..Lluís es troba al costat de la rentadora, al pis de la Paquita, amb una bossa d'on treu roba. Olora la camisa que portava divendres a la nit. Té la mirada de penediment. De sobte, escolta com es tanca la porta:
- Marta, nena, què ets tu? -crida la Paquita- Lluís, ja pensava que no vindries!- diu apareixen per la porta de la cuina.
- Quan he arribat no hi eres -diu ell que fica tota la roba a la rentadora.
- I sort que has vingut no? Per què havies de rentar la teva camisa, els teus mitjons i els calçotets, que sinó...
- Paquita, sé que és tard, però...
- Ei, no posis aquesta cara de tonto, que estic de broma...! Si estic molt feliç de veure't encara que sigui abans de dinar -riu- Així aprofitem per fer-ho junts!
- Aquí? No... Deixa'm que et convidi a dinar al millor restaurant de Barcelona. Passarem un dissabte inoblidable. Però abans, vaig a posar a rentar aquesta roba...
- Però què dius? Si no està ni mig plena... Va, deixa-ho. Ja posaré demà la rentadora jo. Espera'm, vaig a canviar-me.
- Paquita!
- Què? -diu mirant-lo amb desig.
Lluís l'agafa del braç, l'apropa a ell i li fa un llarg petó.

Adrià entra en el seu pis i es troba a la Teresa:
- Bon dia, Adrià...
- Teresa, ja hi és aquí?
- És clar, on vol que sigui sinó? D'on ve?
- He anat a comprar el pa.
- Ah..., jo em pensava que havia anat al mercat. Té la nevera pràcticament buida.
- Sí, ho sé. Pensava anar-hi després.
- Doncs si vol l'acompanyo. Ja també m'he de passar.
- No, no cal dona... Igual aprofito la sortida per passejar al Trasto.
- Molt bé, com vulgui. Ha passat un bon cap de setmana?
- Com tots, per mi és igual un dissabte que un dilluns.
- Nosaltres com tenim la joguina nova... Què és maco tenir un nadó a casa! Estem tots per ell -diu somrient la Teresa.
- Sí, ho deu ser... Jo, ara mateix no tinc ningú, només al Trasto... Ja sap que les meves filles i la meva néta van marxar...
- Però té al Quim, no?
- Miri, d'aquest no vull ni sentir el seu nom...
- Què ha passat alguna cosa? -diu intrigada.
- Res... No ha passat res... Vaig a la meva habitació mentre fa la neteja de la sala.
- Vagi, home, vagi...

Remei parla amb la Montse a la perruqueria:
- I com t'ho fas amb el nen? Per què si la teva mare encara treballa i tu també ja m'ho explicaràs...
- La meva mare està fora de casa poc temps. L'Isaac el deixem a càrrec del Narcís però ja dinat i dormit. És un petitó tan bo... Dorm d'una tirada fins que torna a tenir gana, i per quan passi això, la meva mare ja ha tornat.
- El Narcís deu estar molt content...
- Sí, ho està. És sent important, responsable..., quedant-se amb l'Isaac. Se l'estima molt. I ho fa d'allò més bé.
- I de l'Ivan, què en sap res?
- Ahir em va trucar. Comença les classes d'aquí a dos setmanes. Diu que està molt bé, però ens troba a faltar, com nosaltres a ell...
- Va, Montse, ara no et posis tonta, eh? Ha fet el que era millor per a ell, ja veuràs com abans que te n'adonis, ha tornat a casa...
La Montse somriu però amb la mirada malenconiosa.

Sona el timbre al pis del David. Amb una mica d'esforç va a obrir:
- Hola, germaneta... Quina sorpresa... Passa, passa...
Es fan dos petons.
- Què fas aquí?
- Et sap greu que hagi vingut o què?
- No, tot al contrari, però ara hi deu haver feina al bar...
- No massa, a l'estiu ja saps... Molta gent a marxat de vacances. De totes formes tens raó, he vingut perquè la Marta m'ho ha demanat. No volia que et quedessis sol mentre ella feina un encàrrec.
- Un encàrrec? Quin? Fa una estona ha marxat però no m'ha dit res...
- Ni a mi. Però mira, no hi ha mal que per bé no sigui, i aprofitaré aquest favor per passa una estona amb tu -diu somrient.
- Sí... -diu en David que s'ha quedat amb la mosca darrere l'orella.

