.. El dia comença després del comiat de soltera de la Lola.
A la pensió, el Gus li prepara un remei contra la ressaca a la Remei però només de veure el combinat, la noia marxa a vomitar.
Després apareix la Paquita que li recorda al Paco que va marxar molt d'hora. Ell s'excusa dient que havia d'acompanyar a la Cecília a casa.
Per últim arriba l'Eduard que li dóna a la mestressa el "finiquito" de la seva estada en la pensió.

David es presenta a la botiga on la Marta ultima preparatius per obrir-la després de Setmana Santa. Ell no ha dormit gaire i ella sembla adonar-se, però David que vol fer-se el dur canvia de tema i la felicita pel seu compromís amb l'Albert.
Però acaba la seva felicitació deixant caure que a ell les coses no li van bé. Marta, naturalment, es preocupa pel noi i el convida a que l'expliqui què li passa. David ho fa i Marta intenta defensar a la Laura. David pensa que no té disculpa el que ella va fer però la seva retrobada amiga l'aconsella no prendre decisions a la lleugera.
Finalment, es fan una abraçada.

Martí arriba a casa de la Rut que, nerviosa, l'ensenya la notificació que va rebre fa dies on diu que la casa serà propietat d'una empresa si no paga el que deu. Martí intenta calmar-la i promet parlar amb qui sigui per solucionar el problema. Ella l'agraeix la seva ajuda amb un petó i ell se'n va.

Al pis de la Núria, Marcel l'explica tota la veritat sobre el que fa per les nits i fins i tot l'ensenya el vídeo de la nit anterior on el Vera estava a punt de confessar-li al Marcel el que li va fer al Huari. Però l'aparició sobtada de la Núria ho va engegar tot. L'única cosa que el Marcel va poder fer perquè la noia no xerrés més del compte va ser besar-la.
A ella no li va saber greu i li promet guardar-li el secret.

Eduard es troba a la Rut a la porta del Peris. Ella l'explica que està pendent d'una feina a la tele però ell l'aconsella que torni a estudiar i li diu: "els diners no ho son tot. Pensa en allò que realment desitges i lluita per aconseguir-ho".

Quan s'acomiaden, el professor entra al Peris per demanar un cafè i comenten que avui li donen l'alta a l'Isaac.
En l'altre costat de la barra està la Cecília, atesa per la Cinta que està preparant els cafès i un parell de gots amb aspirines. Peris vol saber què van fer però cap de les dues no diu res, el volen deixar intrigat.
Per altra banda, Cinta diu que la Cecília va marxar d'hora amb el Paco i fa insinuacions sobre la relació d'aquests dos que la perruquera s'encarrega de tallar adequadament.

Quan marxa la Cecília, arriba el David que és interceptat per la seva mare que li pregunta per la Laura. L'explica que ella creu que tenen algun problema perquè a la festa de la Lola, la va trobar molt moixa. A més, la Laura, li va donar una carta perquè Cinta li donés al David.

Quan el noi agafa la carta, seu tot sol en una taula i la llegeix. En la carta, Laura es disculpa pel que va fer, una bestiesa de la qual ja està molt penedida. A més, jura pel Xavi no tornar-ho a repetir. Escriu la Laura que l'estima amb totes les seves forces i vol ser perdonada.
David arruga la carta amb mala llet, i amb llàgrimes als ulls diu: "una merda et perdonaré".

Eduard arriba a l'hospital. La Montse està amb el nen però és el seu pare qui l'agafa per endur-se'l. Eduard no li deixa de repetir a l'Isaac que és el seu pare. Montse s'ho mira desconfiada.

Núria s'emprova roba a la botiga, mentre parla amb la Marta. Quan deixa de parlar del Marcel, Marta li pot explicar la visita que l'ha fet el David perquè necessitava dir-li a algú que té problemes amb la Laura.
A la Núria l'estranya que dos ex es parlin amb aquesta confiança però la Marta diu que després de tot, se n'alegra que hagin arreglat les coses. A més, diu la noia, que encara estima al David i que malgrat tot, vol que sigui feliç.

