.. El Miquel entra al bar una mica capcot i parla amb una Laura tallada i sorpresa. Ell diu que, quan pugui, vol parlar amb la noia i li dóna el seu nou telèfon. Se'n va de seguida i, quan la Cinta demana qui era, ella s'inventa una excusa. La Laura dubtarà si trucar o no al Miquel però al final, com que la curiositat pot més que les prudents recomanacions de la Mari, es troben a La Fusteria. El Miquel, després d'excusar-se per la seva actitud envers la noia, li dóna uns diners fruit de la venda dels mobles comuns "- ... perquè ara els hem comprat tots de nou." Aquest "hem" dóna peu a la pregunta de rigor i ell explca que és a punt de casar-se...

A la Parada, el Ramon està moix; la Pilar indaga el que li passa i el noi confessa que ha demanat a la perruquera per casar-se. La dona va a veure la Mari i l'increpa demanant-li que deixi al Ramon, que és un bon noi; la cosa potser hauria passat a una altra fase més contundent si no fos perquè la Montse atura la discussió, rebent com a premi un 'miquel' del tipus "- Tu calla, que t’hauria de caure la cara de vergonya!". La Pilar se’n va furiosa. Naturalment, al cap de poc, el Ramon s’assabenta de l’esceneta per la pròpia Mari i, emprenyat, amenaça amb agafar els trastets i deixar plantada la Pilar; però aquesta li promet i jura que no es ficarà més en la seva vida, i tot acaba en una abraçada pseudo-materno-filial molt tendra.

A rel d’un dibuix que està fent en Narcís, on pinta una mena de Jordi cridant, fet amb colors i trets agressius, l’Adrià comença a sospitar que alguna cosa no va a l’hora. Intenta parlar amb l’Ivan sense treure’n l’aigua clara. L'Ivan, per cert, ha trobat feina: enganxar bolis a uns sobres per a una empresa de publicitat. Cobrarà 10 peles la peça i tota la família es disposa a ajudar-lo... tret del Jordi, que comenta que "- ...el treball dignifica", tot fent ostensiblement el dropo. A l'Ivan, la Natàlia se li ha disculpat i li ha proposat una cita que el noi refusa perquè ha de fer una feinada de mil dimonis (deu mil bolis exactament) per poder pagar el que deu.

La reparació de la instal·lació elèctrica del Xicago surt molt més cara del que l'Olga es pensava i aquesta li comenta al Martí, que no perd punt i diu ràpidament, "- Ara no et puc ajudar amb el que m'està passant a mi", però no pot concretar què és (a part de la ràbia per estar perdent el negoci de la seva vida, és clar) perquè truca el Matt demanant a l'Olga per veure-la. El Martí redobla els atacs i diu que tant de bo un dia deixi d'escoltar l'home que li infla el cap. Tanmateix, l'Olga va a La Fusteria, on l'ex capellà li comenta que han decidit fer

un homenatge al Carles i també aprofita per dir-li que el Martí no l'estima; l'Olga, que ja ha rebut massa pressió per totes bandes, demana al Matt que la deixi tranquil·la, que no es fiqui amb el carallot del Martí -això de carallot no ho diu l'Olga, naturalment- i que, sobretot, no la truqui a casa.

A can Peris, mentre la Cinta i el seu marit discuteixen mig de bon rotllo per qui ocupa la plaça del pàrking, l'Adrià demana a l'Ortega que parli amb el Huari, que està fotut i que li aniria bé tornar a entrenar... Mentrestant, la pobra Isabeleta, que sembla haver exhaurit el gavadal de cites bíbliques, pregunta a tort i a dret pel Toni...

El Quim està ensenyant a muntar un diferencial al Max quan la Núria va a buscar el seu nou germà per anar a comprar roba. Se la veu una mica impacient per posar-se en camí. Quan els nois surten, entra l'Ortega i, amb bones paraules però sense rebaixar-se, convenç al Huari perquè torni als entrenaments.

La Núria tenia tanta pressa per sortir de la lampisteria perquè ha quedat amb el Sergi. Tots tres són a una botiga de roba on el Max s'emprova i compra pantalons i samarretes. Veuen un jersei molt bonic que podria ser per la Clara, però quan miren el preu, la Núria i el Sergi sesparveren: "- Com es passen!", exclama el Sergi... I aprofitant que els noviets es fan uns petons, el Max agafa el jersei i l'amaga.

Quan els dos germans tornen a ca la Clara, ensenyen el que han comprat i el Max regala a la Clara el producte del seu furt... sense comptar que el preu encara hi és posat. El Quim sospita immediatament que el noi l'ha robat i el Max, en un gest de noblesa que no se li valora, ho confessa immediatament. "- Demà l'aniràs a tornar, no vull lladres a casa", el renya el Quim. El noi, emprenyat surt del menjador. La Clara recrimina al seu marit el to de duresa que ha emprat amb el noi i es produeix una discussió ràpida i intensa com un foc creuat que acaba més o menys així:
Quim: "- Què vols, que el Max passi també per la presó?"
Clara: "- El que vull és saber perquè amb el Max s'ha de fer tot com tu vols".
Quim: "- Perquè, pel que sembla, tu no saps com educar un fill!"

Spock