.. La Paquita confia la seva angoixa al Manel: la Marta no para de dir que està bé, però ella la veu molt nerviosa i, a més, no sap com ha de portar la situació; per una banda no la vol aclaparar estant-li massa a sobre i, per l'altra, no vol que pensi que no està per ella.
El Manel diu que ell tampoc se'n surt, amb els seus fills. Ahir els va haver de castigar... La Paquita es mostra prudentment sorpresa pel fet que també castigués a la nena i perquè pensava que els hi aniria bé els ingressos del Manu com a pintor. Soggereix que potser el noi només vol ajudar.
Ell però, respon que no vol que deixi els estudis i que, els ingressos del noi no caldran perquè avui mateix ha de renegociar el contracte i demanarà fer més hores.

El David parla amb el Nelson. Li demana que li aconsegueixi una entrevista al restaurant on treballa pel lloc de cuiner i l'adverteix que el seu pare no n'ha de saber res.

Al mercat, la Lola explica a la Isabeleta que el metge no li ha trobat res, però que ella es troba molt malament. La dependenta li recomana que busqui una segona opinió.

La Pilar no sap com fer que la seva germana, que no té pressa, se'n vagi a la farmàcia. Al final li retreu que avui no li vingui d'un minut i, en canvi, l'altre dia no la vulgués acompanyar, però acaba atzivant-li que, millor així, perquè s'hauria "cagat de por".
Això estimula l'eterna curiositat de la Roser, que acaba sabent que es va trobar amb els nois indis i que, fins i tot, i va conversar i que en sap els noms. La farmacèutica posa el crit al cel i infla el cap a la Pilar dient-li que només li volen fer mal i que esperen que confiï en ells per aprofitar-se'n, etc, etc.
Finalment fa prometre a la seva germana que no hi tornarà a parlar. La Pilar, perquè calli, li ho promet i, tot seguit, li engega un contundent "fot al camp a la farmàcia!".

El Marcel aprofita que el Max ja és a l'institut per preguntar a la Núria quan de temps ha de durar aquesta situació: estaven més hores junts i sols quan vivien separats, des que el Max s'ha instal·lat a casa d'ells que no semblen una parella... Ja sap que el nano està passant un mal moment però això no pot continuar gaire temps així. Li demana que parli amb el Max perquè miri d'arreglar la situació amb el Dani.
Truquen a la porta i és el pare del Marcel. El periodista fa les presentacions corresponents.

El Manel truca la porta del despatx del seu cap. Quan entra, li presenten un nou empleat, l'Ignasi Montesinos, i rep l'encàrrec de posar-lo al corrent de tot allò que només ensenya l'experiència. Ell, enormement sorprès, accepta, però recorda que han de parlar del seu contracte.
Quan l'Ignasi els deixa sols s'exclama al cap que no li'n digués res. El seu superior li diu que, des que té la dona malalta, que la feina no surt igual i que necessiten un reforç. El Manel explica que justament volia demanar un augment d'hores en el nou contracte, però quan el cap li diu que en parlaran a la tarda, ell demana la tarda lliure perquè arriba un metge dels Estats Units. El director diu que ja ho arreglaran. El Manel marxa agraït.

La Pilar s'acosta a parlar amb els paquistanesos venedors top-manta de discos i descobreix que el Canan fins i tot parla una mica de català.

El Marcel porta al seu pare a La Fusteria. Darrera el taulell, el Fede comenta al Sòcrates que és el pare que voldríem tots, un peix gros a Estrasburg. El Sòcrates li respon que ja li regala.

Mentrestant, a la taula , el pare pregunta al seu fill i a la Núria des de quan viuen junts i els expressa la seva enveja perquè les primeres setmanes són les millors (pobres!). Aleshores ell també els dóna una notícia: el volen proposar per formar part del Tribunal Constitucional. Brinden.

A cal Peris, la Lola, surt disparada cap al lababo i, la Cecília, que seu amb ella, diu que està carregada de punyetes.

La Cinta intenta que el David li expliqui què li ha dit el Nelson, però s'acosta el Peris i callen. L'home s'adona que li n'amaguen alguna.

Quan la Lola torna, la Cecília mira de fer-li entendre que no es troba malament per haver menjat bolets, sinó per haver-se separat. La Lola, però, convençuda del contrari diu que ja té hora per l'especialista. La perruquera l'envia al psiquiatre.

El Manel continua dur amb els fills. Els recorda que vol veure els deures fets quan torni de la feina i que la Paula no pot mirar la televisió. La nena li demana si podrà anar d'escursió i quan veu el preu i l'insistència de la filla per saber la resposta, contesta taxativament que no.

La Pilar ariba tard a casa i la Roser la sotmet a un interrogatori: on ha estat, què ha comprat... La Pilar s'afarta de contestar i li diu que serveixi el dinar mentre ella va al labavo.
Quan torna, troba ala seva germana ficant el nas a la seva bossa, on hi troba uns discos. La Pilar primer vol dissimular dient-li que són un regal per a ella, però no és creïble perquè a la Roser no li agraden els boleros. Hi ha un petit escàndol perquè els té tanta confiança als paquistanesos.

El David ha portat a la Laura a sopar al restaurant del Nelson. La Laura li demana si celebren res.
Per triar el menú, el David fa un interrogatori al cambrer sobre si el salmó és fresc o no, sobre quins ingredients porta el no sé què més... la Laura està ben estupefacta. Acte seguit el noi passa a criticar la decoració del restaurant i la carta. La noia , cada cop més sorpresa li diu que a ella ja li està be´... El noi però, fa el conte de la lletera i anuncia que ell farà coses més elaborades: la setmana que ve té una prova i, si li deixen , ho canviarà tot.
La Laura li para els peus. "no et facis il·lusions que encara no saps si te la donaran, la feina."

El pare del Marcel i el Marcel ara parlen sols. Al pare la Núria li sembla una mica massa jove i dictamina que fan una parella curiosa. A la pregunta del noi de si això és bo o dolent contesta, sàbiament, que amb el temps es veurà. Quan s'acomiaden, el Marcel es posa en guàrdia per alguna cosa, però acaba amb la conclusió que són imaginacions seves. De fet, algú els està fotografiant.

El Manel, a la feina, explica al director que el metge americà no li ha dit res que no li haguessin dit ja els d'aquí.
Aleshores el cap s'interessa pels progressos de l'Ignasi, que sembla ser que són molt bons. El Manel torna a preguntar pel seu contracte i les seves hores extres. La resposta és un discurset sobre com han estat de contents amb ell durant tots aquests anys i ho han tingut en compte a l'hora de pensar amb el seu nou contracte, però.... l'Ignasi no és un reforç, és el seu substitut.
El Manel, que no pot creure el que sent, passa de demanar més feina i més sou, a implorar, desesperat, que el rebaixin de categoria i li abaixin el sou, però que no es pot quedar sense feina.
Truquen a la porta. És l'Ignasi. El director li diu que passi que amb el Manel ja havien acabat i, dirigint-se al Manel, amb tot el cinisme, li desitja que es millori la seva dona.
El Manel marxa cridant-li fill de puta.

Antaviana