..Carme i Núria van entrant i sortint de les habitacions, deixant equipatge a la porta i ultimant els detalls per sortir de viatge.
- Ens donarà temps d'anar a la inauguració del càtering? -diu la Núria.
- Potser ens podrem passar, el tren no surt fins aquest vespre.
- Tot està confirmat, oi? Mira que no vull arribar i que ens deixin penjades...
- No pateixis. L'apartament està reservat. Estarem com a reines aquests propers 15 dies...
Les dues es detenen i es miren:
- Feia temps que no passàvem tant de temps a soles, oi?
- Sí. Des que vas marxar a Figueres que no hem tingut temps. Però les coses van així.
- Allí intentarem no pensar en res, només en divertir-nos, anar de festa, menjar....
- No, menjar no que he de mantenir la línia! -diu rient la Núria.
- Ja tindrem temps de fer règims! No saps quant t'he trobat a faltar, Núria.
- Mare...
Totes dues es fan una abraçada.
- I potser trobes parella! -diu la Núria provocant el riure de totes dues.

Cinta i Peris arriben a la porta del bar amb la Carolina en braços, el cotxet per una banda i la bossa de la Cinta per un altra.
- Trobes les claus o no? -diu ella desesperada -. Amb la calor que fa i la nena aquí, deu estar la pobre suant...
- Ai, no m'atabalis... Pensava que les portava a la butxaca i ara no sé on les he deixades.
- Al cotxe, segur... I com hagis de tornar a l'aparcament, la tindrem Peris.
De sobte, a la Cinta se li acut empènyer la porta i l'obre.
- Però si no has tancat! Peris, què fa la porta del bar oberta...??
- Ai reina, no ho sé... potser ha vingut el David...
- Va, calla, calla i agafa les coses que jo estic morta.

Quan entra la Cinta al bar, un quants surten de darrer del taulell cridant i llençant paperets.
- Sorpresa!!! -diuen el David, la Lola, el Francisco, la Montse, la Cecília, el Paco, el b, la Paquita i la Marta.
- Oh!! Quin ensurt m'heu donat! -diu la Cinta més alegre -. Segur que tu ho sabies, oi Peris?
- Jo no sabia res -diu emprenyat -. I mireu com ho heu posat tot!! Nano, tu això després ho escombres, oi?
- Sí papa...
- Felicitats Peris, no sap aquesta noia on s'ha ficat -diu el Francisco.
- I pensar que no et funcionava la coseta... -diu sarcàstic el Paco.
- Home, no fotis..., no cridis al mal temps!
- A veure la carona d'aquesta nena... -diu la Cecília.
Totes s'acosten a la Cinta.
- Què maca que és! -diu la Paquita.
- A qui s'assembla? -diu la Montse.
- Té tota la cara del Peris -afirma la Lola.
Narcís s'acosta i la mira atentament...
- No dius res? -pregunta la Marta.
- És que per més que m'hi esforço, no li trobo paregut a ningú... És un nadó amb cara de nadó, com tots els nadons -respon el noi.
- Home una mica cara de Peris sí que en té -diu la Lola.
- Doncs com tingui les puces del seu pare, anem arreglats -diu la Cecília.
- Eh! Que la mare no és cap santa tampoc -replica el Peris -. Que l'hauríeu d'haver sentit quan veníem cap aquí tota la murga que m'ha clavat.
- Va, deixa't de punyetes i puja tot això a la seva habitació. David, dóna-li un cop de mà al teu pare.
- Veieu quin caràcter que té? -diu el Peris-. Com sou les dones després de parir, no hi ha qui us aguanti.
- Ni abans ni durant ni després de parir -afegeix el Paco.
- Què graciós, Paco. Parla de merda el més cagat de tots -diu la Cecília.
David i Peris pugen els trastos a l'habitació.
- Bé, serà millor que tornem a la perruqueria que hem deixat sola a la Mar -diu la Montse -. Teniu una filla molt maca, felicitats.
- Moltes gràcies...
- Jo també marxo a la parada.
- I jo a la pensió, que la Remei està sola. Quan pugui es passarà per aquí per veure-la.
En aquest moment entra la Núria que fa dos petons a la Cinta. I com no, es mira a la nena.
- Vens Marta? -diu la Paquita.
- No, vaig a parlar amb la Núria.
De mica en mica, tots van marxant. Peris i David tornen.
- Vaig al local, que l'Ivan m'espera.
- Ja ho teniu tot llest per la inauguració? -pregunta la Cinta.
- Sí, a veure si ja avui ho fem. Bé, adéu...
- I Peris, penses obrir el bar aviat? -pregunta el Francisco.
- De moment fins dilluns estarà tancat. Després jo el vull obrir però a veure què diu la mestressa.
- Fes el que vulguis.
- Bé, jo marxo a La Fusteria que sembla que el nou cambrer és la conya -diu el Paco.
- T'acompanyo. Déu a tots! -diu el Francisco.
- Jo pujo, que estic esgotada -diu la Cinta.
- Moltes felicitats, eh? Teniu una filla molt maca -diu la Núria.