A casa de la Montse, tota la família, Mari i Cecília incloses, donen la benvinguda a l'Isaac amb una festa. Ivan fa un discurs mentre brinden agraint a tots l'esforç i l'ajuda que han demostrat perquè l'Isaac es recuperés.
Montse vol immortalitzar aquest moment i proposa fer-se una foto. Mari serà qui la faci, demanant-li a l'Eduard que es posi al costat de la Montse que té al seu fill en braços.

Passen les hores i arriba el moment de tancar a la perruqueria. Mari l'explica a la Cecília que la Laura i el Xavi dormiran a casa seva perquè la noia està molt fotuda i necessita parlar.
Però apareix el Paco i Cecília deixa a la Mari marxar una mica més d'hora.
L'ex matrimoni es queda a soles i fan referència a la seva trobada sexual de la nit anterior. Sense molts preliminars, els dos s'enganxen: abraçades, petons i tocaments diversos...

Al pis de la Mari, Laura no té ganes ni de sopar. Està poc fina. Però apareix el David. Mari i Cari els deixen sols.
Laura i David seuen al sofà i ell li ensenya la carta: - Així que no em pots mirar a la cara -diu ell.
- No, no m'atreviria...
- I després dius que jo soc l'immadur infantil. I què vols? Que et digui que no ha passat res? Per què si és això el que esperes de mi ho tens clar... Jo t'estimo, i vaig a per totes...
- Jo també -diu ella penedida.
Però David calla, un curt silenci, llarg per la Laura que li demana que digui alguna cosa:
- És veritat el que dius a la carta? -li pregunta David.
- Completament.
- No tornarà a passar... -diu ell.
- Mai! Mai més...
- Vols casar-te amb mi?
Laura se'l mira emocionada, plorosa, i abraçant-lo li contesta just en el moment que surten d'una habitació la Mari i la Cari...
- No, vida meva... No vull... (Que en realitat vol dir Sí, sí vull)
Tots dos es petonegen i s'abracen emocionats.

Martí es torna a reunir amb la Rut i li diu que ja està tot arreglat. Aviat rebrà una nova notificació. Rut, contenta, l'explica que després de parlar amb un antic professor de l'escola, s'ha plantejat tornar a estudiar li surti o no la feina de la tele. Vol fer les coses ben fetes. Martí la besa i poc després sona el timbre.
Rut obre, és un missatger amb una carta urgent. Ella li pregunta al seu conseller si firma o no el rebut, que no sap si fer-ho, que el Jordi sempre l'aconsellava que no... Però Martí li respon que aquest enviament sí que l'ha de signar. I Rut li fa cas.
Quan torna la noia al sofà i llegeix el contingut del sobre, la seva cara canvia totalment. Aquesta notificació l'obliga a deixar la casa en 10 dies. Ara és propietat de l'empresa al no pagar el deute a temps.
Rut no dóna crèdit al que llegeix i menys quan el Martí confessa que ara la casa és d'ell... "T'hauràs de fixar més en el que firmes... Acabes de perdre la casa", li diu el cínic del Martí.

Després de dormir a l'Isaac, Montse es reuneix amb l'Eduard al saló que no es pot quedar a sopar perquè ha de fer l'equipatge. Però abans de marxar, el professor es posa seriós i es sincera amb la Montse:
- Vull parlar-te d'un tema delicat. Pensava quedar-me uns dies només però de mica en mica m'he adonat que després de passar temps al costat d'una persona, sents més que afecte per ella.
Montse se'l mira impacient, inquieta, expectant del que pot declarar-li...
- No pensava que sentiria això, ha estat una sorpresa -continua dient l'Eduard -. Quan pensava que havia de marxar, se'm feia tan difícil... Per això he postposat els meus viatges... Montse, no me'n puc anar... sense l'Isaac. Vull el meu fill.

Channing