.. La sentència judicial sobre l'Isaac és totalment favorable a l'Eduard que en tindrà la pàtria potestat. Han arribat a un acord que permetrà als Borràs tenir el nen un mes de vacances, per Nadal i Setmana Santa i el podran veure sempre que vulguin (si el van a veure, clar) a EEUU.
L'advocada vol recórrer la sentència però l'Ivan l'acomiada per llogar-ne un altre més agressiu.
El nou advocat els diu que el recurs té possibilitats sempre i quan destrossin la bona imatge de l'Eduard. Caldrà llogar un detectiu privat i els demana 12.000 €uros per a fer-se càrrec del cas.

El Quim compra a la Montse la part del negoci que tenen a mitges a la lampisteria i quan sembla que tot s'ha de tornar a posar en marxa, l'Eduard fa una visita als Borràs. Els diu que si tiren el recurs endavant i el perden (cosa que per a ell és segura) no tornaran a veure mai més l'Isaac perquè trencarà l'acord que tenien.
La Montse, a contracor, cedeix a l'amenaça de l'Eduard en contra de les intencions de tota la família.
L'Eduard s'endu l'Isaac de cap de setmana carregat amb bosses de roba i joguines, quaranta mil instruccions escrites i de paraula i amb plors i gemecs del petit que vol la "mama".

El Ramon vol aprendre a fer petons per tal de poder continuar petonejant la Judit com abans i demana consell a qui té més a mà: el Nelson, la Pilar, la Roser... però a la Judit sembla que el curset intensiu de "l'oliverer" no li fa el pes, encara, i el castiga amb més pràctiques.
Queda clar que el Ramon és masoquista i que les fuetades de la Judit li esperonen el desig.

El Jordi i la Nati tornen a fer una escapada amb les credencials de periodistes al Zoo i, aquest cop, qui ho proposa és la Nati.
Perden els carnets sense adonar-se'n i l'endemà l'encarregat els hi demana explicacions. El Jordi entoma tota la culpa per salvar la feina de la Nati i acaba acomiadat.

La Núria, que ja anava curta de diners, s'adona que sense un altre sou no se'n sortiran i pensa a deixar els estudis i agafar una feina de jornada complerta. La Clara posa el crit al cel quan ho sap perquè creu que no ha de deixar d'estudiar per a mantenir el Jordi.

Durant els assaigs de partides de pòquer, la Lourdes té una angina de pit. S'emociona tant davant d'un pòquer aconseguit amb moooolta sort que li falta l'aire i l'han de dur a l'hospital.
La partida amb el Belga s'ha d'ajornar perquè la Lourdes estarà uns quants dies ingressada en observació.

L'acomiadament de la Isabeleta comença un seguit de baralles entre el Nelson i la Lola. Els retrets són mutus i sembla que cap dels dos està acomplint les expectatives que esperaven l'un de l'altre.

El grup de teatre fa una reunió per a parlar de la dissolució, o no, de la companyia. El resultat acaba en empat i és el Gus qui dóna una mica esperança de continuïtat quan els diu que ell farà el paper de protagonista masculí i la K el femení si a tots els agrada com canta la noia.
La K, d'entrada, es nega en rodó a intervenir en l'obra però entre uns i altres l'acaben convencent i accepta fer la prova. El resultat és espectacular i la cançó "Si fos veritat", amb la veu del Gus i la K sona a música celestial.

La Clara, que no té més notícies del Dani, decideix buscar feina i quedar-se a viure a Sant Andreu. Lloga a molt bon preu el pis de la Roser i el Quim s'encarrega de deixar a punt quatre foteses que no funcionaven.
El Quim s'havia acostumat al miratge de "família feliç" en què estava vivint des que la Clara va tornar de Cardiff i quan ella marxa a instal·lar-se al pis que ha llogat, ell corre a emborratxar-se.
El Jordi torna a ser el seu company de botella i es donen mútuament la pallissa filosòfica de rigor.
La Clara troba el Quim borratxo a casa i li munta un cristo monumental.
Després, més calmada, li diu que ara parlaran (el que ella havia fet fins llavors era un monòleg pujadíssim de to) i que després ell no tornarà a beure mai més. Que potser té una vareta màgica, la Clara?

Casablanca