.. Montse acaba d'explicar la decisió que ha pres respecte l'Isaac i la seva família no s'ho agafa bé. Ivan no acaba de refiar-se de l'Eduard i el Narcís s'emprenya i es posa trist. Montse els crida que no havia res a fer i li recriminen aquests crits. Montse, nerviosa, afegeix alçant el to de veu: "No puc plorar, no puc cridar..., no puc fer res". Tots la miren en silenci.
És un fet que aquest serà el primer cap de setmana que l'Isaac passi amb el seu pare.

Clara s'acomiada del Quim a l'esmorzar. Ella es trasllada al seu nou pis, ajudada pel Max. Quim posa una excusa per no anar amb ells.

Pilar arriba a la parada terriblement contenta. És l'aniversari del Ramon i li porta un regal. L'obre, sorprès, i és un rellotge, sembla que dels cars. Pilar no es pot oblidar de l'aniversari del seu fill i més quan coincideix amb la data en què va morir el Jaume. Ramon, però, es pensa que serà el primer i últim regal que rebrà.
Content, marxa a prendre un cafè i la Pilar aprofita per trucar a la Judit i recordar-li la data.

Narcís arriba raro a la feina. Li explica al Quim la decisió que ha pres la seva mare. Està emprenyat perquè ho troba injust. Quim intenta fer-li entendre, però Narcís té ficat al cap que un cop més un ésser a qui estima, marxa del seu costat, fet amb el que el Quim també s'identifica.
Narcís, però, té ganes de donar-li bufetades a l'Eduard i treure's així tota la ràbia que porta dins.

Jordi entra en la farmàcia per comprar pastilles i clar, es troba amb la seva mare, una mica moixa. Parlen de la data que celebren però Jordi no recorda quin dia es avui. Roser, dolguda, li recorda i li proposa d'anar amb ella al cementiri, però el Jordi refusa l'oferiment.
Entra la Montse a comprar coses per l'Isaac i la Roser entra en la rebotiga. Jordi s'interessa pel nen i la Montse l'explica que l'han perdut. Jordi intenta ser compressiu i li mostra el seu suport però la Montse li contesta molt desafortunadament: "Per imaginar què estic passant, hauries d'estimar a algú i això tu no saps fer-ho". Jordi es queda de pedra, en silenci.
Roser li porta a la perruquera el que ha demanat i marxa no sense abans disculpar-se amb el Jordi que ho accepta.

Al cementiri, la Roser i la Pilar xerren sobre els homes i la mort mentre arreglen les flors. Roser vol ser incinerada però acaba canviant d'opinió.
La Pilar pensa que els homes es moren abans per què així les dones pensaran en ells. Si les dones morissin abans, els homes no les recordarien cap instant.

Mentrestant, en un bar, Quim i Jordi s'expliquen les seves coses mentre beuen. Quim suggereix fotre el camp, al cap i a la fi son una merda tots dos. Jordi té un punt de vista diferent. Si gent com ells han d'existir és perquè gent que està fotuda sigui feliç quan es fixen en merdes com ells dos.

Després, quan la Núria arriba a casa, es troba amb el seu pare. Li diu que dormi però el Jordi li explica que l'han fet fora de la feina. Amb el temps just per agafar unes coses i tornar a marxar, la Núria no diu res quan s'assabenta del que l'ha passat i accepta el finiquito que el seu pare li dóna.

Max parla amb el Quim sobre la Clara i diu que la trobarà a faltar. Tot i que veu fotut al seu pare, acaba marxant al cinema.
Quan el lampista es queda sol, posa música clàssica i treu de la seva habitació una ampolla de whiski.

Al vespre, a La Fusteria, Judit li fa el seu regal al Ramon: un davantal per la parada. No entusiasma al noi però tant li fa.
Ara la seva única preocupació es demostrar-li que ja sap fer petons. Ella no està massa convençuda com per deixar-li fer...

En la barra, Clara explica a la Núria que ha d'anar al pis del Quim per recollir unes coses que s'ha deixat.
Núria per la seva banda, l'explica que el Jordi ha perdut la feina. Per això ha pres la decisió de deixar els estudis i agafar la feina que l'Ivan li va oferir a l'editorial. Clara posa el crit al cel i no pensa deixar-la cometre aquesta bestiesa.

Mentrestant, Ramon besa a Judit. Ell està pendent de la seva mà dreta que no deixa de moure pel cap, el clatell i l'esquena de la noia, deixant a banda el petó en sí.
Quan acaba, satisfet, ella el torna a la crua realitat: li recomana que continuï practicant i si pot ser amb una altra, millor. Així, la Judit se'n va.

Montse passa l'últim moment amb l'Isaac, a soles els dos. Ella li explica que se'n va amb el seu pare i que la de fer cas en tot el que li digui. S'acomiada d'ell amb molta tendresa.

Clara està recollint les seves coses del pis del Quim que es troba assegut al sofà, immòbil, sense fer ni dir res. Ella no para de xerrar i fins i tot li diu adéu, però com si res, absent.
Aleshores, Clara s'apropa a ell i el sacseja. Quim respon agafant-la, fent-la un petó i dient-li que l'estima.
Clara fuig i se n'adona que ha tornat a beure. Emprenyada, el convida a que continuï fent-ho perquè el Max el trobi alcoholitzat. No pensa deixar-se enredar per ell, no ha tornat per ell sinó pel seu fill.
Però quan ella està a punt de fotre el camp i marxar, es gira, entra i li diu que parlaran i després de la conversa mai més tornarà a beure.

Ha arribat el dur i trist moment de l'adéu a l'Isaac. Montse ha preparat totes les coses del nen. La família sencera està nerviosa.
Arriba l'Eduard i puja al pis. Montse l'explica què hi ha a cada bossa, per què serveix tot plegat, què ha de fer per banyar-lo, donar-li de menjar o perquè no plori... Una llarga llista d'obligacions que comporta ser pare.
Casualment, quan l'Eduard agafa al nen, aquest comença a plorar i ajudat pels fills de la Montse, l'acompanyen amb l'Isaac i el seu equipatge.
Quan Montse tanca la porta se'n recorda que l'havia d'haver posat una altra rebeca per si passés res... i trenca en plors abraçant-se a la seva mare.

Channing