.. El Max, a ca la Núria, acaba els preparatius del viatge. La noia i el Marcel li fan una mica de pares: si ho porta tot, si ja està preparat... i, malgrat que el noi s'hi nega d'entrada, insisteixen a acompanyar-lo l'endemà al matí a l'aeroport...
Ell accepta amb la condició que no li diguin res a la Clara: ja s'han acomiadat.

Tanmateix, la Núria deixa deliberadament un llibre del Max a casa de sa mare, a veure si fa reaccionar la dona.

I mentre el Fede es sotmet a cues i demés torrtures burocràtiques per tirar endavant el matrimoni, el David observa divertit la transformació del ex solter impenitent.

El David avui té el dia lliure i aprofitarà per anar a la gestoria a parreglar el seu contracte, però li falta un paper que té a la feina.
Quan el va a buscar, observa al·lucinat una gran bronca de l'encarregat a la Clàudia, que amb prou feines s'aguanta la ràbia. Ell mira de consolar-la i la cuinera confessa que sí que té la regla (l'acusació masclista de l'encarregat per fer-la emprenyar), i que li fa un mal horrorós.

Així que el David, després d'anar a la gestoria, passa per la farmàcia de la Blanca, on els nuvis segueixen en etern festeig, i compra unes pastilles pel mal de menstruació. Demana les que pren la Laura, però no en tenen i la Blanca li'n ven unes altres.
Així que el noi torna corrents al restaurant per donar el paquetet a la Clàudia.

Mentrestant, la Laura i el Xavi han decidit donar una sorpresa al David: faran una paella de festa major...
Però amb tantes excursions, el David arriba a quarts de quinze, l'arròs s'ha covat, i el Xavi és ja a l'escola, la Laura fa una cara de pam i se'n va a treballar sense dinar.
Sense crits, sense insults, l'actitud de la noia deixa ben palès el seu disgust...

El Narcís se sent profundament sol i incomprès. No vol menjar, treballa d'esma, i quan s'acomiada del Max confessa la seva solitud.
El noi també confessa que, si se'n va, és perquè se sent sol, com fora de lloc.

A casa, el Narcís mira de llegir un llibre, però no es pot concentrar.

I arriba l'hora de la veritat: el Max ens deixa i tothom està trist.
Quan carreguen les maletes apareixen la Clara i el Dani. Ella li demana perdó per no haver assistit al comiat de La Fusteria, s'abracen i, per primera vegada, el Max li diu "adéu, mama".
La Clara està profundament emocionada i el Dani també; s'acosta al Max i li desitja bon viatge...

Spock