Fa només uns dies, el director general del Fòrum, Jordi Oliveras, va trucar personalment a alguns dels membres de l'Assemblea de Resistències, a títol personal i com a col.lectiu, per invitar-los a recórrer el recinte. Es devia tractar d'una trucada de cortesia, perquè la resposta ha estat, és i serà la mateixa: "No".

Durant quasi un any, desenes de col.lectius i individus que formen part dels anomenats moviments socials han treballat per "desemmascarar el Fòrum, un negoci en nom de la pau". Amb la cassolada i les accions previstes per avui culminen mesos de trobades, exposicions, tallers i conferències.

Dimecres passat, unes 40 persones van assistir, a la Casa de la Solidaritat del Raval, a l'última reunió de l'Assemblea de Resistències abans de la inauguració del Fòrum. Van acabar de lligar caps amb vista a instal.lar diumenge la seva paradeta amb documentació, mapes informatius, cartells, samarretes i xapes contra el macrofestival, i van concretar diverses accions sorpresa per avui. EL PERIÓDICO, que s'hi va presentar sense avisar, va ser convidat a deixar la sala.

Tot va començar l'estiu passat, quan sobre la ciutat encara pesava la ressaca de l'èxit de les protestes contra la guerra. Segons un membre de l'Assemblea, "a les primeres reunions es plantejava com podíem informar la gent de per què estàvem contra el Fòrum si ni tan sols se sabia el que era". Des d'un començament es va acordar no fer un antiFòrum. Les manifestacions antiglobalització de Seattle, Praga, Gènova i Barcelona no servien de model. Alguns grups es van retirar: "passar de la història" era la millor opció. Hi va haver moments de desànim i, a l'hivern, l'Assemblea va estar a punt de desaparèixer.

No obstant, a mesura que s'acostava la inauguració va començar a prendre cos certa sintonia entre els col.lectius més teòrics (Seminari d'Economia Crítica Taifa, Arquitectes Sense Fronteres, els urbanistes de Pilar Prim i, a títol individual, l'antropòleg Manel Delgado i el filòsof Santiago López Petit), els més creatius (Les Agències, la sala conserves, Rotor), Ecologistes en Acció, antimilitaristes, Assemblea d'Okupes, mitjans de comunicació alternatius i associacions de veïns contra l'especulació.

El 24 de març es va presentar oficialment l'Assemblea de Resistències al Fòrum. Res a veure amb la multitudinària Plataforma Aturem la Guerra. Hi faltaven tots els partits d'esquerra, col.lectius i ONG implicats en el Fòrum. Alguns membres de l'Assemblea no oculten la seva decepció.

"El Fòrum és una operació molt intel.ligentment programada que intenta fer una rèplica falsa i perversa dels fòrums dels moviments socials que ja existeixen", opina Miren Etxezarreta, economista del Seminari Taifa. El festival de les cultures s'hauria apropiat del llenguatge dels moviments socials i de l'etiqueta de Barcelona, capital de la pau per fer negoci.

És fàcil fer front comú contra una guerra, però ¿com oposar-se a una cita que diu basar-se en la pau, la sostenibilitat i la diversitat? "Darrere les manifestacions contra la guerra hi ha molta emoció i poca reflexió, i en el cas del Fòrum feia falta pensar i reflexionar molt", diu Etxezarreta.

L'Assemblea ha publicat les seves 10 raons per no anar al Fòrum i assajos sobre el model de ciutat de luxe i no participativa que representa l'esdeveniment (L'altra cara del Fòrum de les Cultures SA), ha elaborat mapes-denúncia contra algunes empreses patrocinadores i ha contactat amb personatges com Noam Chomsky, Günter Grass, Naomi Klein i José Bové per convèncer-los de no participar en els diàlegs. Tots quatre han declinat la invitació. Més de mil han dit que sí.

'El Periódico' 08/05/04