És possible que 'ells' pretenguen, precisament, que la polèmica sobre el català a Europa arribe a cansar-nos, a nosaltres i tot.

I la veritat és que ho van aconseguint. És insuportable la corrua de declaracions, contradeclaracions, papers, contrapapers, papers que ningú no ha vist, i fins i tot de papers no escrits. Ni el més genial enemic de la llengua podria haver ideat una cerimònia de la confusió com aquesta.

Però, arribats ací, crec que cal marcar fites a resoldre, i com més aviat millor: el reglament lingüístic a Europa, la llei de llengües a Espanya i la reforma de l'estatut d'autonomia al País Valencià. Sols tocant coordinadament aquests tres fronts tindrem una solució estable.

El govern de dalt diu ara que el reglament lingüístic de la Unió deixarà clara la unitat de la llengua. Que ho faça. I si pot fer-ho abans d'un mes, millor que abans de dos. I el govern de baix, mentrestant, que diga què vulga. Si ha passat el congrés del PP i Camps pot presentar una imatge moderada i dialogant, millor. Però, si no, cal actuar sense miraments.

Alhora, cal que acceleren la llei de llengües que diuen que volen debatre al Congrés espanyol. I que aquesta llei diga que hi ha quatre llengües a l'estat, no cinc. Tenen tants vots per a aprovar això com per a aprovar els pressupostos. De manera que no hi valen excuses

I finalment, que s'encare la reforma de l'estatut valencià i s'hi inscriga la unitat de la llengua. Per la via del diàleg o per la de la victòria electoral, posant-hi tots el coll.

Tot quant no siga fer això, i fer-ho ràpid, no ens durà enlloc. Calen mesos i victòries polítiques, per tant. Que ens demanen discrecció política, a tots? En tindrem. Però que quede clar que la responsabilitat històrica recaurà sobre una generació de polítics que ara hauria de resoldre allò que la generació anterior no sabé fer.

Així, doncs, ja n'hi ha prou, de brometes. Que cansen.

09/11/2004.
Vicent Partal
VilaWeb