Molt aviat, el 80% de la població mundial viurà en entorns urbans. I seran llocs pràcticament idèntics. Aquesta és una de les idees que es desprenen d'un estudi dut a terme per Francesc Muñoz, un barceloní professor de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Muñoz ha fotografiat a les ciutats de Buenos Aires, Londres, Rotterdam, Berlín, Palerm, Bilbao i Barcelona fronts marítims, centres històrics, àrees industrials en renovació, districtes tecnològics, grans superfícies comercials o d'oci i barris residencials.
En la frenètica carrera cap a la modernitat, aquests fragments vitals de cada ciutat acaben sent iguals, convertint projectes urbanístics multimilionaris en treballs banals.

Totes les metròpolis volen tenir un pont de Calatrava, un museu de Meier o una escultura de Richard Serra perquè, segons explica Muñoz, "les ciutats són programades per reaccionar als mateixos estímuls", i això condemna els seus habitants a viure-hi la mateixa experiència urbana, "que dóna prioritat, per sobre de tot, a la imatge i el consumisme".

El fet de descobrir tantes imatges semblants en punts tan allunyats desperta la reflexió de l'autor d'aquesta tesi que presentarà al públic a l'octubre en el seu llibre UrBANAlización: paisajes comunes, lugares globales.
Amb el mateix nom s'ha presentat la reunió d'experts en geografia urbana i urbanisme citats ahir i avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). També la pàgina web www.urbanalization.com mostrarà d'aquí a 15 dies imatges de molts d'aquests fragments clonats. Ciutats que no escapen tampoc a les urpes de la globalització.