.. L'Ivan truca a casa del Marcel ben d'hora al matí, quan el periodista està a punt de descarregar el martell sobre la cinta del Vera.
El fill de la Montse li explica que avui tenen la vista pel tema de l'Isaac i que hi ha la manifestació, que estaria bé que sortís per la televisió. Li diu que ho tenen molt malament per sortir-se'n i que després de la mort del Huari això és un cop molt dur.
El Marcel no promet resultats, però sí fer les gestions que calgui. L'Ivan marxa dient que n'hi deuen una.

A casa la Montse hi ha el Quim, que veu com tothom està neguitós: el Narcís repassant la llista dels que van signar i aniran a la manifestació i la Montse pensant que a la manifestació no hi anirà ningú perquè tothom té prou feina.

El Joel entre al Peris i convida la K a jugar, però ella li diu secament que no. El noi li pregunta què li passa i ella li contesta amb un "a tu què et sembla" prou eloqüent. Aleshores el Joel pregunta què li passa al Max que fa dies que no va a classe. La noia li contesta que està malalt i que si vol saber què té, que li pregunti ell mateix.

Mentrestant, en un altre tros de bar, el Peris, el Rafa i el Cisco discuteixen si val la pena anar a la manifestació. El Rafa diu que hi anirà tot Sant Andreu... i el Cisco puntualitza que tothom menys el Fabra que, després de l'espectacle de l'altre dia no gosa sortir de la farmàcia. El Peris riu i se'n fot de la idea que ell i la Dora s'entenguessin.
La Cinta li reclama immediatament uns cafès, però el mal ja està fet: la K ha sentit el comentari i s'ha assebentat del que ja sabia tothom.

El Nelson es troba amb el Paco i se li queixa que l'ha deixat com un mentiròs davant la Lola. El Paco li recorda que ja li havia dit la condició de guardar el secret. Quan el cubà li explica que a la Lola li ha hagut dir perquè es pensava que havia sortit amb d'altres dones, el Paco li contesta que a les dones se'ls han de dir mentides, sobretot si és la pròpia.
L'illenc, però, encara no ha acabat i li reclama que pagui els deutes de joc. El Paco, com és tradicional, es fa el boig.

L'ambient general respecte a la manifestació és de poca convicció: no hi ha gaire confiança que tot plegat serveixi d'alguna cosa, però el Paco diu que no poden pas deixar sola a la Montse i la Cecília afegeix que si no hi van ella no els dirigirà més la paraula.
Tots plegats es posen a fer la pancarta.

La Teresa i la Montse deixen a l'Isaac a mans de la Cari, que els desitja que tot vagi molt bé.

El Marcel arriba a casa la perruquera amb l'Ivan i els fa saber que ha aconseguit que la televisió se'n faci ressò. Ara és la Montse la que li expressa agraiment i diu que si no fós pels amics...

La Cecília li explica al Fede com de bé s'ha portat el Paco amb això de l'Isaac "no sembla ell", primer aconseguint els permisos i després ajudant a fer la pancarta.
El Fede no pot estar-se d'enfotre's-en quan la seva mare li diu que aniran junts a la manifestació. La Cecília no entén què li passa. Llavors el noi li explica que ha descobert que l'intrús que entrava de nit al bar i se li bevia el wisky era són pare, que aprofitava el local per poder-se entendre amb la dona d'un sergent de la guàrdia civil.
La Cecília se sent traïda i es posa feta una fera.

El Joel va a veure al Max, que el rep amb una certa fredor, però li dóna les gràcies quan li diu que va parlar amb els companys per dir-los que era una mentida que el Max fós marica. Ara ja podrà jugar a futbol quan vulgui. Després d'això, el Joel marxa de seguida.

La K demana explicacions del què va passsar al bar del Peris a la seva mare. La Dora li explica i també li aclareix que no té cap amant, que només va tenir una aventura que ja s'ha acabat amb un home que, de cop, se la va mirar com feia molts anys que no se la mirava el seu pare. També li diu que arran d'això ni el Fabra ni l'Albert li dirigeixen la paraula.
De moment, la Kristina sembla que també s'ho agafa molt malament. Però quan la Dora ja marxa espantada, la noia li demana que s'esperi i li diu que li sap molt greu per a tots dos.

El Paco passa a recollir a la Cecília, que fa una escena i li pregunta per qué no hi va amb la seva amigueta. El seu ex mira de fer-li entendre que la història que li ha explicat al Fede no és veritat, que és el què se li ha acudit per sortir del pas i que, en realitat, el que hi feien a La Fusteria era jugar a cartes.
La Cecília li pregunta quan se li acabaran les mentides. Ell li suplica que se'l cregui i, si no, dque li pregunti al Nelson. Però ella ell fa fora de mala manera.

De moment, davant del jutjat per manifestar-se hi ha poca gent. La Montse diu tota desanimada que ja s'ho pensava. Llavors veuen arribar a la Clara i al Max, que com que ja no tenia febre, hi ha volgut anar.
Els de la televisió comencen a dir que si no vé més gent potser no val la pena gravar.

La Cecília va a trobar al Nelson per preguntar-li si és veritat que ha estat jugant a cartes amb el Paco. Però aquesta vegada, el xicot, ben alliçonat, diu la mentida corresponent: ell jugant a cartes?, no. La Cecília veu confirmades les seves sospites.

El Quim va al Peris i els pregunta que fan allà. El Peris li respon que té feina que no vindrà d'un perquè segur que hi anirà molta gent. El Cisco diu que si ell no hi va ell tampoc perquè les morenes apreten.
El Quim s'omple d'indignació: els diu que són uns amics collonuts, que a aquesta dona se li ha mort el marit, el tiu més ben parit de Sant Andreu i ara se li volen emportar el fill a l'altra cantó del món, i ells prefereixen no perdre els calerons que els pugui donar la clientela.

Mica a mica, davant del jutjat es va omplint de gent. Hi arriben fins i tot els que semblava que no hi anirien.
La televisió pot gravar i , quan arriba l'Eduard per entrar al jutjat és rebut amb una gran escridassada.
La advocadessa li diu a la Montse que li ha tocat un bon jutge. És el mateix que va portar el cas del Huari i L'Ivan se n'exclama.
Això fa que en Marcel recordi les vivències de la mort del Huari i que decideixi citar a l'Assun a casa seva per a donar-li la cinta de vídeo que va gravar la Núria.

El Peris crida que tots estan amb ells. Crit que és rebut per tothom amb gran aplaudiments.

Antaviana