A Francesc Perera se l'acostuma a veure a Sant Andreu, que és on viu. Perera és un home cordial, que sempre somriu. Perera és pare i, com Lao Cuadrado o Montse Alonso, està preocupat perquè l'agrupament escolta Jaume I, al qual pertanyen els seus fills, té problemes de local social. "L'associació Jaume I la formen gairebé 100 nens i adolescents i més de 20 monitors". Monitors, com Jacob, un jove i actiu que està en la vintena, que intenta inculcar en nens i adolescents un cert esperit crític.

Sant Andreu és un 'barri' que encara permet assaborir el vermut autèntic i la conversa a la cantonada. Fins i tot trabucaires tenen a Sant Andreu, que va ser tèxtil i que segueix mantenint la seva tradició associacionista, que va des de l'àmbit esportiu fins a l'artístic i social. I es veu --així m'ho explica Perera-- que diverses d'aquestes associacions de Sant Andreu --sense les quals el 'barri' seria un altre-- van ser fa dos o tres anys ubicades en uns locals socials ruïnosos i, ara, l'alternativa que els ofereixen és igual de ruïnosa o més angosta.