Introducció
En aquest punt descriurem i analitzarem les polítiques públiques que s'apliquen per a fomentar, en teoria, que tots els col.lectius socials tinguin accés a un habitatge de lloguer. Començarem recordant a trets generals la situació del mercat de l'habitatge. Després de recordar la situació d'aquest exposarem les polítiques impulsades per la Generalitat de Catalunya i les impulsades per l'Ajuntament de Barcelona. Tot seguit exposarem les propostes dels partits polítics per a fomentar l'habitatge de lloguer públic. Un cop exposades les analitzarem.

Origen de les dades
Per a aconseguir aquestes dades hem consultat les pàgines de la Generalitat ( Departament de Benestar i Família, Borses d'habitatge ), de l'Ajuntament de Barcelona, i les pàgines de diferents partits polítics, així com ponències diverses joventuts trobades a la xarxa ( s'indicaran el el seu moment ) en les que s'analitza el mercat de l'habitatge i ponències i textos de la revista Papers.

L'habitatge
La situació del'habitatge a Catalunya seria a grans trets la següent: un fort dèficit de l'oferta de l'habitatge protegit, un mercat de l'habitatge de lloguer de gran feblesa i rigidesa operativa, grans dificultats de molts col.lectius per a accedir a l'habitatge, manca de polítiques sòlides destinades a la rehabilitació i d'instruments específics per a estructurar una política catalana d'habitatge. Si mirem de manera més concreta la situació de Barcelona veurem que aquesta situació quedaria agreujada per la tendència a fomentar els habitatges de propitatt i no de lloguer. Aquest fet ha portat a una considerable reducció d'habitatges de lloguer ( el 1950 el 95% dels pisos eren de lloguer i mentre que el 1991 en queda el 35,6% ) i l'existència d'una important bossa d'habitatges desocupats. A tot això caldria afegir la cultura de l'especulació del sòl, present tant a l'àrea metropolitana com fora d'aquesta, que és la base de l'inaccessinilitat dels habitatges, els seus preus alts etc.