.. A ca la Montse (i suposo que a tot Sant Andreu) és l'hora d'esmorzar. La família s'estranyen de l'absència de l'Isaac i el Narcís Che Guevara.
De moment suposen que ha anat al parc amb el nen sense dir res i la Montse s'empipa una mica, així que l'Ivan se'n va cap al Peris a veure si han vist els dos fugitius.

Al bar la Laura comenta que s'encarregarà de la coreografia del Cor de la Ciutat i el David rondina dient que només li faltava coreografia a la Laura, amb els embolics que tenen amb el casament...

L'Ivan demana si han vist el Narcís i la Laura comenta l'incident del súper...

El Quim, per si hi quedava algun dubte, assegurta que el noi va demanar festa... i l'Ivan comença a lligar caps.

Quan arriba a casa, la Teresa confirma que hi falta la roba dels dos desapareguts... I l'angoixa s'enpara de tota la família, sobretot perquè avui havia de venir l'Eduard a buscar el nen. Tenen clar que, si avisen la policia les coses se'ls complicaran més... així que tota la família comença una frenètica recerca.

I avui també es juga la gran partida: la Regina no es deixa convèncer pel Paco i va a per totes. Això sí: ell no pot evitar d'acompanyar-la.
La Cari, angoixada, li dona una estampeta del Cristo de los Gitanos (en aquest cas hauria estat més propi el "Cristo de los Faroles"), i li diu a la Paquita que ara només els queda resar, però la mestressa afirma que no creu que serveixi de res...
I és que la Paquita, a part de la pensió, té una altra preocupació: la Marta encara no ha aparegut...
Aliena a tot això, la Regina, armada amb les claus de la pensió, els diners obtinguts de l'empenyorament de les joies i uns quants puros tipus Sara Montiel, surt de casa acompanyada del seu mestre de joc.

El Belga ja és allà, a punt per jugar. El Paco intenta disuadir la dona però el fan callar i, quan la Regina reparteix després d'agafar la carta més alta i en dóna sis a cadascú... al Paco gairebé li agafa un cobriment...

Però la partida ha començat i a la pensió, la Cari resa agenollada. La Paquita, que ja no sap que fer, també l'acompanya en les seves pregàries perquè "nunca se sabe".

La Carme informa el Quim que la Iolanda ha sortit fa un mes de la clínica i insisteix al lampista perquè hi vagi ell.
Després va a veure la Núria i, després d'un intercanvi de retrets, s'acomiaden amb una càlida abraçada. No oblidem que Figueres és a l'altra punta de món i que, per tant, el temps que no es veuran les dues pot ser mooolt llarg...

I el Jordi, amb cara de pòtol, va a veure la Nati. Es lamenta de la seva sort però la dona, molt més forta que ell, li assegura que ella sí que creu en les possibilitats del Jordi i que li ho demostrarà...
Li fa veure que té un botó de la camisa a punt de caure.

Espitós pel miting de la Nati, el Jordi assegura la Núria, fent servir exactament les mateixes paraules d'ella, que anirà on sigui a buscar feina, que demostrarà a tothom que ell sí que val molt... i la Núria se'l mira amb commisseració i li demana la camisa per cosir-li el botó...

La partida ha arribat al punt àlgid. La Regina aposta tot el que té i el Belga iguala l'aposta i posa sobre la taula el collaret, davant les protestes de la noia que l'acompanya... i la Regina, malgrat les protestes del Paco, posa al damunt les claus de la pensió.
L'Ex de la Cecília no pot més i mira les cartes de la Regina tot fent cara de pòker...
I pòker és justament el que té el Belga.
"El Color guanya al pòker?", fa la dona, ingènuament, i el Belga, satisfet, diu que no amb el cap..."pobra Paquita", xiuxiueja la dona que, tanmateix, manté les cartes tapades...

La recerca de l'Isaac i el Narcís Che Guevara ha resultat infructuosa.
El neguit és evident i quan truca l'Eduard dubten si obrir-li o no la porta; Finalment la Montse obre i, per la cara que fan tots, l'home comprèn que alguna de grossa en passa.

I els dos fugitius són al pis que pintaven am l'Emili, compartint potitos i jugant.
Ell li promet que si s'ho menja tot, demà aniran a veure els dofins...

Spock