.. El David porta el seu manager al Peris i el Javier mira de convèncer l'home que això de la boxa és poc més que jugar a nines: que si ara els controls són molt estrictes, que si tothom va molt protegit... Però el Peris fa morros i es nega a assistir al combat. Argumenta que el David, fins fa quatre dies, ni tan sols sabia què era la boxa, i que l'únic que el mou és repartir llenya. "Això ho diràs tu", fa el David; "jo i el Santos!", replica el Peris fent mitja volta i tornant a la feina..

El cas és que el David està il·lusionat amb el tema i té ganes d'omplir la sala del combat. Li diu al Marcel, però aquest refusa dient que ha de cuidar de la Mari, que està nerviosa pel tema Desi i jutjats...

La Mari i la Remei segueixen de bon rotllo. La Remei li comenta que la Desi comença a enfilar-se per tot arreu (allò que fa tanta gràcia als pares, sobretot després de la primera trompada), i que està feta un bitxo... La Mari li proposa de tornar a passejar juntes en sortir del jutjat i la Remei li ha de dir que ella no hi podrà anar perquè serà el Ramon qui durà la nena...

Més tard, la Remei va cap a la parada a comprar un pot de tomàquet, just en el moment en què el Ramon, ignorant la cara d'avorriment de la Gemma cada cop que ell intenta acostar-s'hi, li proposa de quedar per dinar. Quan el Ramon veu la Remei la tracta de mala manera i la fa fora de seguida, perquè la Pilar no es pot quedar sola. Ho fa tan bruscament que la noia, atabalada, passa pel costat de la parada de la Lola sense ni saludar, com un conill que olora el xup-xup de la cassola.
La Lola se n'adona i es queda preocupada.

Quan el Ramon arriba a casa, la família ja ha dinat i la Remei està recollint. Ell té gana -suposem que la Gemma li ha tornat a donar llargues-, i pretén dinar alguna cosa, però la Remei li retreu que cada cop ve més tard, que si pretén alguna cosa amb aquella noià. I el Ramon augmenta el seu to despòtic i menyspreatiu envers ella; la Remei, gelosa, encara és més vulnerable i l'home se n'aprofita. Li acaba dient que no es queixi que ella cobra per estar allà. "I per ficar-me al llit amb tu també em pagues?", diu la Remei, amb la resta de la ràbia que li queda. I el Ramon li llença una mirada de fàstic i escup un "tu ets idiota", tot aixecant-se per anar a escalfar les restes del dinar.

Al Peris, la Remei parla amb la Lola, que veu que la història en què està ficada la noia no pot acabar bé de cap de les maneres. La Remei es posa a la defensiva, però sense gaire convicció, fent servir les excuses de sempre. "El Ramon no és una bona persona", diu la Lola, i afegeix: "Mira la Mari".

Això fa pensar a la Remei, que, al vespre va a casa del Marcel amb la nena. El Marcel està neguitós perquè estan infringint la llei i la cosa pot acabar com el rosari de l'Aurora, però davant l'alegria de la Mari, la Remei li promet que cada dia li durà una estona a la nena, però que no li digui res al Ramon...

La Marta està col·locant birretes als prestatges del supermercat quan arriba l'Àlex per darrere i li fa un mig ensurt, tipus nen petit. El noi es queixa, una mica llefiscoset, que no l'ha trucat, que la troba a faltar i que voldria xerrar amb ella una estoneta. La noia respon amb evasives, però acaba acceptant. a les set, quan plegui, ell l'anirà a buscar a la porta del súper.

Mentre dina amb la Núria, la Marta comenta que ha quedat amb l'Àlex, i ella li proposa que vagi un moment al Peris per comentar-li com ha anat la cosa. Les dues noies filosofen sobre les relacions de parella concloent que totes les relacions són iguals, i posen com exemple totes les parelles separades que els envolten: la Carme i el Jordi, la Clara i el Quim, la Cinta i el Peris...

A la tarda, doncs, la Marta arriba a la porta del Peris acompanyada de l'Àlex. El David els veu parlar i no els treu l'ull de sobre; està tan nerviós que gairebé engega uns clients que li demanaven unes begudes...

Però el Peris avui és un bullidor: pràcticament hi passa mitja sèrie pel bar, o sigui que suposem que hauran fet una bona recaudació.
El Peris està organitzant l'equip de futbol i el Huari, que de recaudació no gaire, intenta escaquejar-se, però tant l'amo del bar com el Quim li ho impedeixen. I és que el Huari no para de fer números (vermells?) i de pensar en les inversions magnífiques que ha fet el Franciscu. Però el Quim li diu que la única manera de guanyar peles en aquesta vida és pencant.

Això mateix opina la Iolanda, que s'escarrassa amb una moto mentre el Huari fa d'eurocalculadora. La Iolanda li fa tocar de peus a terra dient-li que no tenen ni un duro per invertir i que, per tant, o treballen o no mengen.

A ca la Regina/Lurdes, els nervis són a flor de pell. Avui ha de tornar l'Ana Mari i no saben què fer. Hi ha un intercanvi de retrets que els serveix per pensar... i de sobte, a la Paquita se li encen la llumeta: fa una trucada i queda amb algú al bar, davant el desconcert de la Lurdes/Regina.
La Paquita surt esperitada de casa...

I poc després la veiem parlant al Peris amb un Lluís que no s'ho acaba de creure. entre divertit i al·lucinat escolta el pla de la Paquita. "a mi no m'hi emboliquis!", exclama...

Però quan arriba l'hora de la veritat, tot sembla estar preparat, inclòs el desconcert de la Lurdes/Regina, que no entén res.
Entra l'Ana Mari i la Paquita no està per orgues: "prou de comèdia", diu, i li assegura que no tenen manera de trobar més papers. Parlen de policia i per primera vegada l'Ana Mari sembla dubtar. I quan sona el timbre encara s'espanta més.
Però qui entra no és un policia sinó el Lluís que es fa passar pel senyor Canyameres. Li diu a l'Ana Mari que faci el favor de no molestar les seves amigues, que ja no pot aconseguir més papers i que vagi en compte perquè pot fer que, tant al ser germà com a ella, els deportin de nou cap al seu país... La noia es retira, no sense un "Me alegro de haberla visto, señora Regina", que té un puntet d'amenaça.
Malgrat tot hi ha alegria general, fins i tot del Lluís que no acaba de creure's el que ha fet.

La Marta entra sola al Peris i el David, emprenyat, va cap a ella. Li demana si està sortint amb l'Àlex, que si ja s'han ficat al llit... La Marta, de moment va aguantant els retrets, però se li escapa un cop baix: "Segur que m'ho passaré millor que amb tu". El David li fa donar explicacions i la Marta intenta una retirada estratègica, però el mal ja està fet i, finalment, li diu que no era gens imaginatiu al llit, que mai proposava res... "per no ser com els altres!", exclama el noi, que, dolgut i emprenyat, li diu que segurament els seus clients eren molt més creatius... i li diu que faci el que vulgui, que per ell com si es tira a cent persones. La Marta també està molt dolguda. Els drapets bruts han sortit a la llum de la pitjor manera possible.

Spock