.. La Mari segueix preocupada per com resoldre l'embolic que comporta l'arribada de la seva àvia. el Marcel intenta convèncer-la perquè digui la veritat, però la Mari al·lega que és massa complicat tot plegat, que la matarien d'un disgust... I comença a elaborar teories: que si el Santi és fora fent feina amb la Desi, que si el Toni també és fora treballant... Però, com molt bé observa el Marcel, l'àvia ve sobretot a conèixer la Desi...
Així que la Mari demana a la Remei que li deixi la nena, ni que sigui unes hores. La Remei, una mica violenta per la situació, diu que ella només fa de cangur i que, per una cosa així ha de parlar amb el Ramon. La Mari arriba a oferir diners a la Remei que, naturalment s'ofén...
Però la Mari segueix barrinant solucions malgrat que la Montse també li aconsella que miri de dir la veritat a l'àvia. I com que la noia no troba cap resposta adequada, decideix anar a veure el Toni a la presó per demanar-li consell.

Avui fa just sis mesos que ha mort la Laura, i el Peris decideix anar al cementiri. Proposa al David d'acompanyar-lo, però el noi diu que prefereix un altre dia. El Peris es posa una jaqueta que feia temps que no es posava i va a portar unes flors a la tomba de la seva filla... i allà coincideix amb la Cinta que està fent el mateix. Tenen una conversa breu i trista, no sobre la Laura, sinó aparentmet trivial però carregada de sobreentesos dolorosos i, quan el Peris s'ofereix per acompanyar la seva ex a casa, la Cinta diu que ha vingut amb el seu cotxe...

La Marta es deixa anar amb la Núria: ella pensava que la història amb el David duraria per sempre, i ho han engegat tot a rodar; se sent trista i desorientada, i la Núria li ofereix passar uns dies al pis de l'Adrià. La Marta accepta i, per acabar la conversa, es permet un darrer homenatge al seu ex noviet: sospira i exclama "quina merda", deixant anar així una de les frases típicament davidianes.

La Núria demana permís a l'Adrià perquè la Marta pugi quedar-se uns dies al seu pis. L'home, que és al Peris i s'ha descuidat de posar-se els mitjons, remuga però accepta a contracor.

Però la Núria té encara un altre problema difícil d'empassar: al Conservatori li han posat com a parella de treball ni més ni menys que a la Ruth. Les dues noies es troben i, gairebé sense canviar més de quatre paraules, intenten començar a tocar i a cantar respectivament. Però, ara s'equivoca l'una, ara no entra l'altra... La Ruth demana si poden parlar una mica per destensar la

situació, però l'únic que aconsegueixen és un intercanvi de retrets del tipus "el meu pare té una tendència natural a equivocar-se amb les dones" (Núria), o "Tu no pots fer-hi res" (Ruth). Tanmateix, es veu que aquest petit combat dialèctic els ajuda a descarregar adrenalina i comencen a fer música amb bon peu.

I això que la Ruth té el cap en una altra banda, concretament a l'aigua... bé, vull dir, a la banyera. El decorador que ha consultat el Jordi diu que això de posar una banyera a l'habitació és molt cutre però la Ruth està convençuda que ha descobert la sopa d'all, així que va amb els plànols de la casa amunt i avall...

El Fede assaja amb l'Alba la nova versió del guió i li insisteix que, sobretot, no tussi! Mentre la nena se'n va a rodar, es troba amb el Lobo, que no és una marca de turró, sinó un vell amic arquitecte que ara fa decorats pel vides. tots dos amics es posen al dia i el Fede el convida a La Fusteria. Mentre van fent cervecetes, truquen al Fede perquè han tingut problemes amb la nena i el convoquen a una reunió per divendres. El Fede remuga i acusa a la Sílvia de pensar-se que està escrivint una obra del Dostoievski...

I just en aquest moment, entra la Ruth, carregada amb els plànols. El Lobo, que fa pinta de lligó a més d'arquitecte, fa un cop d'ull al projecte i demana si ja tenen decorador, assegurant que ell pot donar quatre idees, inclosa la famosa piscina...

Arriba l'àvia de la Mari: una andalusa simpàtica i "salerosa". Ha portat manteca pel Toni i es decepciona perquè no hi és. Però el que realment vol és veure la nena. La Mari li demana que esperi que arribi el Marcel i, quan aquest arriba, és presentat com el marit de la Mari. L'àvia es desfà en petons i elogis de la parella mentre el Marcel al·lucina per un tub quadrat... I al·lucina encara més quan la Mari surt de l'habitació amb una criatura que no és la Desi... L'àvia comença a trobar semblances físiques tant amb la mare com amb l'improvisat pare... i el Marcel ja no sap on posar-se de bocabadat que està...

I bocabadada també ho està la Teresa: "Esteu sonades!", crida; "mira que deixar-li l'Isaac...". La Montse s'excusa dient que només seran dos dies, però la Teresa tampoc pot creure's el que ha passat...

Spock