El bar es buida i el Peris seu en una cadira. Cinta, des de la porta de casa li diu:
- Vens?
- Sí, reina... ara mateix pujo.
Cinta entra i Peris es queda sol, mirant-se el bar sense clients, sense el soroll dels gots, de la màquina, sense el bullici. Després tanca la porta del bar i puja a casa seva.
Entra a l'habitació de la Carolina i es troba en un balancí a la Cinta donant-li el pit a la nena. El Peris somriu emocionat i s'acosta a la seva dona a la qui fa un petó.

Núria i Marta xerren al banc de la plaça, al costat del bar.
- Aquest vespre marxo amb la meva mare a Sitges, per desconnectar de tot.
- Què bé, jo entre la feina al taller i el pis em sembla que no tindré massa temps per descansar. Núria, l'altre dia em va preguntar el Marcel per tu. Em va donar la sensació que no esteu bé...
- Clar que no... És que no l'acompanyava la seva parella?
- Té novia?
- Sí, una francesa. Ho vaig descobrir diumenge passat. Ja no m'estima. I no m'ho esperava la veritat.
- Núria..., i com estàs?
- No ho sé. Per això marxo, per oblidar-me de tot, o per pair-ho... Un canvi d'aire m'anirà molt bé
- L'Ivan i jo demà marxem a Cadaqués. I tot i així, quan tornem ho tindrem tot per endreçar encara.
- Feu bé també de desconnectar uns dies.
- No penses parlar amb el Marcel abans de marxar?
- No..., he de començar a refer-me i quan abans sigui, millor.
- I el Víctor?
- Oblidat... per sempre.

A la tarda, pràcticament tothom està a la inauguració de "Sibarita". David i Ivan no deixen de rebre felicitacions pel menjar que han servit i pel local en si. També el Peris és felicitat per aquells que no han tingut ocasió de fer-ho abans.
La Lola s'apropa a la Blanca que està acompanyada per la Hanna i l'Alba.
- Quina filla més guapa que tens, Blanca
- Moltes gràcies, Lola.
- No saps la sort que tens d'haver aconseguit el teu desig de ser mare. I tu estaràs contenta de tenir una germana tan maca, no?
- Sí, molt... Blanca, vaig amb l'avia.
- Molt bé...

Alba es reuneix amb la Cecília que parla amb la Montse i la Paquita.
- Avia, m'avorreixo. Podem marxar?
- No, encara és d'hora. Si fa no res que hem arribat... Per què no jugues amb la Hanna a alguna cosa?
- No tinc ganes de jugar...
- Doncs seu i pren-te alguna cosa. D'aquí a una estona ens anem si vols.
Alba, amb una cara molt llarga, obeeix i seu en una cadira.

En un racó, prenen cava la Marta, la Núria i l'Ivan, quan la Núria se n'adona que entra el Marcel amb la Yvonne.
- Bé amics, jo he d'anar passant. La Carme m'espera. Hem d'agafar el tren.
- Vinga, que tinguis unes bones vacances -diu la Marta.
Núria fa dos petons a cadascú i surt de la festa passant per davant del Marcel que saluda al David.
- Núria, espera. -diu el Marcel.
- Ho sento, tinc presa. Adéu... -diu ella sense poder mirar-lo als ulls.
Marcel es dirigeix al David sense deixar de mirar a la Núria com s'allunya:
- No volia fer-la patir.
- Se'n va a Sitges de vacances. Ja parlareu quan torni. I ara va, integra't en la festa.

Carme i Núria seuen després d'haver deixat l'equipatge ben col·locat. Núria mira el seu mòbil.
- Esperes alguna trucada? -pregunta la Carme.
- No, suposo que no -diu la Núria mirant per la finestra del tren.
Un noi entra en el vagó amb dues bosses i amb una d'elles li dóna un cop a la Carme. El noi se n'adona:
- Disculpi'm ha estat sense voler...
- Rai? -diu la Núria
- Ei!! Hola!! Què tal? Com esteu?
- Bé, bé... Marxes de vacances?
- Sí, sí. Ja em toca. He estat a punt d'anar a Nova York però finalment m'he decidit per Sitges.
- No fotis, Rai?? Nosaltres també ens anem uns dies allí! -diu la Núria somrient.
- Us fa res si sec amb vosaltres? No m'agrada viatjar sol i menys si puc gaudir de la companyia de dues dones tan maques com vosaltres...
- Però ves en compte amb l'equipatge, eh? -diu la Carme.
Carme somriu i mira a la seva filla que també se n'ha alegrat de veure al Rai tan optimista i simpàtic com sempre.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-

Channing