.. Al Peris el Gus, la Núria i la K esmorzen i xerren. La Kristina li ensenyarà al Gus els llibres que té a casa.

Per la seva banda, la Judit li comenta a la Mari que s’ho va passar de conya ballant tota la nit, però que tants anys a la congregació costa treure-se’ls de sobre.

Els Peris i els consogres s’acomiaden. Tots dos homes es demanen disculpes un a l’altre, amb dificultat, això si.
Com a detall final el Peris li regala al Pasqual una samarreta del Barça, la de Luis Enrique. Al consogre no sembla fer-li gaire gràcia, cosa que la Cinta li comenta al marit. El Peris li contesta que no li extranya, tenint en compte que és del Madrit.

El Jordi és a la feina, la Nati es queixa de mal d’esquena. Ell li recomana que es prengui un anti-inflamatori –paracetamol, piroxicam-, i ella li pregunta de conya si és metge.

La Dora està indignada perquè no li han donat la feina a causa de l’edat. La Roser opina que no hi ha dret i que aquest és un problema del que els diaris no en parlen.

El Jordi arriba de treballar. Ell i la Núria revisen el correu: hi ha una carta del banc que els informa d’un descobert al compte. La Núria li diu que ja anirà ella a parlar amb els del banc.
El Jordi comenta el tema de la Clara i la filla li respon que sa mare s’ho està passant molt malament amb el trencament de la relació amb el Dani.

El Ramon recrimina a la Judit que hagi anat a la discoteca. En canvi la Pilar li diu que fa ben fet i que la convida a sopar.
La Judit li demana botifarrons –-porten sang i van en contra dels preceptes de la congregaciò--, i la Isabeleta que ho ha sentit s’esvera. La Lola, en canvi creu que es bó que se li vagi passant tanta tonteria.

Un mal gest i la Lola es fa malt al canyell. Decideix anar al hospital acompanyada del Francisco, que s’hi estava comprant ametlles.

Sóna el telefon i és el Marcel. Un Jordi mig adormit i emprenyat el despatxa rapidet.

La K li està ensenyant el vídeo de la seva operació a la cama al Gus. A què ho troba molt fort? Ell li respon que això no és res comparat amb el que té a casa seva. Ella, és clar, ho vol veure.

La Lola i el Francisco han tornat de l’hospital, i ella porta la mà embenada. Sembla que no podrà portar la parada durant un temps. Ell li argumenta que la poden portar la Isabeleta i el Nelson i ella li contesta que les coses entre ella i el cubà no van gaire bé.

El Jordi es passa per La Fusteria. Allà troba la Dora i li comenta que està treballant d’home de fer feines. Potser si ella vol feina hauria de baixar expectatives.
També li comenta a la Núria que ha trucat el Marcel, però que l’ha aixampat en mal moment i li ha penjat.

El Ramon es queixa a la Roser de que la Pilar hagi convidat a sopar la Judit i a ell no.

La Lola arriba a la parada i li recrimina al Nelson no haver-lo trobat a casa i que l’hagi trucada al mòbil.
De pas li comenta que el seu flamant rellotge és fals: el Francisco n’ha comprat un d’idèntic per trenta €uros.

La Judit li comenta a la Pilar que des de que ha deixat la congregació té la sensació que ha començat a viure. I ara a menjar botifarrons, que troba boníssims.

El Gus li està ensenyant el seu àlbum fotogràfic de tifes a la K. Aquesta no només no ho troba fastigòs, sino que creu que fins i tot és poètic, com un diari íntim i personal, l’expressió d’alló que porta a dins.

El Paco està ensenyant a jugar a pòker a la Lurdes quan arriba el Nelson per reclamar-li els diners que li deu. Si no els dona demà el denunciarà a la policia per estafa.

La Núria tot just entra casa i sent que el Marcel està deixant un missatge al contestador. No agafa el telefon de seguida i deixa que es desfogui amb la màquina. Tot té el fil d’una mena de confessió de sentiments, fins i tot se li ha acudit un títol pel musical.
Abans de que el Marcel penji, ella agafa el telefon i es posen a parlar. Li pregunta pel títol del musical. Aquest serà “El Cor de la Ciutat”.

Massagran