Martí, emmanillat, entra en l'habitació on rep les visites:
- Quan m'ho han dit no m'ho podia creure... Però si és la puteta de Sant Andreu... I què vols? Un bis a bis amb mi? T'aviso que no tinc diners...
- Ets un porc Martí... Però si he vingut ha estat per dir-te una cosa referent a aquesta cara nova que t'han fet -diu molt freda.
- Què en saps tu d'això?
- Ho sé tot... Llàstima que no t'ho pugui refregar tot pels teus morros... Encara em podrien detenir...
- Vas ser tu...??? Tu ets l'amigueta del mal parit aquell?? -crida.
Martí s'aixeca de la cadira per abalançar-se sobre ella, però l'agutzil el deté.
- No va estar bé que fessis patir a l'Olga amb allò dels papers de la separació -diu la Marta sense cridar molt- I ha estat bé que algú et donés un cop de mà per ajudar-te a decidir signar-los...
- Maleïda filla de puta... Et juro que me les pagaràs totes juntes, tu i l'aprofitada de la teva mare... Això que m'has fet no quedarà així. Et denunciaré... -li diu en veu baixa.
- Ja pots bordar tot el que vulguis, perquè et podriràs en aquesta presó. Ah! I de denunciar-me res, o li demanaré un altre favor al meu amic.
Dit això, Marta s'aixeca de la cadira i surt de l'habitació deixant al Martí amb la mirada clavada en sang.

Lluís atura el cotxe i puja un noi:
- Hola de nou...
- Què vols Josep? -diu nerviós- Et vaig demanar que no em truquessis... Vaig perdre el cap divendres... i ara...
- Tranquil, home. No vull portar-te problemes. Al contrari, si t'he trucat ha estat per donar-te això. Josep li dóna al Lluís uns slips:
- Té, els teus. Òbviament, quan vas arreplegar la teva roba, et vas emportar els meus, perquè no els trobo per enlloc. T'he estat trucant, però no t'he pogut localitzar fins avui... Ei, no posis aquesta cara de por. Si et vaig un favor...
- Déu meu... Jo tinc els teus... I avui rentava la roba... Josep -diu amb veu ferma- surt! Els he d'agafar abans no se n'adoni!
- Molt bé... Quan els tinguis em truques... I sinó els tens, truca'm igualment quan vulguis...
- Va, surt, va!
Josep surt del taxi i en Lluís marxa corrent cap al pis de la Paquita.

Guillem arriba a la parada de la Lola, mentre a la de la Pilar està l'Adrià.
- Bon dia, Lola... Com va aquest dilluns?
- Mira, com tots, n'ha fent.
- Veig que no fas la mateixa cara de contenta que aquests darrers dies.
- Ai, serà l'edat... Ja se'm deu notar que demà faig un més!
- Jo et veig preciosa...
- Gràcies... -diu la Lola sorpresa per l'acompliment.
Mentre, la Paquita arriba a la parada de la Lola passant per davant de la de la Pilar.
- Tingui Adrià, un quart de pernil dolç. Són 130. L'Adrià li paga i sense dir res agafa la bossa i marxa.
Paquita i Pilar es miren despectivament.
- Adéu Guillem... -diu la Lola.
- Fins aviat.
Lola se'l queda mirant sense adonar-se que la Paquita l'observa a ella:
- Mare meva, Lola -diu rient
-. Se't cau la baba amb aquest home.
- Com? Què?... Ah, no... Absolutament res de res... No...
- Tu diràs el que vulguis, però te'l mires d'una manera que...
- Va, no vegis coses on no n'hi ha.
- El que tu diguis... Tens el meu encàrrec preparat?
- I tant -li dóna un parell de bosses per damunt del mostrador.
- Faig tard avui... Tinc un munt de roba per doblar i he de fer el dinar encara... Té, cobra't.
- Sí que et veig atrafegada...
- Vinga Lola... Adéu... Julieta...! -diu la Paquita rient.

Paquita que fa estona que és a casa, té una pila de roba doblada i la comença a guardar on toca. La seva roba i la del Lluís la porta a la seva habitació. Comença a repassar les coses del Lluís: mitjons, camisa, slips... Els agafa i se'ls queda mirant. En aquest moment, arriba el Lluís...

Channing