• El nou regidor de Benestar Social aposta per una solució negociada

llegir opinió

• Un portaveu dels 600 ocupants reclama permisos temporals de treball
• "Algú es pensa que ens agrada viure aquí, envoltats de brossa i sense aigua?"

llegir opinió

T'envio aquesta carta de recolzament a un redactor d' 'El Periódico', si ho creus convenient la penges.
Gràcies.

llegir opinió

• Descarregar en els ciutadans les incomoditats que genera la immigració alimenta sempre la xenofòbia

Un grup de veïns de Sant Andreu organitza des de fa dies cassolades. Protesten contra les conseqüències degradants per al barri que comporten uns 600 immigrants instal.lats al seu aire a les restes abandonades de les antigues casernes.

Les administracions fins ara han tancat els ulls davant de l'ocupació. És una postura realment més còmoda i senzilla que disposar de més albergs per a indigents, crear camps d'acollida per a immigrants sense mitjans o, fins i tot, expulsar els estrangers vinculats a la delinqüència. Però la situació no és sostenible per problemes higiènics o d'inseguretat.

El propietari, el Ministeri de Defensa, ha d'agilitzar el desallotjament pels mitjans legals, mentre que el Govern i els serveis socials de la Generalitat i l'ajuntament han de trobar alternatives per als ocupants. Ja n'hi ha prou de covardia a l'hora de no assumir les obligacions. No pot ser que els veïns i les seves associacions siguin els únics obligats a demostrar solidaritat, comprensió i responsabilitat mentre suporten les males conseqüències. No pot ser que hagi de passar un fet tan greu com el de Les Arenes, o organitzar cassolades, perquè s'abordin els problemes.

• Els marginats no accepten les pressions veïnals i n'hi ha que ja busquen un altre allotjament

Les casernes de Sant Andreu són una rèplica social de l'exterior. Hi ha russos amb BMW de gran cilindrada, per increïble que sembli, i subsaharians amb pneumònia i sense ni un cèntim a la butxaca. "Aquí hi ha de tot, però ningú té dret a aclaparar-nos d'aquesta manera", sosté un ocupant andalús.

L'home treballa de pintor durant el dia i a la nit va a la caserna d'Artilleria per dormir. Viu en una habitació del carrer del Palomar que fa cantonada amb el Gran de Sant Andreu. És espaiosa, està neta i fins i tot hi té televisió. "Hem punxat la llum directament de la connexió de servei. He, he", admet. Aquesta murrieria li fa més còmoda la vida. Ell i els vuit companys d'habitació porten l'aigua d'una font pública. A les dependències del pati central, la cosa és molt pitjor. "Mira com dorm aquesta gent", afirma assenyalant uns quants subsaharians, que viuen envoltats d'escombraries, sota un sostre en què s'endevinen les goteres. Al grup hi ha un nadó. La mare tus. "No tenim res per menjar. Som de Ghana, i fa només 23 dies que vam arribar en una pastera", afirma la dona en anglès.

Per la porta del carrer Gran de Sant Andreu apareixen quatre romanesos, tres dones i un home. Només entrar, s'asseuen i riuen generosament. Hi ha tràfec de bitllets i de targetes de crèdit. "Són les clavelleres de la Rambla. Mentre una col.loca una flor a un turista, una altra el ploma", assegura un okupa italià. "Aquesta gent i els de la cassolada destrueixen el treball social que fem. Al final haurem de marxar", afegeix. I per si el fan fora, ja ha ullat una casa de la Floresta. Per si de cas.

• Uns veïns demanen amb soroll el desallotjament i altres s'hi oposen perquè ho consideren intimidatori
• L'ajuntament enderrocarà alguns murs exteriors del recinte per evitar l'aïllament dels 600 immigrants

llegir opinió

• S'ha de donar una solució racional, que no alarmi els veïns, a la població flotant dels sense sostre

El Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de Barcelona han aconseguit posar-se d'acord per sanejar les antigues casernes de Sant Andreu enderrocant i netejant naus on s'han acumulat tones d'escombraries. Es deixen de banda les recriminacions i es comença a solucionar un dels problemes més urgents que ha provocat l'ocupació del complex per part d'uns 500 immigrants. Encara queda pendent de resoldre la demanda judicial tramitada pel ministeri per aconseguir el desallotjament dels ocupants.

La població flotant d'indigents i d'immigrants que ni obtenen papers ni són expulsats és una realitat que els successius desallotjaments --de la plaça de Catalunya, de la plaça d'André Malraux, de Les Arenes i potser demà de les casernes de Sant Andreu-- només va traslladant quan les molèsties es converteixen en insostenibles. Barcelona no està disposada a veure els seus carrers plens de sense sostre amb la mateixa indiferència que altres ciutats. Tampoc disposa de campaments d'acollida com hi ha en altres autonomies, ni de suficients albergs socials. El problema és de difícil solució. Però, o s'encara, o només queda resignar-se a aquest nou barraquisme itinerant.

• La majoria de comerços van abaixar les persianes i els veïns van sortir al carrer durant 10 minuts
• Una trentena d'entitats del barri reclamen un casal de gent gran, un ambulatori i jardins

llegir opinió

• Els refugiats als dos recintes abandonats de Sant Andreu ja són 600

llegir opinió

L' ONG Metges del Món, que des de finals de maig ofereix assistència a les persones que viuen a les antigues casernes de Sant Andreu, va denunciar ahir que a l'interior del recinte hi ha "possibles" casos de sarna, tuberculosi, malalties de transmissió sexual i, fins i tot, la presència de nens desnodrits. L'ONG ha traslladat les seves denúncies al Síndic de Greuges i ha fet una crida a les autoritats sanitàries perquè "assumeixin responsabilitats i resolguin el problema".

• L'Administració local accepta enderrocar les ruïnoses naus interiors dels recintes militars
• Defensa i municipi sol.licitaran l'autorització del jutge per portar a terme el pla de sanejament

llegir opinió

• Un total de 40 familiars de militars encara viuen als pisos de quatre pavellons
• Sol.liciten a Defensa una vivenda idèntica al barri

llegir opinió