|
Els segles passen factura. A la ciutat de Barcelona es calcula
que hi ha unes 500 esglésies i capelles, de les quals una vintena
necessiten actuacions urgents. La major part són edificis monumentals
amb una vàlua patrimonial de primer ordre, que s'han degradat
progressivament amb els anys per falta de manteniment. En algun
cas, les deficiències estructurals han posat en perill la integritat
física tant dels fidels com dels transeünts. La Generalitat va
signar fa uns mesos un acord marc amb tots els bisbats catalans
que estableix les actuacions prioritàries amb el compromís d'un
finançament d'un 50% de cadascuna de les parts. Uns i altres consideren
que la fórmula és bona, tot i que les necessitats són moltíssimes
i els recursos, com sempre, limitats.
Els devots de Santa Eulàlia que van al migdia a la catedral per
resar estan empipats perquè han de pagar per entrar. Són les tres
hores que abans es dedicaven a la neteja, que ara es fa de nit.
És una de les mesures impopulars que l'Arquebisbat de Barcelona
ha establert per recaptar fons que contribueixin a fer front a
les obres de restauració de l'edifici. A l'Eixample, a la parròquia
de la Concepció, han fet un càlcul aproximat: a la comunitat li
costa dos euros cada minut que les portes de l'església estiguin
obertes a tothom per fer front a les diferents despeses. Amb aquesta
crida, ben visible als taulells d'anuncis, conviden la feligresia
i els visitants a contribuir econòmicament. A la Concepció també
s'hi han de fer encara reformes.
Són exemples de dos esglésies de Barcelona que es troben en la
llista de prioritats del Bisbat, i que reben o rebran diners de
la Generalitat per actuar-hi.
Govern i Església catalans van signar l'any passat un conveni
marc que preveu la inversió de 36 milions d'euros per restaurar
97 edificis eclesiàstics d'arreu del Principat en els pròxims
tres anys. D'aquests diners, a grans trets, la Generalitat n'aporta
la meitat. El govern canalitza també aportacions de l'Estat a
través de l'1% cultural, i els diferents bisbats poden arribar
a pactes concrets per rebre finançament d'ajuntaments, diputacions
i també privat.
En el cas de l'Arquebisbat de Barcelona, el pressupost és lleugerament
superior a cinc milions d'euros i preveu intervencions en vuit
edificis: la Catedral, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi,
Sants Just i Pastor, Sant Pere de les Puel·les (o de les Puelles),
Sant Andreu de Palomar, Sant Pau del Camp i Santa Maria
de Mataró, a les quals cal afegir les esglésies de la Concepció
i del Carme.
A partir del conveni marc, cada bisbat negocia amb l'administració
catalana l'addenda, que esdevé un compromís anual en què es prioritzen
les actuacions d'acord mutu entre les dues institucions. El tercer
pas és el conveni particular amb cada parròquia.
Josep M. Martí Bonet, delegat de Patrimoni del bisbat de Barcelona,
fa 35 anys que gestiona aquest àmbit i coneix gairebé cada pedra
de la diòcesi. Tot i reconèixer que no tot està resolt, afirma:
«Estic il·lusionat. Hi ha entesa, i estic convençut que hem trobat
una bona fórmula de compromís per les dues bandes». Martí Bonet
considera que una de les virtuts del nou marc és el pla director
que ho regeix tot, i subratlla que l'objectiu essencial i «pioner»
és aconseguir el compromís que les obres «comencin i acabin».
Ell mateix reconeix que anys enrere s'havia funcionat de manera
més individual, si un rector coneixia un diputat o un conseller
que li podia donar un cop de mà, i s'havien donat casos de «favoritisme»
en negociacions a Madrid. Un dels objectius d'aquest acord genèric
és precisament marcar les pautes a seguir, vinculades al pla director,
i amb una comissió de seguiment de les actuacions amb representants
dels bisbats i de l'administració.
En aquesta línia es manifesta també Elsa Ibar, sotsdirectora general
de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Malgrat que ja hi havia
convenis anteriorment, «l'objectiu d'aquest acord era posar ordre,
i crec que hem assolit una bona eina de planificació», indica.
Una altra de les bondats del pla és que es preveuen petits convenis
de manteniment que permetran, amb pocs diners, evitar que el deteriorament
arribi a nivells tan crítics com els que presenten ja moltes esglésies.
QUI PAGA?
«L'Església és profundament pobra, i arribem just per pagar la
nostra gent. Aquestes obres les haurien d'assumir els poders públics.»
L'expressió és de Gaietà de Casacuberta, rector de la parròquia
del Pi. La Generalitat finança les obres del temple amb un milió
d'euros, però ell n'ha de buscar un milió més, perquè els costos
es reparteixen al 50%. Com que no disposa d'aquests diners, es
veu obligat a trucar a portes privades per trobar patrocinadors.
«Altres comunitats autònomes això ja ho han resolt. Per què no
aquí?», es pregunta el sacerdot.
No és, però, una opinió generalitzada, atès que l'Església, com
a propietària dels béns, admet la seva responsabilitat, i hi ha
encetades multitud de campanyes per recaptar diners dels fidels
i d'empreses privades. «És important que ells també s'hi comprometin.
