.. Després de la presentació del llibre que fa en Josep Benet i Jornet, el Fede és l'encarregat de dir unes paraules en nom de tots els fotògrafs que hi ha participat. Fa un discurs petit, però molt sentit, dient que el projecte els ha servit per redescobrir les seves mares i adonar-se que gairabé tot el que tenen de bo és gràcies a elles... Acaba dient que l'obra és un acte d'amor.

La Cecília felicita el seu fill sense abandonar el to burleta i el Fede fa veure que tot era comèdia, però sembla evident que tots dos saben que estan emocionats.
Arriba el Paco amb el Josep Benet i li presenta a la seva exdona, que comprova astorada que el Paco el coneix i que, realment, els va presentar el Terenci.

Però no poden continuar parlant perque apareix la Remei, atabalada i atabaladora com sempre, felicitant l'escriptor per la sèrie de la tele. No hi ha manera de fer-li entendre que no la fa ell i, quan finalment prèn consciència del què li diuen, llavors la noia diu que tan se val, que al capdavall no ho sap ningú qui les escriu.
I se l'emporta per presentar-lo a tothom.

El Marcel s'acomiada del Fede perquè ha d'anar a treballar i li comenta que els de la disco s'han tornat a presentar al bar i la Núria vinga fer preguntes....
El Fede li fa notar que les coses se li estan complicant molt. El Marcel vol mirar d'enllestir de pressa la investigació.

El Peris no entén gens perquè el David no ha anat a la presentació del llibre si són amics amb el Fede. Al David li va la processó per dintre: està enfadat amb la Laura i vol que sigui ella que li vagi a donar explicacions.
Al final, el Peris, aconsegueix fer-li veure que si la noia no sap que està enfadat, no pot venir a explicar-li res. Això posa en marxa al David.

La Mercè, la responsable de reunir els fotògrafs del llibre, felicita al Fede i li aconsella que es torni a dedicar a la fotografia perquè és el millor.
L'Alba s'acosta al seu pare perquè li signi un autògraf.
La Núria informa al Fede que li ha donat les claus de La Fusteria a la Cecília perquè les dones han decidit començar la festa de comiat de soltera de la Lola allà. El Fede queda parat perquè no en sabia res.
Arriba el David demanant per la Laura, que ja ha marxat amb les del comiat.

A La Fusteria les dones fan molta gresca i, el Paco, amb elles, com una dona més. Decideixen continuar la festa a l'Imperator, que és on la Lola ha dit a la Núria que serien.

A la disco, el Marcel està bevent amb els "colegues" alcohol del fort i provoca una conversa sobre moros: fa dies que no en veu cap. Li contesten que no s'atreveixen a venir, que estan acollonits.
El Marcel mira de fer-los parlar i saber què va passar.

El Fede i el David arriben a La Fusteria quan ja només hi queda la Núria, que els hi diu que les altres han anat a l'Imperator i demana permís per anar-hi també ella.
El Fede s'adona que el David porta mal rotllo amb la Laura i mira de frenar-lo: ara la noia és a la festa, ja hi parlarà demà amb calma.

A la festa totes estan molt esbalotades menys la Montse, que està més aviat moixa. La Cecília mira d'animar-la i li demana que es deixi anar, però no ho aconsegueix.

El David li ha explicat el seu neguit al Fede tot fent unes cervesetes. El barman li recomana que hi parli demà i que, sobretot, la deixi parlar "que et conec" i que no la vagi a buscar a la festa que amb tanta cervesa no està en condicions. El David sembla que entri en raó.

La Montse marxa abans que la festa s'acabi i quan arriba a casa es troba al Narcís llevat. El noi està nerviós perquè demà torna l'Isaac i no pot dormir. Li pregunta a la seva mare si ella no està contenta, cosa a la que la seva mare dóna a entendre que sí, però no ho sembla gaire.

El Paco acompanya a la Cecília. Tots dos van una mica bufats, però s'asserenen de cop quan ell li ensenya una fotografia a la Cecília que la fa posar nostàlgica. Recorden un petó de pel·lícula enmig d'un pont a París.
El Paco intenta repetir el petó, però la Cecília reacciona de cop i oblida la nostàlgia per parar-li els peus. Li diu que aquesta pel·lícula no té segona part.

A la discoteca, el Vera està a punt de confessar les seves proeses quan, amb un gran do de l'oportunitat, es presenta la Núria, que no ha anat a l'Imperator, si no a buscar al Marcel.
El noi es queda parat, però reacciona de seguida i ho fa involucrant a la noia tot donant-li un petó i presentat-la com a la seva nóvia. A la Núria no li queda més remei que seguir-li el joc i, amb l'excusa que s'han de dir moltes coses, la nova parelleta marxa.
Quan ja s'han apartat, el Marcel li diu a la Núria que marxi i no discuteixi.

El David no se n'ha anat a dormir com li recomenava el Fede. Comença a passejar amun i avall covant la ràbia fins que veu que la Laura entra a casa.
Aleshores, truca al porter automàtic de la Laura i li diu que han de parlar. La noia se sorprèn per l'hora, però baixa a obrir la porta que està tancada amb clau. Un cop és a baix, el David ja ha oblidat completament que la volia escoltar i li exigeix que li digui si el què li ha explicat el Robert és o no veritat. La Laura intenta fer-lo pujar per explicar-li-ho amb calma, però el David no en vol saber res quan s'adona que és veritat i li diu que no la vol veure més.
Ella li suplica, però no hi ha res a fer.

Antaviana