|
SETMANA
75
|
.. L'Adrià
i la seva malaltia.- La Núria continua la seva "creuada"
personal tot i que fins el Jordi la va a veure i la intenta
convèncer de que ella no es pot fer càrrec de l'Adrià havent
d'estudiar. La
"Estic feta un liu".- La Cinta reconeix per primer cop
davant de la Paquita i del David més tard que... "estic
feta un embolic". La
Paquita i la "Suplantadora".- La Paquita descobreix el
xantatge de l'Ana Mari i no se li acut altra cosa per treure-se-la
del damunt que demanar ajut al Lluís. Aquest es fa passar
per en Canyameras i amenaça la xantatgista amb l'expulsió
del país d'ella i el seu germà si no para d'amoïnar les seves amigues.
Sembla que, de moment, la farsa té èxit. El Remei del Ramon.- La xiqueta treu pit quan pot però no es desfà de la seva relació malaltissa amb el dèspota del Ramon. Compren la situació de la Mari i, d'amagat del tirà, porta la Desi a casa de la perruquera per tal que la pugui veure una estona cada dia. "L'antiheroi".-
Torna a discutir amb la Marta i aquest cop les raons són
dures perquè la Marta li acaba dient que no follaven bé i
ell li acaba retraient l'època que ella va passar al "puticlub"
|
"Gescartera".-
El "Peter Pan" necessita líquid per a pagar les reformes
de casa seva i no dubta a enredar la Lola i el Franciscu
en una "inversió fantasma". El que no accepta de cap de les maneres,
però, és que el seu pare també s'hi emboliqui (decència selectiva
o orgull?). L'amor
i la fatalitat.- L'Andreu ha posat una denúncia al Martí
per amenaces i la Carme, quan sap el què ha fet "el pelut
de Xicago", li diu que se'n vagi i que no cal que intenti ajudar-la
més. Altres temes.- L'Alba acaba marxant amb la Tona (a qui encara no li hem vist ni un pèl) després de passar un dia enjogassada amb el seu pare i de les llàgrimes i paraules tendres de l'acomiadament. L'escena de la setmana.- La innocència, l'amor i els bons sentiments del Peris que li diu a la Cinta: "Sempre que em necessitis em tindràs al teu costat", a pesar de no entendre la seva separació, de sentir-se'n culpable i de tot el patiment que porta al damunt.
|