.. Tot Sant Andreu està pendent del reportatge del Marcel sobre els immigrants tancats a l'església.
El Fede post-posa el comprar-se un trajo adient al casament per poder mirar la tele a La Fusteria, però no li funciona l'aparell, així que la Blanca, amb l'eficàcia que la caracteritza, posa piles al comandament i la tele, funciona correctament... I comença el programa.

A ca la Pilar i la Roser, les dues dones miren el reportatge, molt en la línia "30 minuts", adoptant les actituds habituals de cadascuna sobre aquest tema... però al final fins i tot la Roser s'emociona.

I, més tard, comentant la jugada, el Franciscu arriba alarmat: s'han endut un pakistanès en ambulància... i tant la Pilar com la nova promesa de la dramatúrgia catalana, se'n van corrent cap a l'església.

El Narcís ha estat tocat pel vici de llegir, o més aviat pel vici de devorar el llibre de la Neus. Se l'enduu al lavabo, no el deixa ni per esmorzar... i és que quan l'acabi li ha de tornar a la Neus.
El noi, aprofitant que ha de fer uns encàrrecs, va al Peris a prendre un suïs, mentre la Neus, a la fusteria del Dani, li deixa una nota citant-lo a La Fusteria (la del Fede), l'endemà a les 12.
Però, com acostuma a passar amb els papers a les telenovel·les, la nota va rodant de lloc a lloc fins acabar a terra, i el propi Narcís la llença a les escombraries...

I el Dani, que ja no pot amb els seus remordiments per haver entafonat la seva mare a casa, vol preparar una festa sorpresa a la Clara.
Demana ajuda al Marcel i la Núria, que, curiosament, ja es troba millor...

I quan la Blanca s'interessa per la seva salut, la Núria confessa que no, que ha fet comèdia per no haver de veure el Víctor perquè té por de caure als seus braços...
La Blanca, moralista ella, li aconsella que deixi la feina, però la Núria exclama que aleshores no el veurà...

El grup de teatre està amoïnat perquè no troben substitut per al Franciscu; la Cecília proposa de dur algú famós.
Demà haurien de fer un assaig però el Peris diu que ell no pot perquè ha de fer una cosa...
I la cosa és que ha demanat hora al metge sense que ho sàpiga ni la Cinta ni ningú. Només el Marcel n'està al corrent.

A la botiga de roba, el Fede, davant els preus dels vestits, demana a l'Ivan que li trobi un trajo de segona mà que coli pel casament, i el noi, eficaç, assegura que divendres en tindrà dos.

El Gus, empès un cop més per la K, va a veure el pis de la seva vida i, a contracor ha d'acceptar que sí, que és el que necessitaria...

I a l'església tot és desolació i dolor. El malalt no és el Iasir, però aquest, com tots els altres, està molt dèbil i pessimista.
La Pilar mira de confortar-lo, però arriba el mossèn amb una notícia desconcertant: el germà del Iasir s'ha escapat...
I aleshores sí que la desesperació és encara més tangible: Iasir i Pilar s'agenollen i resen, cadascú a la seva manera, al seu Déu demanant ajuda.

Spock