Andreuencs i andreuenques,

Aquest dia resulta doblement emotiu per a mi ja que, a banda de la restitució que estem celebrant, avui fa 83 anys que vaig venir a aquest món, al carrer Bartrina número 6 tocant a Malats i a la Font de Canyelles.

Dono gràcies, per tant, per haver nascut mediterrani, català, barceloní i, per damunt de tot, andreuenc. Gràcies Senyor.

Andreuenc d'aquell Sant Andreu que, per a situar-lo geogràficament, dèiem que anava de Cal Borni (avui Escola Turó Blau) a Can Tisó (avui antics terrenys dels quartels).

D'aquell Sant Andreu de Can Nyau, Ca l'Armera, Can Garrigó, Can Sabadell, Can Verdaguer, Can Valent, Can Borràs, Can Porta, Can Xandri, Can Xesc, Can Dragó, la Trinitat, Can Calau, Torre del Baró, Font de'n Morral, Font dels Caliptus, Font de Canyelles, Font del 'Niño', Font de'n Fargues, així com del majestuós Rec Comtal, atravessant-lo de cap a cap.

D'aquell Sant Andreu amb forta olor a vi durant la tardor, quan es collien les vinyes de Verdum, Prosperitat i Can Cuyàs (ja en terme de Montcada).

Compartint les seves terres de conreu, més de 200 hectàrees, al redòs del Torrent d'Estadella, amb el seu creixement industrial: Tallers del Nord, Can Fabra (Can Alsina pels andreuencs), La Maquinista, La Hispano Suiza, Can Carbassa i altres.

És a dir, un Sant Andreu veïnal i solidari.

Afortunadament, Sant Andreu aquests últims anys ha crescut i rejovenit, ja que a la gent jove, per una banda, li interessa l'ambient de Sant Andreu, però per l'altra, gràcies a la Comissió Sant Andreu Poble que manté les festes, costums i tradicions del nostre poble.

Aquest esperit i el treball d'aquestes persones ha fet possible la restitució d'aquest rellotge tan emblemàtic per a Sant Andreu.

Des del punt de vista personal, que crec compartit per molts andreuencs, aquesta reposició em resulta entranyable. Fa vuitanta anys que el contemplo: als anus 20 des del balcó del Col·legi de Donya Sofia i als anys 30 des del balcó de l'Acadèmia de Can Víctor i al baixar del tramvia 40, que tenis el final de trajecte a la Plaça del Comerç, el primer que es feia era mirar l'hora del rellotge de Can Carrera.

Encara ara quan les persones passem pel la plaça mirem intuïtivament l'hora que marca el rellotge i, al no veure'l, tots creiem que ens falta un bocí de Sant Andreu.

Per tant la seva restitució significa recuperar les nostres arrels i també el paisantge urbà en aquest indret tan entranyable com és la Plaça del Comerç.

Gràcies a totes les persones que ho han fet possible i moltes gràcies per escollir-me a mi, un senzill andreuenc, per a aquest acte tan nostre.