.. Rafa es comporta d'una manera misteriosa amb la Isabeleta.
Pel matí decideix quedar-se al Peris llegint el diari i no acompanyar-la al mercat. Quan es queda sol fa una trucada pel mòbil.
Al vespre, fa esperar una estona a la seva dona i quan ell arriba al Peris, ella li fot bronca per arribar tard.
Però és que el Rafa ha estat parlant amb un arquitecte de la congregació per posar sobre un plànol totes les reformes que la Isabeleta havia pensat fer al pis de la dona gran i que podien comprar. Quan ell li ensenya, ella es queda meravellada però diu que només podran somiar amb veure-ho sobre paper. Rafa li diu que el company aquest de la congregació l'ha dit que no haurien de desaprofitar l'oportunitat de comprar el pis, i a més..., que la dona gran està ja fotudeta...
Així que tant ell com ella accepten comprar aquest pis.

El Gus ja té les claus del seu pis i les ensenya orgullós a la Núria. Ara podrà fer el que li doni la gana sense que ningú li digui res ni el toqui els collons. "Casa meva no és casa de ningú", afirma molt convençut.
Però quan arriba a la pensió per terminar d'emportar-se les seves coses i acomiadar-se de la Paquita i la Remei, es troba amb la sorpresa que la K no tan sols pensa deixar al nou pis algunes coses personals, sinó que ja té molts plans per fer: pintar, endreçar-ho tot, passar el cap de setmana junts sense que ningú els molesti...
La cara del Gus expressa clarament que no li fan cap gràcia aquests plans.

Alfons i Teresa parlen amb la doctora Cuixar, que el va tractar quan ha estat malalt.
L'Alfons li dona el seu testament vital, perquè guardi aquesta còpia a l'hospital pel què pugui passar. Però la doctora no hi està d'acord: ell és un home pràcticament sa que no pateix cap de les malalties que un document com aquest inclou per portar les darreres voluntats a terme.
Alfons deixa molt clara la seva postura: no vol patir si estigués a punt de morir, ni que l'allarguin la vida amb medicaments. Vol estalviar-se una mort lenta, patint. Perquè això és el que van fer amb la seva dona quan estava clar que no la podrien salvar.
Ja que la doctora no accepta quedar-se amb el testament, ell la fa fora.
Teresa però fa una trucada per trobar ajuda.
Per la tarda, es presenta la Carme al seu pis que després d'escoltar a l'Alfons i de llegir el document, li contesta el mateix que la doctora Cuixar però en canvi, es compromet a buscar un metge que accepti el testament vital.
Quan la Carme marxa, la Teresa li diu a l'Alfons que està amoïnada, que no vol que pensi tant en aquest tema, perquè... i si fos ella la que es posés malalta? Alfons li contesta que això no pot passar mai, perquè està forta com un roure.

Des de primera hora del matí en què ha arribat la Carme, el Dani ultima els preparatius per la festa sorpresa d'aniversari que li vol donar a la Clara. Entre tots dos s'ho fan per tenir a la Clara allunyada del pis i així poder-lo adornar i tenir tots els detalls a punt.
Però mentre parlen, la Clara surt de la seva habitació i els enxampa. Dani i Carme intenten dissimular i és la Dolors qui els dóna un cop de mà dient que parlaven del penjoll que el Dani li va regalar.
Després, la Clara marxa i queda més tard amb la Carme.

Les dues germanes, amb el Marcel, el seu pare i la Núria, queden a La Fusteria. Parlen de la feina del Marcel i dels seus reportatges, sortint el tema de la mort del Duran. Curiosament (per mi), la Carme mostra interès pel cas.
Quan Clara rep una trucada de telèfon, el pare del Marcel aprofita per acomiadar-se... Marxa a Madrid i el seu fill li recorda que no deixi de trucar-lo quan hagi arribat.
Un cop que la Clara torna a la taula, els explica que ha de marxar urgentment. El ginecòleg l'ha demanat canviar l'hora de la cita que tenia per dilluns perquè sinó, ja l'hauria de veure després de festes. Intenta quedar amb la seva família per sopar, però tots li posen excuses.

Mentre el Dani, ajudat per la Núria, el Narcís i la Dolors, terminen de preparar-ho tot, ell rep una trucada de la seva dona que li demana de quedar. Però en Dani posa moltes pegues i li demana que vingui cap a casa que ja soparan tranquils tots dos.

Per altra banda, el Marcel s'està acabant de vestir quan algú fica un paper sota la porta i toca al timbre. Marcel obre, però no hi ha ningú i se n'adona del paperet del terra. L'agafa i veu que es tracta d'un anònim que diu: "SIS MESOS DESPRÉS DE LA MORT DEL DURAN UN HOME ES VA SUÏCIDAR A LA MODEL. PREGUNTA PEL CESC VERDÚ".

Arriba la Clara al seu pis. Fa cara de preocupada. Entre i encén els llums. Tots els convidats criden el sorpresa habitual i per la Clara sí que és tota una sorpresa. Aclaparada, fa petons al Dani i a la seva filla però entra a la cuina seguida pel Dani.
De sobte, la sorpresa la rep ell quan la Clara l'explica que el ginecòleg l'ha trobat un bony al pit i que l'hauran de fer una biopsia. Però la preocupant notícia no ha d'afectar a la celebració i Clara es reuneix amb la resta com si res estigués passant.

Blanca l'explica a la Cecília, al Peris, com van els preparatius de la boda. Peris li pregunta a la farmacèutica on aniran de viatge de noces i li contesta que a Sevilla. Entre la feina i que no tenen diners, no poden permetre's anar a d'altres llocs més adients per una lluna de mel.
Peris, es clar, li pregunta a la Cecília quin serà el seu regal de casament i ella contesta que amb la seva assistència ja tenen prou.

Més tard, Cecília acompanya al seu fill a emprovar-se el traje de nuvi però li ve una mica gran. Sense que el Fede s'ho esperi, la Cecília es compromet a fer ella mateixa els arregles que facin falta perquè li quedi perfecte. I ell li diu que ho prendrà com el seu regal de casament. Cecília li repeteix al Fede el mateix que li ha dit a la Blanca: amb la seva presència en tenen prou.

Però una estona després, la Cecília parla amb la Cinta i l'explica que pensa vendre's l'anell de compromís que el Paco li va donar l'estiu passat per així fer al seu fill i a la Blanca un regal de noces com cal.
Un cop el té comprat, queda amb tots dos a La Fusteria i els hi dóna: son un bitllets per fer un creuer durant 10 dies pels Mars del Sud.
El Fede li fa un petó molt fort a la seva mare, mentre ella diu que no hi ha per tant i que ho fa perquè ningú pugui dir després que no ha fet la mare del nuvi, cap regal.

Però algú entra a La Fusteria.
La cara de la Cecília es transforma... Acaba d'entrar el Paco.

Channing