.. La notícia de l'embaràs de la Cinta té commocionat tot Sant Andreu: mentre el David segueix flipant en colors i el Xavi demana permís per explicar la bona nova al seu pare, quan els Peris reuneixen als més propers (Isabeleta, Cecília, Franciscu, Lola...), tots es queden de pasta de moniato.
Demanen a la Cinta com es troba, la Cecília diu que no s'ho esperava pas i tothom fa cara de circumstàncies fins que la Isabeleta treu un passatge de ciràcide (la mare de tots els probervis) sobre les llavors i els camps que mai acaben de ser estèrils. I quan el Peris li demana a veure quan s'espavilaran amb en Rafa, la noia afirma que encara tenen temps... però que no pensa esperar-se als cinquanta.
Totes les dones li recomanen descans i ofereixen la seva ajuda, talment si estés malalta.
Entre aquestes reaccions veïnals i que la Laura fa una reflexió sobre l'adolescència propera del Xavi, la futura mare queda ben tocada.

El Paco intenta fer de mitjancer entre la Blanca i el seu fill. Va a veure la farmacèutica per demanar que sigui més comprensiva, tot assegurant que el Fede és alèrgic al matrimoni, que hauria d'afluixar una mica i proposar de viure junts...
I la Blanca l'engega irada, esbocinant el paperet on el Paco havia apuntat l'adreça de l'apartament de Lloret.
Més tard, davant el desconcert de la Cecília, promet a la mare de la Blanca que tornarà tots els diners que han perdut per culpa del Fede... i és que, assegura, està "forrat".
Però per si de cas, demana dos-cents euros al Sòcrates amb l'excusa de fer un regal al "pobre Fede", però el barman filòsof, assegura que no els té.
De manera que el Paco busca una altra font d'ingressos, a part de la que li proporciona la caixa de La Fusteria: organitza una timba per demà.

El pare del Dani truca a casa per arreglar els papers del cotxe, que ja ha pagat més d'una multa aliena. El fuster té feina i la mare assegura que ja hi anirà ella a firmar els papers, perquè algun dia s'ha d'enfrontar a la situació.
Però quan veu el seu ex acompanyat d'una despitregada i moderadament espectacular nova parella, no pot resistir l'humiliació i torna a casa feta un desastre.

La Clara, més recuperada de la seva depressió, l'escolta i la comprén, tot convidar-la a anar al cinema amb ella i el Dani; però la sogra diu que no, que prefereix quedar-se a casa; li ho diu emocionada i confessant-li que admira la seva fortalesa i capacitat de reacció.

La Paula segueix de morros amb la Paquita i ho fa ben evident avui que la dona l'ha anat a buscar i intenta fer els deures: es mostra hermètica i antipàtica amb la novieta del seu pare, i quan la Remei la crida per fer una feina, la connexió entre la nena i la Remei és immediata.

El Robert insisteix per compartir més l'educació del Xavi, proposant fins i tot la figura d'un mediador. Inicien una discussió "soto voce" al Peris, però l'aturen immediatament en veure el Xavi.
Més tard el nen està buscant contes per la seva nova tieta... A la Laura li fa gràcia això de "tieta" i li demana si ha estat el David qui li ho ha dit... però no: ha estat el Robert, que li ha explicat que ha d'estar molt content per tenir una família tan àmplia i que és, sens dubte, un home afortunat.
Això fa canviar d'actitud la Laura, que truca el robert per iniciar un acord.

El David entra a Cal Peris, ja tancat i hi troba sa mare, a les fosques, plorosa. La Cinta es deixa anar: ara que l'omniocentesi ha anat bé, la criatura és una realitat... i provoca pànic pensar què passarà quan ella creixi i els pares no tinguin ni energies per jugar, ni per enfrontar l'adolescpencia... això si no és que la deixen òrfena. Ningú els ha felicitat, com si allò fos una desgràcia.
Però el David assegura que són una família, que sempre hi serà ell per cuidar del seu germanet i que entre tots ho faran tot. Ho diu de cor i la Cinta, una mica més tranquil·la, abraça el seu marit, demanant protecció i tendresa.

Spock