.. L'Adrià i la seva malaltia.- Comença a ser dur tot plegat. L'Adrià conserva, encara, prou enteniment com per a adornar-se de que la seva situació és irreversible i que cada vegada està pitjor. I lluita, a la seva manera, contra aquest fet. Es rebel·la i no vol admetre 'haver d'estar sempre acompanyat.
Això fa molt de mal a les seves filles que saben que no el poden deixar sol i que han de compaginar el fet de tenir cura d'ell i atendre les responsabilitats de la seva pròpia vida. Lloguen l'Anna Maria per a tenir una mica d'ajut mentre la Carme és la feina i la Clara a Cardiff, però l'invent no funciona: la noia s'acomiada el segon dia. Jo crec que només una persona pot cuidar l'Adrià sense que ell hi posi pegues: la Iolanda.

La "Rehabilitada".- La Iolanda entén de motos i mecànica, força més que el Huari, i ell que sap que no li pot agrair econòmicament el seu ajut, de moment, la convida a dinar a casa.
A la Iolanda no li fa cap gràcia perquè sap que la Teresa li té el dit a l'ull però hi va. Tot just ha provat la primera cullerada de llenties i s'ha mostrat educada amb la cuinera dient que són molt bones, rep la primera andanada de la Teresa. La Iolanda, que no es moca amb mitja màniga perquè el carrer l'ha fet forta, deixa anar la seva declaració de principis: ha fet moltes coses de les que s'avergonyeix en el passat i les té molt presents, entre altres coses, perquè sempre hi ha gent com la Teresa que s'encarrega de recordar-les-hi.

La "Estic feta un liu".- Continua liada, per variar. Parla amb el Peris de tot menys del que ha de parlar (les banyes) i deixa que ell continuï pensant que aquesta situació és transitòria i, només, un parèntesi per tal d'aclarir les idees. Quan, pel que ha demostrat aquesta setmana la Cinta, si és un parèntesi ho serà per a poder follar amb el "cavaller noucentista" sense masses remordiments.
I vet aquí que ara entra un altre element distorsionador en la seva complicada vida: el Marcel, home a qui ella va lapidar, la veu fent manetes amb el Guillem. Potser sí que hi ha justícia en aquesta vida ;-)))

La "no hauria de...".- Qui repeteix fins al cansament i en cada situació aquesta frase? Exacte, la Joana! Segons ella, no hauria d'haver conegut el Guillem, no s'hauria d'haver embolicat amb ell, no hauria d'haver dit segons què, no hauria d'haver fet allò altre, no hauria d'haver pres un cafè amb el Guillem, no hauria d'haver anat a veure l'Andreu amb una botella de vi, no hauria d'haver intentat un apropament sexual, no hauria de... Em té una mica cansada, la veritat, amb tants despropòsits. Algú li hauria de dir que "a lo hecho, pecho!" I que potser el que li caldria és pensar les coses dues vegades abans de fer-les, brrrrr! Potser així s'estalviaria, i ens estalviaria, unes quantes lamentacions.

Els "complices".- Es veuen per parlar de com va "l'asunto" que porten entre mans. La Joana està molt neguitosa i pateix força per la Carme. El Guillem, déu on n'hi hagi, li diu que no s'amoïni que ell controla la situació. I, de moment, és ben cert. Sobretot si apostem per ell com a autor del fax anònim que l'Andreu rep al seu despatx després de fer un vinet amb la Joana. En el seu particular tauler d'escacs disposa que és millor perdre la "reina" que aventurar-se a un possible "jaque al rei".
És per això que, suposadament perquè de moment no s'ha confirmat, envia un fax a l'Andreu on hi diu textualment: "LA JOANA T'HA ENGANYAT AMB EL GUILLEM". L'Andreu, després d'haver recuperat l'alé i haver tancat la boca, parla primer amb la Joana qui li promet que ella no s'ha enrotllat mai amb el Guillem ( o li deia Guillemito, o li tornarem a sentir dir allò de... "no hauria d'haver promès...") i més tard parla amb el Guillem que fa allò de..."quién calla otorga" i li diu que és veritat no dient-li que és

mentida. El "megacavaller" s'endu un bon cop al fetge, unes paraules no gens agradables i una dissolució de la societat i el despatx que tenien muntats.
Li han matat la "reina" però el "rei" està segur (això és el que ell creu) perquè ara sí que podrà fer-se càrrec de la defensa de la Carme en el judici per la mort accidental del Biel. Suposo que ell creu que, al ser déu entre els déus, podrà aconseguir que "l'asunto" secret que es porta amb la Joana no surti a la llum.

La Paquita i la "Suplantadora".- A la Paquita li cau el món a sobre quan obre la porta i es troba cara a cara amb el famós "Ferran de les amèriques" que ha vingut "allende los mares" per veure la Regina. Aconsegueix posposar la vista fins l'endemà davant el nerviosisme de la "Suplantadora" que l'únic problema que hi veu és que necessita un repàs de perruqueria per a estar més presentable.
I això que l'Anna Maria, a qui ha trobat al mercat, ja li ha dit que estava molt millorada i molt més bilingüe del que l'assistenta recordava.

La "Lolita" i el "Peter Pan".- La "Lolita" troba per casualitat l'home que farà realitat el seu somni actual: una banyera a l'habitació de matrimoni. Es diu "Lobo" i treballa en el decorat de "Vides de lloguer". És un arquitecte amic del Fede. Allò que dius...amb aquestes referències i les de la Lolita és possible que sigui tan curós treballant que li proposi a la mossa provar la banyera un cop l'hagi instal·lada.

"L'antiheroi".- Té la llengua feta pols de tant mossegar-se-la amb son pare que no fa altre cosa que posar la Cinta en un pedestal i esperar la seva tornada. I sa mare, que darrerament sembla haver perdut l'enteniment, va i li agraeix que no hagi dit al Peris que li ha fotut les banyes. Només li faltava això al David!!!! L'engega a dida i li diu que si ho ha fet és per a no fer més mal a son pare del que ja porta a sobre.
En l'aspecte professional, a banda de servir taules i fer cafès, té una oferta per a arribar a ser jugador de boxa, si vol.

El Remei del Ramon.- Ha quedat demostrat que la Remei no és altra cosa que això pel de les olives: un remei, una cataplasma que et poses i et treus a discreció i només quan ho necessites. I també ha quedat demostrat que, entre moltes altres virtuts ja comentades, el Ramon és un gandul de cuidado. El xiquet necessita una criada/mainadera per a ell i la Desi i no dubta a pagar-la amb un polvet regular. Això sí, després de la revolcada, cadascú al seu llit, cadascú amb els seus sentiments i ell a manar que per això és el jefe.

Altres temes.- La bufetada de l'Empar pinta malament perquè ja té un expedient obert anteriorment per una altra engaltada i perquè el Max, ara per ara, s'ha solidaritzat amb el "Ricitos" i no sembla disposat a dir què va passar realment.
El Fede acaba explicant a la Sílvia perquè no vol que li matin la nena a la sèrie. La guionista, que com sempre no està per brocs, li diu que la història entre ell i la Tona és el seu problema.

L'escena de la setmana.- Per a mi ha estat una mena de catarsi i mai li estaré prou agraïda a l'advocat a qui els problemes li vénen tots alhora ;-))) Sentir-li dir a l'Andreu, després d'un "ganxo d'esquerra" al fetge del Guillem, "Ets un fill de puta... Tu ets el meu millor amic? Tu ets un desgraciat i un aprofitat de merda", ha sigut...deliciós! Mmm...

Casablanca