El president del consell ho ha desestimat per la forta oposició.

El president del Consell Regional Llenguadoc-Rosselló ha desestimat de canviar el nom de la regió per Septimània perquè, segons ha dit, no té sentit d'anar contra l'opinió de tothom. L'oposició al terme Septimània ha estat especialment gran a la Catalunya nord. El col·lectiu opositor, que agrupa diferents organitzacions i que havia convocat una gran manifestació per al pròxim 8 d'octubre, manté la convocatòria unitària.

El president del consell Georges Frèche (a la foto) ha dit que, de totes maneres, el nom de Septimània es mantindrà com a marca comercial, és a dir, la utilitzaran una vintena d'empreses per indicar la procedència dels seus productes, tal com ja s'havia acordat.

De fet, el mateix consell fa sistemàticament un doble discurs. Per exemple, en una circular que acompanya els llibres de text que s'ofereixen als alumnnes de secundària apareix el terme Septimània per referir-se als habitants de la regió. Ahir el vespre, l'ajuntament de Perpinyà va aprovar una moció en què rebutjava la denominació Septimània impulsada pel president del consell. El batlle, Jean Paul Alduy (UMP), va qualificar la iniciativa com una 'estratègia jacobina' i que havia pres els catalans (tant els d'esquerra com els de dreta) per imbècils.

(27-09-05)
VilaWeb

El govern francès ha decidit suprimir dues de les set places de professor de català a la Universitat de Perpinyà (UPVD). En una decisió presa a l'estiu, per evitar una possible reacció de la comunitat educativa catalana, el delegat d'ensenyament del govern francès ha pres una decisió que pot provocar la supressió d'unes 350 hores lectives en un any, és a dir, tot un curs, segons apunta el director de l'Institut Franco-català, Joan Becat. A la ja complicada posició del català a la Catalunya Nord s'hi afegeixen ara noves traves provinents del govern central, que no ha suprimit cap altra plaça de professor de llengües regionals, com ara el bretó i l'occità.

Es dóna la circumstància que, després d'uns anys de tracte institucional molt dur per part de les administracions franceses, el nombre d'estudiants de català a la universitat nord-catalana havia augmentat els darrers temps. Molts estudiants s'han adherit als cursos complementaris de català, que els són imprescindibles per optar a intercanvis amb alumnes de la resta d'universitats de la xarxa Joan Lluís Vives.

(17/08/05)
AVUI

El senador francès, Gérard Longuet, va recomanar que la Catalunya Nord oferís un sistema d'ensenyament que inclogués l'espanyol però que no comptés amb el català, en la sessió del 17 de març de 2005. Segons Longuet, "podem imaginar que la regió del Llenguadoc-Rosselló –on es troba la Catalunya Nord– decideix oferir un ensenyament bilingüe, no necessàriament en català, però sí en espanyol, que és una llengua europea".

Longuet va defensar "un bilingüisme de nova generació, que no serà pas un bilingüisme de tradició (...) un bilingüisme amb una altra llengua europea i no amb una llengua poc usada avui", en referència a la resta d'idiomes que hi ha a l'Estat francès.

(06/04/05)
e-notícies

El senador francès i coordinador del programa Erasmus a la universitat París II, Hugues Portelli, va assegurar que "l'estada a Barcelona [dels estudiants francesos] està pensada perquè aprenguin l'espanyol, no el català", durant el debat sobre l'ensenyament del 17 de març.

Un altre senador, Gérard Longuet, va afegir d'immediat que "és una llengua que no té cap interès".

"No es tracta de prohibir que aprenguin el català si els diverteix, però no dins del cicle universitari", va afegir el senador. Segons Hugues Portelli, "ens hem vist obligats a rebutjar que els alumnes vagin a una universitat de Barcelona [sense especificar quina] perquè els cursos s'imparteixen en català".

(05/04/05)
e-notícies

El ministre francès d'Afers Estrangers, Michel Barnier, s'ha desmarcat de la proposta espanyola sobre el tractament de les llengües catalana, basca i gallega a la UE, al destacar la necessitat d'"evitar que es reobrin assumptes difícils" al tram final de les negociacions de la Constitució europea.

En una trobada amb la premsa a Brussel·les després d'entrevistar-se amb el seu homòleg belga, Louis Michel, el cap de la diplomàcia francesa ha demanat que els Estats membres siguin "molt prudents" a l'hora de fer propostes sobre la qüestió del règim lingüístic.

El Govern espanyol vol que s'afegeixi un paràgraf a la primera part del Tractat constitucional per permetre l'ús de qualsevol altra llengua que els estats membres determinin entre aquelles que disfrutin de reconeixement oficial en tot o part del territori, cosa que suposaria que no s'esmenta explícitament el català, el basc i el gallec, però sí que s'obtindrien els efectes pràctics buscats de cara als ciutadans.

