El fòrum complia ahir la meitat del seu recorregut. Qualsevol ciutadà corrent diria ho feia que amb més pena que glòria. Però en canvi la immensa majoria dels mitjans tradicionals ho varen aprofitar per a afirmar que va molt bé.

Magnífic. L'estupefacció que vaig sentir em va recordar aquell vell aforisme de la nostra professió que diu que "no deixes mai que la realitat t'espatlle una bona notícia". La Vanguardia li donava un entusiasmat semàfor verd a l'esdeveniment. A TV3 van anar més lluny i tot. Varen fer parlar com a representant dels antifòrum una senyora en banyador, "estrangera", que no sabia massa bé què deia i fins i tot sonava un pèl fora de si. Fem-ne caricatura...

Aquestes actituds no són noves i la distància entre els mitjans i la població creix cada dia més. Provocada en bona part per unes empreses i unes direccions autistes, que responen amb entusiasme només a la crida dels poders. I amb unes redaccions que veuen dia sí i dia no com la realitat la maquillen i la cuinen als despatxos de dalt. Ni tan sols les trampes consentides amb les xifres de vendes poden amagar el divorci entre un país que no entèn els seus mitjans i uns mitjans que o no entenen el seu país o només entenen -i atenen- els qui manen.

En el cas del fòrum la cosa ja és esperpèntica. Els diaris en paper dediquen cada dia pàgines i més pàgines a l'esdeveniment. A un esdeveniment que, com és obvi, interessa poc al personal, que més aviat s'hi sent al marge. Però tan hi fa: pàgines i més pàgines. Vinga pàgines. Si foren pàgines de propaganda ho podria entendre. Però no les paga el fòrum. Ni això cal. Els diaris de Barcelona i la televisió i la ràdio oficials no paren ni un dia de bombardejar-nos fins a uns extrems ridículs amb el fòrum. Si al final de la festa algú fa el càlcul de quantes pàgines han dedicat els diaris al fòrum i quantes a qualsevol altre esdeveniment de la història recent de la ciutat el càlcul serà d'espant. I no resulta justíficat. La realitat, en aquest cas i en molts altres, no es correspon amb la realitat publicada. Entenc que els responsables polítics de la cosa aquesta estiguen contents de que això siga així. Però als professionals del periodisme ens hauria de preocupar molt aquesta situació perquè indica fins a quin punt la independència dels mitjans, a casa nostra, és més aviat un eslògan rebregat.



Vicent Partal
director@vilaweb.com