.. La Roser comença rondinant. Va omplint-li el cap a la Pilar. Sembla que és perquè l'anar a dinar a ca la Núria la té neguitosa, però ben bé podria ser que, sent com és 20-N, estigués anyorada, ja que deseguida comença a desbarrar contra els paquistanesos i a considerar que la policia ja deu saber què s'ha de fer.
A la Pilar se la veu seriosa, amoïnada, però tranquila.

Al Peris, la Lola, la Cinta i l'actor principal xerren sobre la capacitat de la Cecília com a directora i sobre l'assaig d'avui en el que el Peris haurà de fer-ho amb el Francisco " - Les coses personals són una cosa i el teatre és una altra. Som professionals, no?" fa l'home i deixa a la Lola amb una cara d'escapar-se-li el riure.

El Narcís que segueix buscant feina pel seu compte, mira de col·locar-se al super amb la Laura, al bar amb el Peris i a la parada amb la Lola, aprofitant que els té a mà.
Amb bona actitud i bones paraules tots se'l treuen de sobre. Després ho comenten amb en Dani, que acaba d'entrar quasi ensopegant amb el Narcís. El fuster queda pensatiu.

A la Pensió Regina l'Ivan retreu a la Paquita, que està fins al cap d'amunt de feina, que no hagi obert la botiga de la Marta com li havia promès. Quan la hostalera desapareix a la cuina deixant clar que ben bé fins dilluns, si ha baixat la feina, no obrirà la botiga, l'Ivan queda pensatiu, també, i amb cara de pomes agres.

A ca la Núria i el Marcel estan ja pels postres, tortell de crema de les germanes i pastes de la parelleta.
La Roser comença a tafanejar, cosa rara, en la vida de'n Marcel, la feina de la Núria, l'amistat del Víctor... fins que la Pilar treu l'assumpte dels immigrants que en Marcel desenvolupava en l'article del diari, la vaga de fam, els dubtes de que la bacallanera l'encertés en la identificació, tot amanit de comentaris xenòfobs de la farmacèutica.
El Marcel creu que de poc servirà el que en Iasir i els altres estan fent "- ...perquè són immigrants i a la gent se'ls enfot si fan vaga de fam, si treballen, si es tanquen... no és el séu problema". I per evidenciar-ho, la Roser surt amb "- Va, deixem-ho estar, menja't aquest tortellet que està boníiiissim".
Una altra que queda pensativa, la Pilar, que se la veu ben preocupada.

El Peris, a la perruqueria, demana assessorament pel personatge a la Cecília. Aquesta detecta de seguida que el que li passa és que tem fer l'escena amb el Francisco, així i tot li fa reflexions i comentaris sobre els sentiments del personatge.
En aquestes que entra el Dani per a parlar amb la Montse.
Quan entren dins a xerrar, la Cecília i el Peris segueixen i l'home va entrant en el personatge, però queda, també, pensatiu, quan la directora li fa que l'abat Faria "- Ell és... la figura clau de l'obra".

Les mateixes paraules que fa servir en Sòcrates amb en Francisco, a La Fusteria, amb el Nelson d'espectador, que diu que "- Así me gusta, que por mucha tele que haga siempre sigues siendo el mateix Francisco de siempre". "- A mi no em pugen els fums per sortir en una sèrie, eh?" fa l'actor.

En una taula estan el Gus, el David i l'Ivan que els ha convocat, esperant a la Núria. Quan arriba, els hi proposa fer una mena de grup de suport per tal de mantenir oberta la botiga de la Marta. Tots creuen que és una bona idea, però cap pot apuntar-s'hi, cada u té coses a fer.
De nou avui un, l'Ivan, que es queda pensatiu.

A la parada les germanes, per variar, discuteixen. A la Roser li ha semblat molt rellevant que el pare de'n Marcel sigui jutge i torna a carregar contra els paquistanesos. El Rafa els hi deixa anar una cita bíblica, com no podia ser d'altra manera.
Quan la farmacèutica marxa, la Pilar, que havia assegurat que avui no soparien, surt tota inspirada a buscar ingredients perquè aquesta nit vol fer caldo.

A ca la Montse, el Narcís té visita. La Clara i el Dani li ofereixen retornar a treballar amb ells a la fusteria.
Al nano, però, no se'l veu gens convençut "- Em vau fer fora", "- Jo ja tinc una feina"...
Davant la insistència de la parella i la Montse, el Narcís surt amb "- M'ho haig de pensar". Els deixa a tots parats, però subtilment, fent-li la 'venda negativa', entre els tres fan que pronuincii un resolt " - Sí que la vull!".

Les germanetes estan al sofà replenes, s'han menjat caldo del que ha fet la Pilar. La Roser, clar, rondina que rondina, fins que la Pilar s'aixeca decidida per baixar les escombraries que va a buscar a la cuina i d'on surt amb dues bosses. En deixa una oculta a la mirada de la Roser, que segueix rondinant, es posa l'abric i marxa.

L'Ivan segueix amb la seva croada per la Marta. Va a la pensió i li demana les claus de la botiga a la Paquita, ell l'obrirà cada dia, ja s'ho ha arreglat amb la seva feina i els estudis per tenir temps lliure.

Comença l'assaig del 'Comte de Montecristo' al bar del Peris. Un assaig llarg (potser massa?) en el que el Peris va entrant en situació i el Francisco li dona la rèplica.
En un moment de paussa del personatge del Peris, el Francisco, picadet per un comentari de la directora ("- No cridis tant. Has d'agafar el séu to") critica la manera de fer de l'altre actor i quan la Cecília li dona una explicació, surt amb "- Jo només opino. A la tele ho faig i no passa res".
Al trobar-se aïllat per les opinions dels demés acaba amb un "- Plego!!", llençant els papers pel terra i tocant el dos.

A l'església on estan els vaguistes entra la Pilar. El mossèn la confon amb una beata, però la Pilar vol parlar amb ells.
"- Senyora Pilar!", l'alegria del Iasir és evident. Llavors la Pilar treu el contigut de la bossa misteriosa: dos termos plens de caldo de verdures.

Gòmix