir al màxim -diu la Lola.
- I jo què? Només pensa en ella... I a més, se'n va amb l'home aquell, que no coneix de res. Ma germana està boja!
- L'ha de deixar que faci la seva vida, que son dos dies! I sinó miri com es troba ara la Teresa...
- Pobre dona, com pateix aquesta família -diu la Isabeleta.
- Aquests darrers anys no hem mantingut una bona relació ella i jo, però ens coneixem de tota la vida i malgrat tot, no voldria que li passés res.
- Això desitgem tots. Res seria igual si a la Teresa li passés alguna cosa.

Kristina toca al timbre de la porta i l'obre el Manu.
- Hola, puc passar?
- K!! Clar, passa...
- Només vinc per donar-te un missatge i marxo de seguida.
- No podem parlar? T'he d'explicar una cosa...
- Està bé, comença tu...
- K, sé que el que vaig fer està malament, i ja saps que estic anant al psicòleg. Jo no he deixat de pensar en tu tots aquests dies... T'estimo, estic enamorat de tu, i no et vull perdre.
- Manu, jo també t'estimo..., però no sé si puc estar amb una persona que pot perdre els nervis en qualsevol moment...
- Estic intentant que això no torni a passar. No vull ser com el meu pare. Soc conscient de tot el que he fet i del tot el que podria haver fet. Intenta perdonar-me, K... T'estimo, de debò.
- Dóna'm més temps, si us plau... I ara, deixa'm que et digui el que he vingut a dir-te.
- Clar, de què es tracta?
- El Gus renunciarà al contracte amb els de la tele. No vol saber res del tema sintonia.
- I això per què?
- Perquè m'ha reconegut que et va plagiar...Per això no et va voler denunciar, perquè tenia mala conciència.
- Quin cabró...! -Manu tanca els ulls i respira -. Però si es penedeix estarà bé. Després trucaré a la Sílvia a veure què faig. Ja anava sent hora que tot es posés en el seu lloc.
- Suposo que sí. Ara me'n vaig. Tinc coses per fer. Fins aviat, Manu.
- Això espero, que sigui molt aviat.
Tots dos es miren fixament però la K no es deixa emportar pels seus impulsos i se'n va.

A l'hospital, la Montse i els seus fills estan a la sala d'espera quan apareix la Carme:
- Has parlat amb els metges? -diu la Montse nerviosa -. No puc estar sense saber res.
- Sí, n'he parlat. Però no porto bones notícies, Montse.
- Què?
- La Teresa ha patit un derrame cerebral molt greu i potser no surti del coma en el que ara es troba. Tot i així, respira de moment per sí mateixa, però no es descarta la possibilitat que deixi de fer-ho en qualsevol moment...
- Avia... -diu el Narcís plorant.
Ivan abraça al seu germà.
- Per què no el treus una estona? Necessita calmar-se -li diu la Carme a l'Ivan.
- Sí, serà el millor...
Carme es queda amb la Montse que està a punt de trencar a plorar.
- Montse, potser no és el millor moment però has de saber una cosa...
- Encara no m'ho has dit tot?
- No... Montse..., fa uns dies em va trucar la Teresa. Ella, igual que l'Alfons, ha fet un testament vital.
- Ella ha fet què...?
- Montse... si deixés de respirar, no vol viure connectada a unes màquines... Només volia que ho saberes...
Montse mira a Carme molt fixament i sense poder evitar-ho, trenca a plorar abraçant a la seva amiga.

-CONTINUARÀ... DEMÀ

Channing