.. La Cecília, després de passar la nit amb el Paco a la pensió, marxa tot fent-li un petó dolç i deixar anar de dins de l'ànima un "-Bandarra...".
Quan ja ha sortit, el Paco obre els ulls, somriu complagut ... i torna a dormir-se plàcidament.

El Jordi arriba a la feina i li agraeix a la companya, la Cati els consells que li va donar: ara se sent molt més fresc.
També s'interessa per l'esquena de la dona i li dóna unes quantes recomanacions més. Això la sorprèn i li fa dir que parla com un farmacèutic. Aleshores, el Jordi li diu que, efectivament, fins fa dos anys treballava de farmacèutic.
La Cati li pregunta amb to incrèdul que què hi fa donçs fregant terres.

El Gus li dóna 600 €uros a la Núria perquè es pugui apuntar al viatge de final de curs de l'escola. Ella primer diu que no, però després s'ho repensa, sembla que convençuda per la sincera declaració del noi, que li diu que l'estima.

La Cecília explica a la Lola com els va enxampar el Fede al Paco i a ella.
Una confidència en porta una altra i la Lola explica a la perruquera que la Isabeleta, que és una mosqueta morta, no para de coquetejar amb el Nelson i que ja sap que tot Sant Andreu pensa que aquest noi no fa per a ella: és massa jove i només s'hi va casar per poder sortir de Cuba. La Cecília, astorada, li pregunta si no veu el que no hi ha.

La Pilar i el Ramon comenten una carta del Fabra que ha sortit publicada en el diari en la que es queixa del fet que les persones de més de cinquanta anys tinguin tants problemes per trobar feina quan són tan vàlides. Posa el cas de la Roser, de la que n'està tant content.

El Nelson parla a la Isabeleta amb nostàlgia de la Lola que va coneixer a Cuba: riallera, divertida.... Però ara aquí, només és la feina i la casa, la casa i la feina. S'hi va casar perquè va descobrir que era una dona especial, encara que sap que la gent pensa que només ho va fer per sortir del país. Però no, ell no en tenia cap necessitat perquè era un "macetero", és a dir, que tenia la butxaca plena.
En aquest moment arriba la Lola dient que si fa nosa se'n va. Envia de mala manera a la Isabeleta a esmorzar, tan si té gana com si no en té, i se les heu amb el seu home. Però ell li para els peus: amb la Isabeleta només estaven parlant i si no lli agrada que treballi a la parada ja es buscarà una altra cosa, però ell no va sortir de Cuba perquè el tracti com un "comemierda".

El Jordi li ha explicat la seva història a la Cati i ella també li explica la seva vida: el seu home tenia un taller i les coses li van començar a anar malament i es va morir d'un infart. Ella es va quedar sola amb tres criatures, el pare malalt, van perdre el taller i la casa per pagar deutes. Ara no els falta res, però ella fa set anys que no pot sortir a ballar ni anar al cine.
Fent la neteja, el Jordi troba dues invitacions per anar al cine. Li proposa a la companya de fer-se passar per periodistes i anar-hi.

La Paquita li diu a la Dora que la carta és un detall ben maco del Fabra. La Dora més aviat ho entén com les ganes que té de perdre-la de vista.

El Fede li diu al seu pare que només de pensar que la seva mare i ell.... se li regira l'estómac. El Paco, fidel al seu estil, li contesta si es pensa que a ell el van fer per correspondència. El seu fill el tracta de tarambana.
En aquest moment entra el Nelson a La Fusteria i li reclama els diners. Naturalment, el Paco torna a explicar un sopar de duro: li diu que el van atracar dos tios. El Nelson reflexiona amb veu alta: aquestes coses no passen a Cuba i l'ex de la Ceci, una vegada més, s'esmuny del mal pas.

El Jordi i la Cati surten del cine animats i sense ganes d'anar a dormir. El Jordi proposa anar a dinar a un xinès. Ella respon que tots dos van justos de diners i ell n'hi ensenya uns quants tiquets de menjar que ha agafat del despatx.
Al restaurant continuen passant una bona estona intentant menjar amb 'palillos' i explicant-se més aspectes de la seva vida.

La Dora li pregunta al Vicenç si realment pensa el què ha escrit a la carta. Ell contesta que sí, que encara que no hagin estat capaços de fer-se feliços l'un a l'altre, no entén que ningú agafi a una dona intel·ligent i capaç com ella.
La K comença a recordar anyorada el dia que van arribar a Sant Andreu, tots carregats d'il·lusió. Aleshores tots plegats recorden com tot es va fer malbé: les relacions amb els Peris per culpa de tots plegats, la Dora reconeix que no va saber assumir que tenia 50 anys i l'Albert que es va adonar massa tard que no es volia casar amb la Blanca...
Tota la família està d'acord que l'única ssenyada ha estat la K. És precisament la noia qui, aprofitant l'ambient de distensió familiar demana de fer una partida. I sembla que els bons moments tornin a casa dels Fabra.

El Jordi està explicant el bon matí que ha tingut a la Núria quan truquen a la porta.
És el Gus que ve de l'escola on ha descobert que la Núria no s'ha apuntat al viatge de fi de curs. Ella li explica que no pot anar-hi i ell li pregunta que n'ha fet dels diners que li ha deixat. La noia li contesta que devia diners al banc... El Gus li pregunta perquè no li ha dit la veritat. Ella li demana que no s'enfadi, que els hi tornarà...
Però el Gus sí, aquesta vegada s'enfada. Diu que és un "gilipolles" i marxa.

La Mari demana festa perquè s'ha mort la cusina que la seva àvia tenia a França (o a Granada?) i volen anar a l'enterrament.
Arriba el Fede perquè vol parlar amb la seva mare. La renya, li diu si no sap que el Paco és un mentider... La seva mare li pregunta què li agafa i el Fede li respon, tot dient-li mama, que no vol que li faci mal. La seva mare li diu que pensa que potser ella i el Paco podran tornar a començar i, llavors, el Fede li explica que el seu pare ha deixat embarassada la dona d'un picoleto. La Cecília li venta un bolet perquè s'estimava més viure feliç i enganyada.

Els del teatre estan reunits i desanimats pels resultats del càsting i la Cecília sense aparèixer i la Lola tampoc. La Isabeleta diu que molt millor si aquesta darrera no ve, perquè últimament no la suporta i que s'està fent gran.
En aquest moment arriba la Lola que ha pogut sentir les paraules de la dependenta. Li ho fa saber i la despatxa.

A la pensió, la Paquita i el Paco continuen fent intents fallits per ensenyar a jugar a pòquer a la Pseudoregina.
Els interromp la Cecília amb ànims no gaire amistosos. Tracta el seu ex de fill de puta perquè ha deixat prenyada la dona d'un picoleto.
El Paco li explica que això és una mentida que va encolomar al Fede perquè li deixés diners, ja que porta una mala ratxa al pòquer i necessitava els quartos, però se'ls va gastar en ella. Perquè l'estima, està boig per a ella i està fart de la vida que fa, sempre enganyant tothom i sense ofici ni benefici; els ha recuperat a ella i al Fede i no els vol perdre. Es vol tornar a casar amb la Cecília.

Antaviana