.. El Max i la K segueixen barrinant sobre quina serà la millor manera d'enfocar el tema al Joel, i la noia té una idea: faran un assaig posant-se tots dos en els papers corresponents.
Quan ho fan, la K fa de Max i ell de Joel... i s'engresquen tant que la prova surt fatal: el Max/Joel acaba enviant a la merda la K/Max.
Però sembla que el Rol Playing dóna forces al noi que decideix tirar-se a la piscina...

El David i la Laura estan molt ilusionats amb el pis que han llogat. Discuteixen sobre les reformes que s'han de fer, però ho fan en to de broma i sembla que la cosa va endavant.

I a Sant Andreu hi ha hagut una inusual entrada de diners que sens dubte en refarà l'economia : el Jordi ha retornat els deutes amb interessos i tot.

La Núria no sap què pensar fins que el Martí, amb el cinisme que el caracteritza, li explica què ha passat...

Però el Jordi se sent sol i trist: la victòria davant la Rut no ha fet més que recordar-li que l'estima. Sort que fa les paus amb sa filla i, després de fer-se pregar una mica, torna a viure a ca la Núria.

Curiosament no es veuen ni roses ni llibres pel Peris ni per enlloc, però sí que s'inaugura la botiga de la Marta: cava i canapès, i bon rotllo general.

La Dora i el Fabra coincideixen casualment a la festa i també ve l'Albert i el Quico.
En un petit apart, el Quico diu a la Dora que se'n va a treballar a Tarragona.
El Paco fa bromes amb la Dora, li porta el cava, etc... i li diu al Fabra que vigili la dona que un dia se la prendran... parla d'ell fent broma com sempre però el farmacèutic no està per orgues i té un atac de gelosia.

Arriba a casa una mica begut i té una conversa amb la seva dona que es desenvolupa amb terminologia gastronòmica: ell li diu que ja no té edat per fer el tomàquet, ni amb el Paco ni amb ningú. Ella respon que no tothom és com un peix bullit...
I li diu que què pensaria ell si li digués que ha estat amb un home cinquanta-mil vegades millor que ell... El Fabra afirma que no creu que hi hagi ningú tan desesperat com per anar amb ella... i rep una legítima bufetada i un "Imbècil" ple de justa indignació per part de la Dora, que agafa la porta i se'n va.

El Ramon és recriminat per la Isabeleta i el Rafa, pel que ha fet amb la Gemma, però ell avisa la noia que millor que no parli de regles de la congregació.
La detectiva, que cobra el taló, també li diu miserable i assegura que l'ha fet sentir miserable a ella també...
Però el que sí fa ell és anar a veure la Mari per explicar-li què ha passat amb el Toni, parla de redemció i assegura que ara ja estan en paus...

El Max comença a explicar-li al Joel el que li passa i, quan finalment diu que qui li agrada és ell, el noi no s'ho creu i es pensa que està sent víctima d'alguna mena de broma sense gràcia.
Finalment va per anar-se'n i diu al Max que ara, quan ell se'n vagi, ja podrà riure... però el Max assegura que no riurà i el Joel compren que la cosa va de debò i, descol·locat, murmura un "quina merda" i se'n va.
El Max queda trist i amoïnat.

Spock