(10/05/04)
El Periódico de Catalunya

A finals del mes de novembre d’enguany, el Consell d’Estat francès tornava a mostrar la cara més real del jacobinisme centralista. Amb una decisió no exempta de predecents històrics, decreten l’anul·lació i prohibició de l’ensenyament en llengua no francesa de les escoles públiques. L’atac directe a les nenes i nens, i nois i noies que això significa no pot deixar indiferent a ningú que pretengui anomenar-se catalanista, com sembla que està passant amb uns quants partits polítics que s’han mantingut immòbils davant l’agressió. Els drets dels infants, reconeguts a diverses cartes de drets i resolucions internacionals, són trepitjats una vegada i altra pels estats que tenen pres el nostre poble.

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana denuncia l’Estat francès per aquest atac contra la nostra llengua, que constitueix una oposició al tímid avenç de l’ensenyament en català a Catalunya Nord, el qual ha estat fruit de la suma d’esforços d’associacions, entitats i particulars, que treballen per a la normalització lingüística en l’ensenyament. Aquesta llei, de fet, fa palès el caràcter jacobí i antidemocràtic d’un Estat que no respecta les llengües minoritzades, i s’oposa a - Unió Europea que no ha signat la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, demostrant el menyspreu i la manca de voluntat de protegir totes les cultures que conviuen en el si del vell continent.

Des de la CAL animem a totes les persones que siguin coherents en la defensa de la identitat nacional catalana a mostrar el seu rebuig davant aquesta agressió, prenent les mesures que considerin oportunes. Per part nostra, el compromís a plantar cara a tothom qui treballi per fer desaparèixer el pal de paller de la nostra identitat, la llengua, o pretengui impedir-ne el seu correcte desenvolupament i ús.

La CAL analitza aquest acte ofensiu en el marc d’un projecte de genocidi cultural franco-espanyol de liquidació de la llengua i de la catalanitat als Països Catalans que pretén anular i esborrar l’anhel del poble català de superar les barreres que se li imposen, anhel que s’ha mantingut des de la pèrdua de les llibertats aviat farà tres-cents anys.

També, i per acabar, volem donar el nostre total suport a les persones que treballen i lluiten dia a dia a les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya per construir el poble lliure i unit que molts desitgem davant de l’incansable monstre francès.

Cal seguir lluitant!

(03/02/03)
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana

La setmana passada informàvem que el Consell d'Estat francès havia anul·lat totes les circulars i decrets sobre l'ensenyament per immersió lingüística que oferien algunes escoles d'Alsàcia, Bretanya, Catalunya Nord, Euskadi Nord i Occitània.

Però l'agressió del govern francès a les llengües minoritzades no s'acaba pas aquí: ara el Consell Superior de l'Audiovisual (CSA)s'ha negat a donar cap freqüència radiofònica a Radio Lenga d'Oc, nascuda l'any 2000 per difondre la llengua occitana, i ha donat la llicència corresponent a l'àrea de Montpeller a una emissora comercial.
Segons els responsables de l'emissora, això demostra el pes que tenen les raons econòmiques, i com l'estat francès es nega a protegir la diversitat lingüística.

Radio Lenga d'Oc només ha obtingut una llicència a Narbona. Per protestar contra tanta discriminació s'ha obert una campanya de protesta a la web del CSA, i dimecres es farà una manifestació a Montpeller per reclamar aquesta concessió.

A banda, l'Ajuntament de Perpinyà ha presentat el nou disseny de la seva pàgina oficial i n'ha eliminat la poquíssima informació que contenia en llengua catalana.

(16-12-2002)
VilaWeb

En una decisió molt severa, el Consell d’Estat francès ha anunciat l'anul·lació de totes les circulars i decrets sobre l’ensenyament a través del sistema d'immersió lingüística que des de fa un any s'aplica en algunes escoles d'Alsàcia, la Bretanya, la Catalunya Nord, Euskadi Nord i Occitània.
La decisió del consell també afecta l'ensenyament bilingüe, un mètode impulsat tímidament per l'educació pública francesa des de fa vint anys.

Segons la Federació per les Llengües Regionals en l'Ensenyament Públic (FLAREP), els 8.679 estudiants segueixen cursos bilingües en alsacià, els 3.600 en occità, els 3.600 en èuscar i els 2.944 en bretó perden, ara, l'estatut legal de què gaudien.

Al nostre país, la mesura afecta el centre d'immersió Arrels i els mil alumnes que estudien amb el sistema bilingüe en una vintena d'escoles públiques nord-catalanes.

A més, es desconeix si l'ordre engloba les escoles privades de la Bressola.

Tal com es comenta a Eurolang, la decisió del Consell d'Estat respon a la demanda de les associacions de pares i professorat francesos FCPE, UNSA i SNES, contraris a la integració de les escoles que practiquen la immersió en bretó (Diwan) dins l'educació pública.
De la mesura, n'ha quedat exclòs el cors, ja que des del gener disposa d'un règim d'ensenyament propi.

Mentre s'espera com es concretarà la mesura, la FLAREP ja ha pactat una reunió amb responsables del Ministeri d'Educació pel 16 de desembre.

(11-12-2002)
VilaWeb