L'administració ha de fer l'esforç, i el fa, perquè el patrimoni
és de tots, però la propietat és de l'Església», reflexiona Elsa
Ibar.
|
|
«La gent no pot assumir ni de lluny els costos», lamenta Josep
Maria Martí. És el rector de Sant Pere de les Puel·les i espera
que la intervenció no es retardi més. Manel Abadia, diaca responsable
de Sant Pau del Camp, ho té clar: «La nostra església és del segle
IX i tenim mancances de tota mena», indica. Després que Caja Madrid
els hagi restaurat el claustre, confien que es rehabiliti la façana
i se substitueixi la instal·lació elèctrica, obsoleta.
UNA QÜESTIÓ POLÈMICA
I és que el manteniment del patrimoni eclesiàstic és un autèntic
maldecap per als mateixos bisbes i capellans, però també un problema
que fa de mal resoldre políticament, en un moment en què l'administració
pública i la societat en general es distancien cada vegada més
del fet religiós. Les contradiccions, en aquest cas, no ajuden.
Passa amb episodis conflictius com el del palau modernista on
va fixar la seva residència el cardenal Ricard Maria Carles i
que va ser denunciat fins i tot per sectors catòlics.
El finançament eclesial és una qüestió polèmica i sotmesa a examen
continu. Una de les solucions per obtenir més ingressos podria
ser la venda de patrimoni, una opció que està damunt la taula,
però que es descarta perquè es considera que hi ha diòcesis en
què només seria una solució a curt termini. Al si de l'Església
també hi ha partidaris que en el futur s'estableixin taxes de
serveis. És a dir, fer pagar una quota per fer un bateig o un
enterrament a la parròquia, com una manera de contribuir en l'economia
de la comunitat. Una altra via pot ser cobrar entrada a les esglésies
més importants, una possibilitat que Martí Bonet, delegat de patrimoni
del bisbat, descarta completament: «L'entrada ha de ser lliure
perquè la gent entri a pregar; cal procurar tenir les portes obertes»,
opina. De la mateixa manera, es mostra contrari a una mesura radical
com ara traspassar la titularitat dels monuments a l'administració.
«Estem oberts a diferents fórmules, però aquesta no la veig factible,
i crec que els polítics no se la plantegen, seria un pressupost
enorme!», assevera Martí Bonet, que assenyala que l'experiència
a l'Estat francès ha resultat un «fracàs total», perquè la funció
religiosa és bàsica per a una església, que perd la raó de ser
si està tancada. «Aquests monuments tenen una funció social, expliquen
la nostra història, i encara que estiguin destinats al culte tenen
una repercussió social, turística i cultural», opina.
Aquest criteri enllaça amb l'opinió d'Elsa Ibar, que considera
la funció social un criteri substancial i prioritari a l'hora
d'emprendre la restauració d'un monument, de manera que una comunitat
viva passarà al davant d'una ermita del Pirineu que està tancada
la major part del temps –només al Pirineu sud-català es calcula
que hi ha unes 2.400 esglésies–. Així, el conveni que va presentar
el conseller Mascarell a l'estiu preveia aquest criteri, a més
del valor patrimonial, la urgència de la reforma de l'edifici,
l'equilibri territorial i la continuïtat en els processos.
Actualment, les tres esglésies més representatives i més visitades
de Barcelona estan en obres, encara que per diferents motius:
la Catedral i Santa Maria del Mar (encara pendents), per reformes
estructurals. L'altre cas paradigmàtic per inacabat és el temple
expiatori de la Sagrada Família. Ara s'hi tanca la cripta per
reforçar-ne els fonaments.
La immensa bastida que cobreix la façana de la catedral de Barcelona
és la imatge contundent que resumeix la salut de molts edificis
eclesiàstics. Aviat s'instal·larà una grua per intervenir al cimbori;
mentrestant, s'actua a la façana per resoldre el problema que
fa que el ferro es rovelli i augmenti de volum. Una tanca metàl·lica
envolta des de fa mesos aquesta església singular, que té greus
problemes d'infraestructura. Actualment s'actua a les cobertes;
mentrestant, a la Universitat de Barcelona s'està estudiant el
moviment de l'edifici, que fa que la façana tendeixi a separar-se
del cos principal. La intervenció va endarrerida. Com moltes altres
esglésies, té problemes de goteres, i el campanar està en molt
mal estat. S'ha assegurat la façana, de la qual s'havien desprès
pedres. L'aportació privada ha permès restaurar recentment el
claustre romànic. La parròquia té tota mena de necessitats: cal
renovar des de la instal·lació elèctrica fins a la façana, molt
deteriorada. La basílica té filtracions d'aigua que han ennegrit
el sostre. També s'han iniciat els estudis previs a la restauració
integral que necessita de la pedra. Les obres duraran uns quatre
anys. Després de la restauració, en diferents fases, de la façana,
el campanar, les campanes i el claustre, queda pendent la intervenció
en l'estructura interna de l'edifici. Una de les més antigues
de Barcelona. Necessita una reforma dels terrats i de les dependències.
El Bisbat preveu recuperar-ne l'estructura prèvia a la reforma
de Puig i Cadafalch. A la primavera s'espera que comencin les
obres per reparar la cúpula, deu anys després que s'hi detectessin
els problemes.
La Generalitat vol recuperar també l'antiga capella dels Segadors. |
|
