.. El Narcís li demana al Quim que arregli una joguina de l'Isaac. A més, li insisteix que ho faci avui mateix perquè és la joguina preferida del nen i, ell, demà no podrà venir a treballar. El Quim protesta, tant per la pressa com per la festa que el Narcís li anuncia perquè hi ha molta feina, però tot i així li promet que ho intentarà.

El Narcís surt de la lampisteria i entre el Jordi, que li diu al Quim que no es queixi de tenir feina: ell encara no n'ha tornat a trobar i, segurament, la Núria penjarà els estudis per culpa d'això. El Quim li aconsella que no li ho deixi fer, però el Jordi és conscient que el que ell digui no serveix de res, que només és una nosa.
El lampista, d'altra banda, també li explica les seves misèies: ha tornat a beure, però aquesta vegada és segur que ho deixarà.

L'Albert explica a la Núria el què va passar ahir amb la Marta i que la noia no ha anat a dormir a casa i no sap on és.
La Núria està més ben informada, ahir mateix va parlar amb l'amiga, que li va demanar que no digués on és perquè necessita un temps de reflexió. La Núria recomana a l'Albert que, si vol arreglar les coses, respecti el desig de la seva nòvia. A l'Albert li costa, però acaba acceptant que sigui així.

Quan el fill Fabra s'acomiada, truquen a la porta i es troben a la Carme, que ve a passar uns dies i perquè... li han dit que la Núria vol deixar els estudis.

La Regina està fent tria de les seves joies i n'hi regala una a la Cari, que queda tota parada i s'afanya a ensenyar-la a la Paquita i al Paco.
Darrera, arriba la Regina amb un paquet de joies que s'emporta per empenyorar.
La Paquita està alarmada. Li diu al Paco que la dona va cap aldesastre, el d'ella i també el de la pensió, i tot per una merda de collaret que val 60.000 €uros.

La Carme i la Núria discuteixen pel tema dels estudis. La Carme li diu que la matrícula ja la pagarà ella si la Núria no pot, però la noia s'entesta que la decisió ja està presa perquè, encara que li pagui l'escola, no li pot pas pagar totes les despeses de la casa i l'alimentació. La Carme li contesta que el que no pot fer és hipotecar el seu futur per culpa del seu pare i li recorda que la música és el que més li agrada d'aquest món.
La Núria s'enrabia perquè la seva mare no s'està de dir que segurament ha estat el Jordi qui li ha demanat de deixar les classes.

Al supermercat, la Laura queda parada de la compra descomunal que ha fet el Narcís: tot articles de criatura. Li pregunta si està segur que l'Isaac necessitarà tantes coses, però fa el compte i cobra. Com que l'embalum és tan gran, li ofereix al Narcís de portar-li a casa, cosa que esvera molt al nano, que diu que no amb ansietat.

Les mares de la Núria parlen de la qüestió que els preocupa, però tenen postures diferents: mentre la Carme vol una solució radical, que el Jordi se'n vagi i deixi la filla en pau, la Clara pensa que l'home, aquesta vegada, està enfonsat de veritat i que, per altra banda, si no porten el tema amb tacte, l'únic que aconseguiran de la Núria serà el contrari del que pretenen.
També parlen de què el Quim torna a beure i que la Iolanda ja ha sortit de la clínica.

La Paquita, desesperada, li proposa a la Lourdes que deixi està la partida i que els diners que val el collaret ja els hi pagarà ella mateixa hipotecant el pis. La Lourdes, però, només i veu problemes: ja a empenyorat les joies per poder començar la partida i s'ha compromès amb el Belga i, sobretot, el problema gros, és que ella té moltes ganes de jugar a questa partida encara que la plomin perquè el pòquer la fa sentir viva. A més, el cor li diu que la guanyarà.
La desesperació de la Paquita ja és total.

Davant de l'estat d'ànim del Narcís, que vol portar a l'Isaac a tot arreu -als cavallets, a veure els dofins, etc- i que no poden fer-ho perquè només tenen el nen entre setmana i s'ha de treballar, la Teresa planteja a la Montse la posssibilitat que ella i els dos nois agafin vacances per poder estar més temps amb l'Isaac, abans que l'Eduard se l'emporti.
El Narcís anuncia que se'n va a dormir i deixa estupefactes a la mare i a l'àvia, perquè és molt d'hora.

La Carme i la Clara continuen batallant amb la Núria. La filla no deixa que l'ajudin argumentant que elles ja tenen prou problemes i que ella ja ha decidit agafar la feina. És una cosa temporal, mentre el seu pare no en trobi.
La Carme salta indignada dient-li que quan pot tardar a passar això, deu anys? I mentrestant la seva carrera en orris!
El Jordi es queixa que parlin com si ell no estés davant. Aleshores la Carme perd el control i li diu que ha fet tot el que ha pogut per fer-les unes desgraciades a totes tres i que és un inútil.
La Núria es posa clarament a la defensa del seu pare i replica que sí, és un inútil, no per això s'oblidarà que té un pare que surt amb un cop de porta.

La Paquita deixa un missatge engoixat al contestador de la Marta perquè encara no en sap res.
En aquest moment passa per allà la Cari, que la vol consolar per la baralla dels nòvios, però la Paquita la fa seure i li diu que és una altra cosa la que la preocupa. Llavors li explica que, segurament, demà, elles dues es quedaran sense feina perquè la sra. Regina es jugarà la pensió a les cartes.

El Narcís, ben cilenciosament, va a l'habitació de l'Isaac i desperta al nen, dient-li que no faci soroll perquè si no no el podrà portar a un lloc que té preparat per amagar-se tots dos i que el "dimoni de l'Eduard" no el podrà trobar per endur-se'l.