La periodista canadenca Naomi Klein, autora del llibre No logo i una de les icones del moviment altermundialització, ha vingut a la Barcelona del 2004. Però no a la del Fòrum, en el qual rebutja participar, tot i la invitació que li va cursar el catedràtic Manuel Castells, perquè "manipula el llenguatge i les idees dels moviments socials", sinó a la ciutat que encara té "institucions culturals obertes a l'activisme" i que ahir va celebrar un Primer de Maig alternatiu, en part, gràcies a ella. Perquè de Klein i el seu col.lega Avi Lewis --guionista ella, director ell, productors tots dos-- és el llargmetratge documental obrerista La toma, que van debatre 400 persones en la preestrena europea divendres a la nit al Macba.

Klein i Lewis, que ahir a la tarda es van afegir al May day organitzat per col.lectius alternatius de Barcelona, van aterrar divendres per primera vegada en una ciutat que, segons van confessar, els recorda la Buenos Aires que han retratat a La toma després de dos anys de treball. El documental canadenc, a mig camí dels films El efecto Iguazú i Los lunes al sol, retrata el moviment cooperativista i d'ocupació de fàbriques --més de 200, amb 15.000 obrers-- que ha crescut a l'Argentina després del col.lapse econòmic del 2001 i enmig de la pugna política entre faccions peronistes.

Amb voluntat "subversiva" i "d'emocionar" gràcies a "una història humana" als antípodes del reality show, Klein i Lewis pretenen que La toma, la distribució comercial de la qual encara no està definida, doni "un gir de 180 graus al debat sobre la globalització". ¿Com? "Presentant alternatives" a una problemàtica, la de la fuga de capitals i la deslocalització d'empreses, capaç d'"arrasar un país fronterer entre el primer i el tercer món com l'Argentina, però que també amenaça Barcelona, Toronto i Caracas". Lewis admet que s'han ocupat fàbriques en altres llocs i moments de la història, però del cas argentí en destaca "un èmfasi nou en la democràcia de base assembleària" i l'exemple d'una lluita obrera que substitueix "la tradició de la vaga" per "la insistència en el dret i la necessitat de treballar amb dignitat". Klein puntualitza: "Si als anys 70 l'ocupació de fàbriques va ser fruit d'una ideologia que anava del cap als peus, avui s'ha invertit el procés i la política neix i creix en accions com la d'ocupar no només una fàbrica, sinó una casa, un centre social o --baixats d'internet-- un programa de software lliure o una cançó".

Precisament a La toma Fito Páez hi canta Yo vengo a ofrecer mi corazón, metàfora de la il.lusió amb què Klein ha arribat a una altra Barcelona del 2004. La que no és Fòrum.

'El Periódico' 02/05/04